Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Vibrant Cluedo escènic al carrer de Tàrrega

Macarena Recuerda transforma el públic en personatges del joc de taula

Crítica
teatre

Insolent ingenuïtat

D'un fet quotidià, petit, esdevé una fúria que ofega i anihila. El muntatge, que va arribar a batzegades al Goya Codorníu per tancar la temporada, acabarà salvant els mobles de la sala. L'obra planteja...

‘100femmes'
Crònica

Dona i lluna

Havia de ser una festa i, efectivament, va acabar sent una sonora celebració. Després de setmanes treballant les 100 dones que donen títol a l'espectacle, la nit de divendres era el colofó. La directora...

Crítica
teatre

Petardeig empipat i simpàtic

L'equip de Factoria Escènica Internacional (FEI) se serveix del ridícul d'alguns polítics i de la mandra i poca vergonya social (els treballadors, despistats; els empresaris, taurons que sempre troben...

Emoció i discurs a l'abocador

El muntatge Wasteland, de Lluís Danés, es mereix l'atenció de tothom. Dels qui els agrada el teatre. Dels qui els agrada el moviment. Dels qui els agrada el circ. I, fins i tot, dels qui no els agrada...

crítica
jORDI BORDES

Un Shakespeare ben refrescant

Parking Shakespeare és una companyia veterana a enfrontar-se al carrer amb el públic i convidar-lo a viure una comèdia de Shakespeare. Des d'aquest dilluns, arrenquen la seva cinquena aventura al parc...

teatre. aquí. teatre. ara
j. bordes

L'engany, motor del teatre jove català

‘La nau dels bojos', ‘Brickman Brando Bubble Boom', ‘Montaldo', ‘Jo, mai' i ‘Victoria Falls' són una il·lustració de la dramatúrgia emergent que ha programat aquest Festival Grec de Barcelona adreçat a un públic inquiet, compromès i amb ganes de sorprendre's amb els girs de la trama, siguin versemblants o no

Crítica

Descens a la memòria més íntima

A mig camí entre la visita guiada i la representació escènica, aquesta peça interroga sobre els familiars dels espectadors que van viure a Barcelona durant la Guerra Civil. A l'explicació històrica,...

Crítica
dansa

Harmonia en aigua estanca

Andrés Corchero i Oguri aconsegueixen projectar la placidesa del pavelló Mies van der Rohe en la seva coreografia de 40 minuts. El seu ball no és ni de bon tros efectista. Com les pedres arrodonides...