Hi ha persones que aposten per la vida. Viure no és fer anys, sinó aprofitar-los. Corria l’any 1921; Charles Chaplin estrenava el film The Kid, a Irlanda petava la guerra contra l’exèrcit britànic,...

Som a l’era de les prohibicions. S’aproven sancions absurdes per tocar el que no sona a gent que no ho mereix: la retirada de terrasses dels bars a l’estiu, l’aparcament a segons quins carrers...

Mesos enrere em vaig equivocar: vaig fer like al Facebook de moltes protectores i centres d’acollida. M’agraden els animals. Cada vegada més. Cada vegada més que les persones. Parlo d’errada perquè...

Hi ha anècdotes que deixen amb mal gust de boca i t’enxampen sense xiclets. D’altres que, quan te les expliquen en primera persona, rius sense poder parar. Un dia, a l’Ivan Vendrell, bon cambrer...

Hi ha llibres sobre la pèrdua d’un parent que no valen un ral. Melodrames escrits que sols busquen activar el lacrimal del lector o manipular-li el morbo sense fer mà de cap mena de garbell. Quan la...

Aquestes línies han de servir per destrossar una mica menys el català –com deia l’amic Dalmau a El gran dictat, programa que s’ha perdut perquè el gran públic ha triat gasòfia abans que cultura....

Potser perquè el talent no s’aprèn, Ramon Mirabet és una estrella de les que emeten llum. Nét d’artistes de circ i fills de músics, imagino la seva vida abans de la vida com un llenç on tot encaixava...

Excepte si l'ego els devora sencers i es tornen insofribles, tenir artistes a la vora és un privilegi, pura mel que et fa embellir. El poeta i editor (meu i d'altres) em regala l'exemplar número 78 del...