Tota l'agenda

Santoral

Dilluns 6 desembre

Dia de la Constitució.

Nicolau de Bari, bisbe; Policroni, prevere; Emilià, metge; Bonifaci, Pere Pascasi, bisbes i màrtirs; Leòncia, Dativa, Dionísia, màrtirs.

Refrany

Sant Nicolau obre les festes amb clau.

Mercats

Blanes, Cadaqués, Olot, Riudellots de la Selva, Santa Coloma de Farners i Torroella de Montgrí.

Cita del dia

La vocació de l'arma és el blanc . (Manuel Vicent)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Girona

Dilluns, 06 desembre 2021

Diversos

Acocollona't! XI Setmana de Cinema Fantàstic de Terror de Girona. 20.00. Albèniz Plaça.

20.00. Albèniz Plaça. Sessió de curtmetratges.

Exposicions

MAC-Girona, monestir de Sant Pere de Galligants. El temps de la memòria, tresors del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona.

Bòlit_StNicolau.  Petromasculinitats, de Cabosanroque, Andrés Hispano, Fèlix Pérez-Hita i Cara Daggett. Fins al 9 de gener.

Museu d'Art. Palau Ferré, d'un sol traç. Fins al 9 de gener.

Museu del Cinema. L'espectador com a espectacle. Fins al 24 d'abril.

Museu d'Història. Les coses que foren, històries de Girona narrades pels objectes del Museu. Fins al 16 de gener.

Museu d'Història dels Jueus. Viatges. Una història del Poble Jueu, una idea original de l'Associació Europea del Patrimoni Jueu i de la Biblioteca Nacional d'Israel. Fins al 31 de març.

CaixaForum. Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020. Fins al 30 de gener.

Bòlit_PouRodó. Cap a les Deus (una gramàtica fluvial), comissariada per Íngrid Guardiola. Fins al 9 de gener.

Casa Masó. L'Almanach dels Noucentistes: la consolidació d'un moviment, comissariada per Aleix Catasús i Bernat Puigdollers, produïda per la Fundació Rafel Masó. Fins a l'11 de febrer.

CaixaForum. ObservAccions, una proposta d'experimentació activa a l'obra Acrux-Vela-Hamal, 20, de Rosa Brun. Fins al 18 d'agost.

Museu d'Art. Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918). Fins al 6 de març.

Casa de Cultura. XI Biennal d'Art. Fins al 8 de gener.

Cambra de la Propietat Urbana. Ara i abans. Cent anys amb l'habitatge. Fins al 31 de desembre.

Claustre de la Mercè. Cassoles, mural de Xavier Oriol i Arnau Aragall. Fins al 23 de desembre.

Centre cívic Sant Narcís. Re-cordis, instal·lació artística en record de les persones mortes durant la pandèmia. Fins a l'11 de desembre.

Centre cívic Ter. Apareixes i desapareixes, de Dolores Duran. Fins al 14 de desembre.

L'Estació Espai Jove. Viles, il·lustracions de Marina Montenegro. Fins al 10 de desembre.

Espai Santa Caterina. Joan Triadú a la ciutat dels llibres. Fins al 17 de desembre.

Efemèrides

1921. El Tractat Anglo-irlandès.

Signat entre el govern de Londres i la República Irlandesa, va posar fi a la guerra que els enfrontava i va establir l’Estat Lliure Irlandès. Entre els signants hi havia David Lloyd George, cap de la delegació britànica, i Michael Collins i Arthur Griffith, encapçalant la delegació irlandesa. Segons les clàusules del tractat, necessitava la ratificació dels parlaments britànic i irlandès. Quan es va complir el requisit, es va produir la divisió interna del bàndol irlandès, que va portar a la guerra civil irlandesa, finalment guanyada pels partidaris del tractat. L’Estat Lliure d’Irlanda va entrar en vigor el dia 6 de desembre de l’any 1922.

1877.

L’inventor nord-americà Thomas A. Edison fa a Nova York la primera demostració pública del gramòfon, gravant i reproduint la seva pròpia veu.

1917.

El tsar de Rússia Nicolau II i la seva família són fets presoners a Tsarkoge Selo i traslladats a la localitat de Tobolsk, a la Sibèria occidental.

1932.

Un decret republicà estableix que l’idioma català podrà ser utilitzat en les comunicacions telegràfiques.

1936.

Guerra Civil espanyola: un decret de la Generalitat crea l’Exèrcit Popular de Catalunya.

1978.

S’aprova en referèndum la Constitució Espanyola, la primera democràtica des de la Segona República.

1996.

Madeleine Albright és nomenada secretària d’Estat, la primera dona que agafa les regnes de la diplomàcia als EUA.

2001.

Assassinat el navegant neozelandès Peter Blake, guanyador de la copa Amèrica els anys 1995 i 2000.