Eva Vazquez Ramio

Eva Vazquez Ramio

Caiguda lliure

Les bones intencions

Benvinguts al dia mundial de la infància, el dia en què estan permesos l’engany i el meravellós, el xisclet i l’ansietat, els ulls centellejants i el somriure una mica ximple, a mig camí de l’encantament...

Caiguda lliure

A l’ombra de Proust

Proust va ser el primer escriptor que vaig incorporar a aquella selecció de gegants que constitueix el primer cànon i, potser l’últim, que farem a la vida. Hauria volgut que fos Joyce, de qui acabava...

Caiguda lliure

Postal del despatx

El segell argentí Adriana Hidalgo acaba de publicar en edició espanyola un llibre preciós del filòsof Giorgio Agamben en el qual, amb el propòsit de resseguir els espais de treball que ha ocupat al...

Caiguda lliure

Entregats al record

Una de les coses que més m’agradaven de la pintora i escultora Anna Manel·la, i me n’agradaven tantes que no les acabaria mai, és que posava títols que tothom entenia. Sense lluna, Sense nom, Memòria,...

Caiguda lliure

Nadal a les golfes

De tots els comentaris que ha suscitat el pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, el que m’ha resultat més útil ha estat el d’un ciutadà ensuperbit que va penjar a les xarxes unes figures...

Caiguda lliure

Antoni Campañà

És un dels pocs fotògrafs que va registrar en pocs dies de diferència els dos bàndols de la Guerra Civil: els vehicles estimbats als barrancs de Portbou pels republicans que fugien cap a França i...

Caiguda lliure

Un serrell com el d’Esther

Potser encara anava a costura, llavors, no ho recordo bé, però és molt probable que fos a casa d’aquella modista que a l’estiu s’esforçava a instruir mitja dotzena de noietes del barri en les...

Caiguda lliure

Un casquet de llana

Conèixer els escriptors que t’agraden no sempre és una experiència gratificant. Tot sovint la seva conversa està per sota de la qualitat de la seva escriptura, a vegades els descobrim una mica pedants...

Caiguda lliure

Amadeo Gracia

La mort d’Amadeo Gracia, la setmana passada, ha quedat ofegada enmig de les eleccions, com la nota esmorteïda d’una vella cançoneta de camperols feinadors. Potser és perquè tota la seva vida l’havíem...