Som insaciables. Hem arribat a transpirar la terrible solitud del nostre segle en forma de suor freda. I de la neurosi (bessona de la solitud) n'hem fet nodriment quotidià, en temps de castanyes, de torrons...

La polèmica suscitada pel cartell de les Fires de Sant Narcís de Girona és superba. Defensors i detractors, ments obertes a l'art acarades al costum obtús d'algunes ments estretes. L'ocell lliure però...

Quan la Ivette Nadal ens canta En una altra vida, i diu que enyora el cel i que enyora el vent, que enyora el mar i que enyora la sal està bastint una poètica romàntica de l'alçada del magnífic Cant...

Som rostre. És el primer que ensenyem i, paradoxalment, no sempre és el mirall de res. Però, de rostres, en tenim només un o sabem transformar-nos en tantes cares com situacions –o interlocutors–...

Hi havia una vegada una generació (o quasi dues) que fracassaven sistemàticament en les relacions, diguem-ne, sentimentals. El motiu d'aquest malguany era la por a lliurar-se (entenem adaptar-se) a l'altre...

Pel sol fet de ser humans i imperfectes, tots podem tenir fissures en el nostre pensament crític. Això em permet la llicència de parlar d'enamoracions en comptes d'enamoraments. Si haguéssim d'acolorir...

Si la tuberculosi era la malaltia que afectava més individus en el segle XIX, no cal ser Hèrcules Poirot per adonar-se que el nostre és el segle de la neurosi. En aquest terme tan desvirtuat pel mal...

Hi ha crisi. Ja ho sabem. Per tant, no cal insistir tothora en el mateix. La patim, sí. Doncs sortim-ne amb elegància, desig i intriga. Què té a veure el xoriç amb la velocitat? Absolutament res....