Fa setmanes presentava a Madrid les seves Memòries. L’espai on tenia lloc l’acte era ple de gom a gom. Tornàvem a comprovar la capacitat de convocatòria a Madrid del poeta, ara cervantí, de qui...

Encara sota la síndrome d’un 10-N dels que et fan perbocar a cada cantonada, no deixes de pensar en el posat majestàtic d’un candidat, expert en repetir conteses electora. No em fa feliç viure en...

Quines setmanes! Entre el reenterrament del ’Caudillo de España por la Gracia de Dios’, malgrat els intents de boicot de la família i dels benedictins, en aquest cas, no els de Montserrat. Lector...

A les poques hores de la desfilada pel centre de Madrid de la cabra de Legió i del seu seguici, la sentència del Procés. A càrrec d’un tribunal, he de pensar que del tot autònom dels poders polítics...

He estat massa anys la tribu de la política, tant de ‘militants’ com de funcionaris i electes, com per gosar plantejar mesures contra els que practiquen l’art del dolce far niente i de la demagògia...

El 1978, Vicent Andrés Estellés ho deia així: “Oh clar país, que ara volen obscur / homes obscurs de tenebrosa lletra / i el fan funest amb baralles i plets!”. Aquell any Montserrat Roig publicava,...

Una amiga madrilenya, lectora subtil, em regala una antologia, en castellà i gallec: Mundo real poético de Jesús Lizano, poeta barceloní a qui vaig conèixer fa més de vint-i-cinc anys i que confesso...

El llibre de Sergio del Molino, España vacía --que vaig conèixer per una entrevista de ràdio quan tornàvem d’Atienza-- és, de veritat, alliçonador. I, com que aquest agost l’he passat enclaustrat...

Continuo votant, malgrat l’escepcicisme que ens enverina. Diríeu que els ‘nostres’ (¿?) dirigents polítics ho fan tot per fer xixina el sistema, potser perquè, ignorants com són, tampoc no saben...