Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

L’APUNT

Temporada de festivals líquids

Fa 7 dies, Avinyó va presentar la programació del seu festival. Amb tots els reclams. Admetent que, caldria revisar, cas per cas, com s’adaptava la funció amb la situació de pandèmia global. Fins...

L’APUNT

Expectatives ‘top’ des del minut 1

El músic Joan Dausà penjava a twitter, dilluns a la nit, que faria un concert a la dutxa avui dimecres si la petició sumava 500 retuïts. En 19 hores havia superat els 4.400! A veure com encara el compromís...

Crònica
la funció d’1/3

Aquell escalf tan fred

L’artista Ángel Pavlovsky deia, sovint, en els seus shows, que una de les oportunitats del teatre és estar-se tocant amb desconeguts, tot compartint filera: li encantava provocar promiscuïtat. L’artista...

Crònica
Actua Cultura 2%

“Per poder somniar”

“Què faríem amb un 2%?”, pregunta obligada: ahir a la tarda a la concentració d’Actua Cultura 2%. La pallassa Pepa Plana ho té clar “només començar a somniar què podria ser”. Perquè tothom...

Crítica
teatre

Potent claustrofòbia

Un gran marc daurat empresona l’acció. L’espai, amb una simple i eficaç frontissa dóna (o treu) aire, llibertat, poder, segons el cas i els protagonistes. Els telèfons ressonen apagats. I la finestra...

Crítica
teatre

Insòlita tempesta

Com una tempesta d’estiu dalt de la muntanya, anunciada i imprevisible, alhora. Així és aquesta Solitud, als ulls d’Alícia Gorina. La directora proposa una posada en escena que exalça la catedral...

Crítica
teatre

Òndia, quina gatada!

Serafí Pitarra es va inventar el concepte de gatada, breus peces d’humor desacomplexat. Així són els musicals familiars que planteja Marc Rosich. Tant poden partir d’un conte il·lustrat com aquest...

L’APUNT

Una carpeta que no s’ha de tancar

El TNC assumeix el deute amb la dramatúrgia femenina. Ho fa documentant i publicant textos de dones valentes de principis del XX i, puntualment, plantejant algunes semiescenificacions. Era un greuge que...

Crítica
teatre

Un nou cop de porta

Què passaria si els personatges de Per un sí, per un no (que van donar a conèixer a Catalunya al 1987Josep Maria Flotats i Juanjo Puigcorbé) els interpretessin dues dones? Al 2014, ja es va veure una...