Podria comptar amb els dits de la mà d’un manc les vegades que he llepat una turquesa. Després de palpar-te la fortalesa dels deltoides, que no només entren dins el percentil (un mot que sona a medicament...

Em dius que la derrota permanent és inviable. Que potser aquesta columna serà més joliua, que algun dia pujaré al carro d’Epicur, que qui sap si la lluna m’acabarà sent favorable. Em sap greu...

Quina va ser la darrera vegada que vàreu llegir el que realment us venia de gust? Així comença l’últim llibre de Sebastià Portell, Les nenes que llegien al lavabo. Entre la narració autobiogràfica...

Han passat anys, però no te’n surts. No pots ni saps oblidar. No ets capaç d’anar endavant. El calendari s’accelera mentre tu has desaprès l’art del parpelleig. Et trobes encallat com s’empantanen...

Arrel de la meva anterior columna sobre Pla i Foix, vaig fer amics i enemics, sobretot això últim. Tocar un tòtem és com entrar a tota castanya a la foguera. Enllà dels gustos de cadascú, va aflorar...

Recorda Louis Charpentier que, quan estudiava, va passar alguna vegada per Sarrià, a prop de la pastisseria que havia regentat el poeta J. V. Foix. L’amic Louis topa amb una cita de Pla, el soporífer...

Molt abans de la pandèmia, el dinovè Marquès de Halley va dir que en temps de pesta bubònica, romanticismes els justos. Si abans ja no estàvem gaire per líriques, ara estem fets un poema. El nostre...

Després de quasi un any de pandèmia, hi ha qui encara no sap com fer-s’ho en una retransmissió online en directe. Parlo de mi, és clar. Em van convidar a participar en una taula rodona del Festival...