Francesc Espiga Corbeto

Francesc Espiga Corbeto

A la tres

L’ase dels cops

Pot ser que n’estiguin al cas o, fins i tot, és possible que ho hagin vist o sentit. La cosa va d’un grup de tertulians d’una ràdio de Madrid que arran de tot això del català a Netflix, se’ls...

A la tres

Lliçons

Girem la vista enrere fins a fondejar-la en els moments més durs de la pandèmia. Aquells mesos de xifres de mortalitat dolorosament desbocades i de reclusió en nom de la necessitat col·lectiva. Un...

A la tres

I ara, què?

La memòria, té alguna cosa de peculiar. Hi ha records que ves a saber perquè es fan més llunyans en el temps del que tocaria, però, alhora, hi ha imatges o instants que per la seva vivesa semblen...

L’APUNT

La llavor de Guillem Agulló

Ja han passat 28 anys d’aquell crim execrable, i al pare de Guillem Agulló encara li costa contenir les llàgrimes quan reviu el record. Una imatge dura, colpidora, que esdevé encara més crua davant...

L’APUNT

Les pedres en el camí del diàleg

Independentment de les consideracions de cadascú sobre la mesa de negociació, els fets són fets. I el que ens indiquen és que Pere Aragonès ha fet una aposta política molt forta amb aquesta qüestió,...

L’APUNT

La mentida institucionalitzada

No és un fenomen nou d’ara, però el despropòsit monumental generat al voltant de la taula de negociació ha refermat fins a quin punt la mentida s’ha convertit en un element inherent a la política....

L’APUNT

El pols de la Diada

Va haver-hi un punt on es va instituir com a codi que la Diada era un termòmetre per mesurar la salut de l’independentisme. Aquesta, però, és una realitat matisable a partir del moment que el moviment...

L’APUNT

La crisi climàtica no ho és tot

La crisi climàtica és una evidència ja tant irrefutable, que només personatges caricaturescos com Trump són els únics que la qüestionen. Compte però amb fer-nos trampes al solitari i ara reduir-ho...

L’APUNT

ERC, JxCat i la visió estratègica

Que ERC i JxCat senzillament no se suporten, és ja més que una evidència. Tot i això, la ingenuïtat podia fer creure que la necessitat de governar plegats els havia empès a compartir uns mínims...