Tota l'agenda

Santoral

Dimecres 8 abril

Dimecres Sant

Edesi, màrtir; Dionís, Perpetu, Amanç, bisbes, i Màxima, màrtir.

Refrany

Com que ningú em fa la llei, a casa jo sóc el rei.

Mercats

Amer, Anglès, Banyoles, Begur, Cassà de la Selva, Llançà, Maçanet de la Selva, Ripoll, Salt, Sarrià de Ter, Sant Antoni de Calonge, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilablareix.

Cita del dia

Un home, quan assumeix el poder, perd el dret de gràcia . (Gennaro Anguillo)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Breda

Dimecres, 08 abril 2020

Donació de sang

Vilobí d'Onyar

17.00 a 21.00. Pavelló municipal. .

Exposicions

Hostalric

La Domus - Can LlensaLa indústria del suro a Hostalric. Industrials i tapers hostalriquencs als segles XIX i XX, de Ramon Reyero i Dolors Illa. Fins al 13 d'abril.

Santa Coloma de Farners

Casa de la Paraula. Pla seqüencial, pintura. Retrats. fotografia, de Carlos Velilla Lon. Fins al 24 d'abril.

Lloret de Mar

Can Saragossa. Lloret pintat. Pintors del món. Fins al 31 de maig.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Fundació Fita. Entropia a l'acadèmia. 1979-1998, dibuixos de Domènec Fita. Fins al 9 d'abril.

Casa de Cultura. Girona prop del mar, mostra de modelisme naval. Fins al 18 d'abril.

Bòlit La Rambla. Col·lectiva El món serà Tlön, de Serafín Álvarez, Lúa Coderch, Ana Garcia-Pineda, Alicia Kopf, Rosell Meseguer, Claudia Pagès, Aleix Plademunt, i Ricardo Trigo. Comissari: Jordi Antas. Fins al 26 d'abril.

Casa Masó. Josep M. Pericas i Morros, 1881-1966, Arquitecte. Fins al 16 de maig.

Museu d'Art de Girona. Falsos verdaders. L'art de l'engany. Fins al 19 d'abril.

Museu d'Història de Girona. Arqueologia a l'exili. El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil Espanyola (1936-1930). Fins al 24 de maig.

Espai Santa CaterinaCorrupció! Revolta ètica. Fins a l'11 d'abril.

Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi. Moments trobats. Afirik'a, de Anna Agustí Hontangas. Fins a l'11 d'abril.

Biblioteca Carles Rahola. La meva mascota. Fins al 18 d'abril.

COPC delegació de Girona. L'humanitat de les llambordes, d'en Manel Bielsa i una exposició de dibuixos sobre llambordes i pedres de l'Àngels Sargantana. Fins al 17 de maig.

Salt

La Talaia de Les Bernardes. Niu, de Javier Rubinstein. Fins al 25 d'abril.

Sant Feliu de Guíxols

Antic Hospital. L'envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major. Fins al 13 d'abril.

Casa Irla. re-VERS, d'Anna Vilarrúbias. Fins al 10 de maig.

Efemèrides

1378.

En un dels conclaves més breus i conflictius de l’Església, va ser elegit papa Bartolomeo Prignano, arquebisbe de Bari, que va prendre el nom d’Urbà VI. Va ser el primer pontífex italià després de setanta anys del període conegut com a papat d’Avinyó, i l’últim de la història elegit sense ser cardenal. Abans de l’elecció, els ciutadans de Roma, que temien l’adveniment d’un altre papa francès, es van concentrar davant l’edifici del conclave cridant: “Romano lo volemo!” (el volem romà) i “Al manco, italiano!” (si més no, italià). Pressionats per la manifestació, els cardenals van optar pel napolità Bartolomeo Prignano, que no era present al conclave perquè no era cardenal. Pocs mesos després, la majoria francesa del Sacre Col·legi va abandonar Roma i va denunciar invàlida l’elecció d’Urbà VI, feta sota coacció popular. Al setembre van elegir papa el suís Robert de Ginebra com a Climent VII, que es va establir a Avinyó. Ell, com a antipapa, i Urbà VI es van excomunicar mútuament, fet amb què va començar el Cisma d’Occident.

1873.

Esclata a les comarques gironines la Tercera Guerra Carlina, a favor de la causa de Carles VII.

1939.

Espanya es retira de la Societat de Nacions.

1941.

Missa clandestina, a l’església de Montsió de Barcelona, per l’ànima de Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos per l’exèrcit franquista.

2003.

Tres periodistes, entre els quals el càmera José Couso, moren a Bagdad. Dos d’ells, per l’impacte un projectil nord-americà a l’hotel on eren, i l’altre, en l’atac contra la seu del canal de televisió qatarià Al-Jazeera.