Tota l'agenda

Santoral

Dimecres 1 abril

Venanci, bisbe i màrtir; Víctor, Esteve, Irineu, màrtirs; Hug, Cels, bisbes; Macari, confessor, i Teodora, màrtir.

Refrany

No donis l'hivern per acabat que la lluna d'abril no hagi passat.

Mercats

Amer, Anglès, Banyoles, Begur, Cassà de la Selva, Llançà, Maçanet de la Selva, Ripoll, Salt, Sarrià de Ter, Sant Antoni de Calonge, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilablareix.

Cita del dia

El poble és com l'aigua; l'exèrcit, com el verí . (Mao Zedong)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Begur

Dimecres, 01 abril 2020

Diversos

Vilabertran

08.00. Davant del Parc de Salut. Marxa nòrdica. Mostar més dates

Dies 19, 26/02, 4, 11, 18, 25/03, 1, 8, 15, 22 i 29/04

Donació de sang

Salt

16.00 a 20.00. Hotel Entitats..

Exposicions

Palafrugell

Fundació Josep Pla. El primer artista que vaig conèixer, de Joan B. Coromina i Josep Pla. Fins al 3 de maig.

Museu Can Mario. Inside the Unknown, d'Andrea Torres Balaguer. Fins al 14 de juny.

Museu Can Mario. Mariano Andrés i Vilella. Fins al 14 de juny.

Sala Empordà de Can Mario. Dins i fora. La condició humana. Donació de Carles Arqués i Tost. Fins al 14 de juny.

Biblioteca. Espai Arteca. Petits miralls, de Moontserrat Abril. Fins al 13 d'abril.

Museu del Suro. Els ocells de la sureda. Diari d'un naturalista, de Jaume Ramon i Sergi del Rio. Fins al 24 de maig.

La Bisbal d'Empordà

Terracotta Museu. Ceràmica viva Empordà, de l'Associació de Ceramistes de la Bisbal. Fins al 31 de maig.

 Espai La Peixera. Terracotta Museu. Duelas, d'Ana Felipe Royo. Fins al 12 d'abril.

Terracotta MuseuMuntanyes, mars i jardins tancats, de Maria Bofill. Fins al 21 de juny.

Torroella de Montgrí

Casa Galibern - Fundació Mascort. Tots els ocells i mamífers del món, 30 anys de Lynx Edicions. Fins al 13 d'abril.

Museu de la Mediterrània. Montgrí, una història de gegants. Fins al 13 d'abril.

Museu Palau Solterra. Saudades de Sao Paulo, fotografies de Palmira Puig i Marcel Giró. Fins al 3 de maig.

Museu Palau Solterra. Lisette Pons - Diàlegs amb la col·lecció. Fins al 3 de maig.

Sant Feliu de Guíxols

Antic Hospital. L'envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major. Fins al 13 d'abril.

Casa Irla. re-VERS, d'Anna Vilarrúbias. Fins al 10 de maig.

Llagostera

Espai cultural Casa de les Víudes. L'Europa de les portes tancades, de l'artista Jap. Fins al 3 d'abril.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Efemèrides

627.

A l’Aràbia va tenir lloc la batalla de la Rasa, també coneguda com a batalla d’Ahzab, batalla dels Confederats i setge de Medina, ciutat musulmana aleshores anomenada Yathrib. Els exèrcits confederats atacants els formaven vora 10.000 homes, amb 600 cavalls, mentre que els defensors de la ciutat, liderats pel profeta Mahoma, no superaven els 3.000. Aquests, en lloc d’enfrontar-se a l’enemic a camp obert, van optar per cavar una rasa per lluitar protegits. L’excavació, juntament amb les fortificacions naturals de Medina, va fer inútil la cavalleria confederada, els caps de la qual van mirar de persuadir els cabdills aliats perquè ataquessin la ciutat pel costat sud. La diplomàcia de Mahoma, però, va aconseguir afeblir l’aliança constituïda contra ell, i la bona organització dels defensors, la pèrdua de moral entre els atacants i les duríssimes condicions climàtiques van fer que el setge quedés, finalment, en no res. Els musulmans van vèncer els seus enemics diplomàticament i amb molt poques baixes, i l’islamisme va adquirir una gran influència a la regió.

1282.

El poble de Palerm, a Sicília, s’alça contra el domini angeví en la revolta coneguda com les Vespres Sicilianes. La rebel·lió es va estendre arreu de l’illa i els sicilians van cridar el rei Pere el Gran de Catalunya-Aragó i li van oferir la corona.

1939.

El primer ministre britànic, Neville Chamberlain, anuncia el compromís del seu país i França per defensar la integritat de Polònia en cas d’agressió per part d’Alemanya.

2014.

Manuel Valls, d’origen català, és nomenat primer ministre de França.