Tota l'agenda

Santoral

Dijous 3 desembre

Francesc Xavier, prevere; Claudi, Cassià, Maur, Crispí, Joan, Esteve, Víctor, Juli, màrtirs;  Hilària, Magina, màrtirs.

Refrany

El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu.

Mercats

Alp, Bellver de Cerdanya, Calonge, la Cellera de Ter, l'Estartit, Figueres, Girona (Can Gibert), Llagostera, Riudarenes, Sant Pau de Segúries, Tossa de Mar i Vidreres.

Cita del dia

Els novel·listes som les porteres de la literatura . (Montserrat Roig)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Girona

Dijous, 03 desembre 2020

Conferències

19.30. Aula Magna de la Casa de Cultura. Conferència Aproximació a l'òpera "La Traviata" de  Giuseppe Verdi, a càrrec de Pol Avinyó, divulgador musical.

Debats

18.00. UdG. Debat La UdG a l'entorn de l'Any Pallach. Josep Pallach, un exemple de compromís social, amb els ponents: Irene Rigau i Oliver i Marta Ros i Puig. Moderadora: M. Rosa Terradellas. Amb la participació de Moisès Esteban. Dins el cicle Diàlegs de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària

Diversos

19.45. Biblioteca Just M. Casero. Club de lectura: L'amor que molesta, d'Elena Ferrante. Conduït per Carles Cassú.

Exposicions

Museu d'Història dels Jueus. Viatges del poble jueu. Fins al 31 de desembre.

Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Illes d'arena, d'Azahara Cerezo. Fins al 31 de gener.

Casa Masó. 50 anys de l'Arxiu Històric del COAC. Fins al 9 de gener.

Museu del Cinema. Actors (Icònics). Imatges simbòliques i frases cèlebres dels grans actors del cinema, col·lecció Vicenç Arroyo. Fins al 25 d'abril.

CaixaForum. Poètiques de l'emoció. Fins al 14 de març.

Casa de Cultura. Corominas 50 anys d'art. Fins al 5 de desembre.

Casa Masó. Diàlegs contemporanis amb la Casa Masó: Corominas. Fins al 5 de desembre.

Galeria Dual. Mirror, de Pol Ballonga. Fins al 12 de desembre.

Galeria Richard Vanderaa. Tècnica mixta sobre paper II. Fins al 9 de gener.

CaixaForum. Acrux-Vela-Hamal, 20, de l'artista Rosa Brun. Fins a l'octubre del 2021.

Centre Cultural La Mercè. Marca d'aigua - empremta de fusta, de Jordi Martoranno. Fins al 23 de desembre.

Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Fets/Facts, d'Enric Ansesa. Fins al 31 de gener.

Bòlit_PouRodó. En construcció, d'Azucena Moya, Mireia Ferrón i Íngrid Riera. Fins al 10 de gener.

El Taller del Barri. Shodo, de Beni Ballesta. Fins al 15 de desembre.

Biblioteca Carles Rahola. Consum responsable. Fins al 18 de desembre.

Centre Cultural La Mercè. A la hipocresia política, escultures de Xavier Cassany. Fins al 19 de desembre.

Centre Cultural La Mercè. El meu espai íntim, d'Àstrid Guerrero. Fins al 19 de desembre.

Efemèrides

1989. La cimera de Malta.

Iniciada el dia 2, va ser la reunió entre el president dels EUA, George W. Bush, i el de l’URSS, Mikhaïl Gorbatxov, en aquesta illa mediterrània, poc després de la caiguda del mur de Berlín. Els informes de la premsa de l’època consideraven la cimera de Malta com la més important des de la de Ialta entre Churchill, Stalin i Roosevelt, el 1945. El seu principal objectiu era tractar dels canvis que s’estaven produint a Europa des de la desaparició del teló d’acer, que havia separat el bloc de l’Est del d’Occident durant 40 anys. Per a la majoria d’observadors, la cimera era l’inici de la fi de la guerra freda.

1358.

El papa Innocenci VI suspèn l’excomunió dels almogàvers decretada per Joan XXII.

1842.

El regent Baldomero Espartero ordena el bombardeig indiscriminat de Barcelona, que s’havia rebel·lat contra la política del govern estatal.

1936.

Assassinen el bisbe de Barcelona Manuel Irurita.

1950.

Les forces de l’ONU es retiren de Corea.

1967.

El cirurgià sud-africà Christiaan Barnard du a terme a Ciutat del Cap el primer trasplantament de cor.

1976.

Jamaica. Bob Marley pateix un intent d’assassinat.

1997.

En total, 125 països subscriuen a Ottawa (Canadà) la convenció sobre la prohibició de mines antipersones.

2010.

A l’Estat espanyol té lloc una vaga sorpresa dels controladors aeris.

2013.

Un informe de la justícia francesa descarta que el líder palestí Iàsser Arafat morís enverinat.