Apunts

A reveure, Joan Ferrer Rosell (el Tit)

Amic, veí del Barri Vell i exbotiguer

No és fàcil dir adeu a una persona quan fa vuit mesos ho vaig fer per la seva germana. Curtits Ferrer, del carrer Ciutadans, és un de tants establiments tancats darrerament; familiars també d’Esports Ferrer, de la pujada del Pont de Pedra, també tancada.

A tu, Joan, els teus íntims et deien el Tit, portaves el negoci juntament amb el pare, l’Adriana i en Josep Maria, treballador que hi va estar fins a la jubilació. El vostre establiment ha fet història a Girona. S’hi podia trobar de tot: ornaments per als cavalls, ceres, cuiros, etc.

Quan la salut et va donar el gran ensurt que et va canviar la vida i vas passar a ser dependent un temps, l’Adriana era la teva ombra, com ho ha estat sempre des del teu naixement. Tu eres el petit i ella va ser la teva fidel cuidadora. La vostra imatge dels dos germans junts va ser la que els veïns es van acostumar a veure a la plaça de Catalunya, per on donaven el suport i ànims que necessitaves.

L’Adriana, quan ningú ho pensava, va patir un ensurt de salut. Recordo el dia que li vaig trucar. Es va emocionar i va dir-me que pensava en mi. Jo havia perdut el meu germà i li vaig dir que no ho superava.

Em va explicar que de petita demanava a la mare un germanet. Joan, vas arribar al món el dia 2 de gener del 1940, el mateix any que en Raimon. Per Reis la mare la va cridar i li va dir: “Adriana, aquest nen és teu”. Dir això és dir-ho tot. Tu per a ella vas ser com un fill.

L’any 1957 a Girona es va crear la Guàrdia Noble del Sant Sepulcre, formada per set membres, amb la finalitat d’escortar el pas durant la processó. Els vestits són unes rèpliques de la guàrdia vaticana, projecte de l’estimat i recordat Sr. Joaquim Pla i Dalmau, autor de la música dels manaies, dels vestits de capgrossos i tantes i tantes coses de la nostra ciutat.

A tu, Joan, la gent de més edat et recordem desfilant per Setmana Santa, quan formaves part de la Guàrdia del Sant Sepulcre. Crec que fins a l’any 2004 vas ser-ne el capità, i et va substituir el senyor Manel Batllori, que de fet no li tocava però un cosí li ho va delegar.

Demà, dilluns, dia 29, a les 11 del matí et diran adeu a la parròquia del Carme, la teva i la meva. Tinc la seguretat que són molts els amics que et vindran a acomiadar. Però el que em fa més il·lusió és que l’Adriana, a qui tant has trobat a faltar, t’esperarà amb els braços oberts, com tinc la seguretat que ho faria en Raimon amb mi.

Descansa en pau.

(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a