Tota l'agenda

Santoral

Diumenge 16 juny

Santíssima Trinitat

Ferriol, prevere, Quirze, màrtir; Aurelià, bisbe, i Julita, Justina, màrtirs.

Refrany

No hi ha carn sense os, ni peix sense espina.

Cita del dia

Cada cop estic més convençut de la necessitat de la violència revolucionària . (Jorge Semprún)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Manresa

Diumenge, 16 juny 2019

Exposicions

Vic

Sala d'exposicions ICRA. Silencis. El silencia és present quan l'esser humà és absent, de l'artista M. Rosa S. Castells. Fins al 28 de juny.

Efemèrides

1864.

Maximilià d’Habsburg, coronat emperador de Mèxic com a Maximilià I pels interessos de Napoleó III de França en aquest país, va entrar a la capital asteca i es va instal·lar al castell de Chapultepec per convertir-lo en la seva residència. L’imperi Mexicà va usar el lema Equitat en la justícia i tenia el suport dels conservadors, de l’Església Catòlica, encapçalada per l’arquebisbe Labastida y Ochoa, i de bona part de la població catòlica, si bé va topar amb la fèrria oposició dels liberals. Maximilià I va emprendre una política basada en el desenvolupament econòmic dels territoris mexicans sota el seu mandat, aplicant els coneixements adquirits durant els seus estudis a Europa i en la seva família, els Habsburg, una de les cases monàrquiques més antigues d’Europa i de tradició obertament catòlica. Això contradeia els interessos de Napoleó III, que va retirar les tropes franceses de Mèxic i va deixar Maximilià I sol i sense protecció quan ja tenia en contra les forces conservadores per la seva política massa liberal.

1870.

La Internacional Socialista duu a terme a Barcelona el primer Congrés Obrer Espanyol.

1940.

En una carta dirigida a Hitler, el general Franco li exposa les condicions per a l’entrada d’Espanya en la Segona Guerra Mundial, que no li seran acceptades.

1950.

Aprovació definitiva de l’Opus Dei.

1963.

La cosmonauta soviètica Valentina Tereixkova és la primera dona a dur a terme un viatge espacial.

1995.

El Vaticà fa pública la polèmica decisió d’excloure la Franja de Ponent del Bisbat de Lleida.