Som artistes en l'art de viure. I de patir. Estimar a temps real és buscar la flor blava, l'impossible romàntic, la cursa fins al Pont del Dimoni. Moure un dit i arribar al cap de quinze dies fatiga...

No sabem quan vindrà novembre: una butlleta premiada podem estripar-la, perdre-la o renunciar-hi, però no oblidar-la a la butxaca dels pantalons i posar-la a la rentadora abans del sorteig. Desfilant...

Som gent de casa nostra. És fantàstic quan deixes de ser un cul d'angúnies i aprens a trobar-te bé entre les quatre parets que abans t'esclafaven. Un cop tanques les comportes del búnquer i t'adones...

Després del vermut i l'oliveta, s'acosta el tiberi que ens curulla. Quan mengem bo i saludable, els humors corporals s'amaren d'aquesta gran tria. Suem tinta de la bona. Si la mongeta tendra i els llegums...

Buscar els ulls de l'altre, quan no es viu a prop, té molta virtut. És com menjar un alvocat i pretendre que l'altre trobi el pinyol i el rellepi. Les vies de comunicació actuals fan figa, són dantesques...

En aquest present d'hiperconnexió tecnològica i de solituds en cadena, costa fer amics de debò. Els amics en majúscules transformen la vida, de cop sobtat, en una festa permanent. La tribu té un punt...

I si estimar fos, tan sols, arribar a ser l'illa d'algú? El salvavides turgent i acolorit que apareix del no-res en el revolt d'una onada del reconsagrat mar de llàgrimes que ens ha tocat de viure? Quan...