L’altre dia es va mirar les mans i se les va veure velles, cansades de tapar-se la cara perquè ningú li endevinés el plor. Mans que han netejat cada dia, que han tingut cura de persones i animals,...

Els cursis mesuren el temps amb els esbufecs del rellotge. Els rutinaris, amb el calendari llardós de la cuina. Jo prefereixo les metàfores i les contradiccions. En el meu cas, allà on hi ha pèl no...

M’explica una amiga que té una coneguda treballant d’infermera a les urgències d’un hospital. L’altre dia, de matinada, un cotxe amb tres nois molt esverats es va aparcar a l’entrada. Els nanos...

M’agrada com et mires els ulls blaus i diminuts del gatet que el teu amic custodia a la butxaca interior de la jaqueta texana amb folre de pèl d’ovella. També em commou l’emoció que et pren la...

L’altre dia vaig sentir algú que deia que trobava a faltar la velocitat del segle XX. Ara la gent viu amb el coet al cul, interceptada fidelment per tot i a qualsevol hora. No tenim temps de badar,...

“Estic asfixiada de plàstic groc. Quim Torra no és humà.” Isabel Coixet, directora de cinema subvencionada fins a les celles per parir uns projectes que a mi, personalment, em fan el mateix efecte...

En portuguès, “cafuné” és el gest afectuós de passar els dits entre els cabells de qui estimes. Ell escriu: “Jo voldria dir-te les constel·lacions, i fer-te milions de carícies en cascada....

Em diu l’autor de l’obra reverenciada que això pot semblar una mena de self publicity. No parlaré de la meva darrera traducció –i el meu proper tatuatge–, La Fam Invisible, el flamant llibre...

Realment mai no podem acabar de descartar que l’ésser humà contemporani ha tocat sostre en qüestió d’imbecil·litat. Sempre hi ha novetats que engreixen els annals de la psiquiatria. Llegeixo una...