Mem, quan un concert apaivaga sa mala gaita i, per art de màgia, t’empeny a deixar els maldecaps a la porta de la sala —per la part de fora—, et sents com en un iglú, emparat de les conflagracions...

El desig, quan no es manté actiu, roman latent com una nau invisible. Hi ha cossos que, mancats de carícies, treuen l’olla del foc amb les mans perquè ja no es cremen. Tenen la pell impermeable a...

Ara que ja heu deixat les festes dels nassos enrere i el maleït protocol no us obliga a regalar res per una obligació estúpida sense sentit, us aconsello que compreu, com si es tractés d’una llaminadura,...

Demà, a l’hora dels encanteris, començarà un any d’estètica simpàtica. Dos mil vint és ràpid d’escriure i de dir, i sens dubte passarà com tots els anys, a la velocitat de cloure una parpella....

El mòbil em recorda, a les dues del migdia, que ja he fet deu mil passes i que el meu estat de salut és òptim. Pobre innocent. Diu Louis Charpentier que Renard escriu que la punta de la branca acompanya...

Il·lusions fugaces, utopies sense concreció, nul·litat d’estímuls. La buidor existencial et malprèn les forces, l’empenta i les ganes de menjar-te el món que t’havien caracteritzat durant lustres....

En aquests dies de descarrilament col·lectiu de brúixoles, quan la creativitat resta endormiscada i ja et meravelles per ben poca cosa, el cervell reposa en un punt mort intermitent. Llavors, sense voler,...

Ja no cal adoctrinar la mainada, si és que mai ha calgut. Fa temps que, per sort, ve adoctrinada de fàbrica. L’altre dia apuntava que el meu nano es va posar a recitar “La vaca cega”, el poema...

Tenir la pell fina s’ha convertit en una nova epidèmia. En temps de presumpta llibertat d’expressió la gent s’ofèn per qualsevol collonada i, el que és pitjor, s’ho pren tot com un atac personal....