Tota l'agenda

Santoral

Dimecres 27 gener

Àngela Mèrici, verge; Julià, màrtir, Enric d'Ossó, prevere i fundador.

Refrany

Més val cabana buida que casa plena de llops.

Mercats

Amer, Anglès, Banyoles, Begur, Cassà de la Selva, Llançà, Maçanet de la Selva, Ripoll, Salt, Sarrià de Ter, Sant Antoni de Calonge, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilablareix.

Cita del dia

Fer patir és l'única manera d'equivocar-se . (Albert Camus)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Ventalló

Dimecres, 27 gener 2021

Conferències

Girona

19.00. Aula Magna de la Casa de Cultura. Conferència Economia post-covid. Moltes preguntes i algunes respostes, a càrrec de Manel Serra i Pardàs, llicenciat en Ciències Econòmiques (UB). Cal fer reserva prèvia.

Diversos

Roses

20.00. Teatre municipal. Sessió del cicle de cinema Gaudí, amb la projecció de la pel·lícula Uno para todos.

Girona

19.00. Cinema Truffaut. Festival de curtmetratges inèdits, dirigit per Ester Bertran. El món del cinema ret homenatge a Charles Bukowski. Catorze realitzadors estrenaran els seus treballs dedicats a l'escriptor. Dins el 14è Festival d'art independent Pepe Sales.

20.30. Linguae. Club de lectura en anglès, amb l'obra Autumm, d'Ali Smith.

Donació de sang

Sant Gregori

17.00 a 21.00. Centre cívic.

Exposicions

Figueres

Galeria d'art El Claustre. Col·lectiva 5 de 5, dels artistes: Anoro, Frank Jensen, Didier Lourenço, Elena Montull i Lluís Roura. Fins al 6 de febrer.

Torroella de Montgrí

Museu de la Mediterrània. El pessebre, de Josep Mir. Fins a l'1 de febrer.

Museu de la Mediterrània. Llum a l'ànima, 125 anys Palmira Jaquetti. Fins al 8 de febrer.

Museu de la Mediterrània. Temps regalat, fotografies de Miquel Solanellas. Fins al 7 de febrer.

Capella de Sant Antoni. Mons subterranis, pintures de Montserrat (Mun) Martí. Fins al 8 de febrer.

Banyoles

Biblioteca pública. Els bons propòsits de l'any!. Fins al 31 de gener.

Museu Darder. Coralls: indicadors del canvi climàtic. Fins al 7 de març.

Museu Arqueològic. Valentí Fargnoli. El paisatge revelat. Fins al 21 de març.

La Bisbal d'Empordà

Terracotta Museu. Ceràmica daurada de la Col·lecció Mascort. Peces seleccionades. Fins al 28 de febrer.

Terracotta Museu. Esquarterades, instal·lació de Maïs. Fins al 8 de març.

Terracotta Museu. Crisàlide, de Núria Efe. Fins a l'11 d'abril.

Girona

Casa Masó. 50 anys de l'Arxiu Històric del COAC. Prorrogada fins al 5 de febrer.

Museu d'Art. Enric Ansesa. Camins. Fins al 5 d'abril.

Museu d'Història. Senyals, d'Enric Ansesa. Fins al 7 de març.

Casa de Cultura. Català il·lustrat, de Marta Montenegro. Fins al 5 de febrer.

Efemèrides

1699. Tractat de Karlovci.

A la ciutat sèrbia de Sremski Karlovci es va signar el tractat que posava fi a la guerra turca o austro-otomana, iniciada el 1683 i en què els turcs van ser finalment derrotats. El tractat va significar l’inici de la decadència otomana i la confirmació dels Habsburg com a potència dominant a l’Europa central. Les negociacions es van dur a terme, per primera vegada, al voltant d’una taula rodona, i els turcs van perdre gran part dels seus territoris a Europa, com ara Hongria, Transsilvània i Ucraïna.

1812.

Guerra del Francès: Napoleó Bonaparte decreta la divisió territorial de Catalunya en quatre departaments: del Ter, del Segre, de Montserrat i de l’Ebre. La Val d’Aran s’integrava a França, i la Franja de Ponent i Andorra quedaven dins del Principat.

1824.

El rei Ferran VII disposa que no es negociï amb els rebels de les colònies espanyoles d’Amèrica el reconeixement de la seva independència.

1919.

Els ajuntaments catalans aproven un projecte d’estatut d’autonomia per aclaparadora majoria.

1926.

L’enginyer escocès John Logie Baird presenta davant la Royal Institution de Londres un aparell anomenat televisor, capaç de transmetre imatges a distància.

1939.

L’exèrcit franquista ocupa Barcelona a primera hora de la tarda sense trobar resistència armada. Els dies anteriors, unes 400.000 persones havien abandonat la ciutat.

1984.

Virulenta reacció a Sevilla en saber-se la designació del català Ricard Bofill com a comissari de l’Expo 92.