Tota l'agenda

Santoral

Divendres 29 maig

Alexandre, màrtir; Màxim, bisbe; Eleuteri; confessor; beat Pere Sanç, bisbe i màrtir; Maria Magdalena de Pazzi, verge; Teodosia, màrtir.

Refrany

En cosa dubtosa, val més callar que parlar.

Cita del dia

Aprimar-se és fàcil: només s'ha de tenir gana de les coses que no agraden . (Jane Russell)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

No hi ha resultats a la zona de La Bisbal de Falset

Efemèrides

1453.

El soldà turc Mehmet II, al capdavant de les seves forces, va ocupar Constantinoble, i l’emperador de Bizanci Constantí XI va ser assassinat. La caiguda de Constantinoble –poc després rebatejada com a Istanbul com a capital de l’imperi Otomà– va provocar una gran commoció a Occident, i molts es pensaven que era el principi de la fi del cristianisme, atès que es veia com la superioritat d’una religió amb relació a una altra. A Europa, van començar converses per formar una altra croada per alliberar Constantinoble del jou otomà, però llavors cap país va poder cedir tropes. Amb la ciutat bizantina i, per tant, el Bòsfor sota domini musulmà, el comerç entre Europa i l’Àsia va declinar de cop. Ni per terra ni per mar els mercaders cristians podrien utilitzar les rutes que portaven a l’Índia i a la Xina, d’on provenien les espècies per a la conservació dels aliments i els articles de luxe, i cap on es destinaven els articles més valuosos. Ben aviat, Mehmet II es va declarar emperador romà (en turc antic, Kayzer-i Rum).

1432.

El rei Alfons el Magnànim de Catalunya-Aragó salpa cap a Itàlia a l’inici de la llarga expedició de conquesta del regne de Nàpols. Alfons no va tornar mai més a Catalunya.

1870.

Surt a Girona el primer número del setmanari El Cantón de Gerona amb el lema Republicano federal, realitzat a la impremta de F. Dorca.

1953.

El neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgai coronen el cim de l’Everest.

1991.

ETA atempta amb cotxe bomba a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic i causa 10 morts i 55 ferits.