Canals

Dos rècords per a la posteritat

Feia un temps excel·lent a Montjuïc, el matí del 29 d'abril del 1973. L'aire fresc i les aromes primaverals que desprenien les plantes i els arbres florits d'aquell frondós i immens jardí anaven donant la benvinguda als més de 50.000 espectadors que aquell diumenge no es van voler perdre el tercer gran premi de fórmula 1 que es disputava a la muntanya màgica barcelonina. Però quan uns minuts després del punt del migdia els 21 monoplaces formats a l'engraellat van prendre la sortida, el sol, la calor i la intensitat de l'espectacle havien començat a caldejar força més l'ambient.

Ronnie Peterson, el bell pilot suec de cabellera rossa i ulls blaus que l'octubre del 1971 i en el mateix escenari havia estat l'actor principal dels 1.000 Km de Barcelona, tornava a fer de les seves. El divendres, als primers entrenaments oficials i al volant del preciós Lotus 72 negre i daurat, havia establert la que quedarà per sempre més com la volta més ràpida que s'hagi fet mai en els 3,79 sinuosos quilòmetres d'aquell preciós traçat. 1:21.8. Sí, quatre segons menys que la referència que Jacky Ickx havia establert el 1971 al volant d'un Ferrari. I en la cursa, sortida impecable de Peterson i al capdavant des del primer moment. Jackie Stewart –quart en la formació de sortida– va ser l'únic que va aconseguir retallar-li distàncies. Després de quatre voltes era a 2,8 segons i, ni que fos per l'habitual efecte de qualsevol frenada forta, allà on el Tyrrell de l'escocès s'acostava més al Lotus del suec era a l'angle de Miramar.

Mentre això succeïa, a Juan Carlos Ferrigno li faltava un mes per complir 13 anys i vivia a Buenos Aires. Força temps després va saber recrear aquella escena amb mà de mestre i amb la mateixa fidelitat com si l'hagués viscut des de rere les tanques que en aquell indret separaven l'asfalt dels florits baladres. Peterson fent contravolant per corregir el derrapatge del Lotus i Stewart, rere seu, espectador privilegiat.

Malgrat haver liderat 56 voltes, Peterson no va poder firmar la que va ser la 50a victòria de Lotus en un gran premi puntuable per al campionat del món. La caixa de canvis li ho va impedir quan només li faltaven 19 voltes. Però el que ningú li traurà mai és la volta més ràpida oficial (en cursa) a Montjuïc: 1:23.8, a una mitjana de 162,84 km/h. El segon rècord per a sempre més del virtuós suec en un mateix cap de setmana.

Juan Carlos Ferrigno va néixer l'any 1960 a Buenos Aires i des del 1988 viu a Barcelona. A la foto, sosté dos quadres que han estat pintats amb oli acrílic sobre tela. Més informació a www.ferrigno-art.com.

Juan C. Ferrigno: «Devia ser impressionant, veure'l»

«Des que el vaig veure córrer per primera vegada, l'any 1972 al gran premi d'Argentina, Ronnie Peterson va ser el meu pilot favorit. Agressiu com cap altre i sempre espectacular. Un talent natural per anar de pressa amb qualsevol cotxe. La imatge del seu Lotus 72 JPS i el seu casc blau amb la visera groga es van transformar amb el temps en una icona de la F-1. Per això el vaig voler pintar amb aquest preciós cotxe en un quadre en què només es veiés un detall de Ronnie pilotant, la roda girant, el casc i la velocitat. Quan anys després vaig arribar a Barcelona, un dels primers llocs que vaig visitar va ser el circuit de Montjuïc. Vaig fer a peu tot el recorregut i, després de lamentar no haver pogut veure-hi curses, em va venir a la ment com devia ser d'impressionant veure-hi Peterson fent la pole, l'any 1973. Amb el seu estil de conducció devia ser tot un espectacle veure'l traçar els revolts de la Rosaleda o Sant Jordi. I el vaig pintar a l'angle de Miramar. Me'l vaig imaginar sortint derrapant d'aquell revolt i amb un altre dels grans, Jackie Stewart, rere seu. Una època daurada de la F-1 i uns pilots inoblidables per als que, com jo, ja en aquells temps hi estàvem enganxats.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.