Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Crítica
teatre

Poesia d'unes dents postisses

D'una declaració escandalosa, fer-ne una projecció i convertir-la en espectacle per poder rebatre aquella cita inacceptable èticament. Aquest és el punt de partida d'aquesta dramatúrgia que arrenca...

Dansa zàping

Aquest Grec, que no té aturador, proposa accions valentes que necessiten un rigorós treball interpretatiu. Un bon exemple és la coreografia Full evening, de Contrapunctus Danceport. Van ser només...

El Grec se'n va pels barris

El director Ramon Simó ha decidit que el festival Grec es concentri com un pinyol a Montjuïc. Hi ha, com en tota bona regla, les excepcions: a part de les programacions estables, tot el mes, en algunes...

Crítica
teatre

Gregor Samsa

Si no ho recordo malament, Goethe va escriure una cosa sensacional, va dir que la felicitat consistia a limitar-se. Gregor Samsa, que acaba morint per inanició, transformat en un escarabat infecte, assumeix...

teatre
Crònica

Pel tall de la navalla

El Teatre Romea repeteix la posada en escena d'una adaptació. Si fa unes setmanes hi va haver L'habitació blava que recordava La ronda de Schnitzler, ara s'ha triat la localització de Patrick Marber...

Crítica
teatre

Cossos flotants

Més enllà de qualsevol especialització teatral, potser estaríem d'acord en l'existència d'una llei ben simple que dividís la totalitat dels espectacles en dos grups essencials: els que cal veure...

On és la Carmen Amaya?

Diuen que l'any vinent serà el centenari de naixement de Carmen Amaya (1913?-1963). Tot i que ella no podia procrear (i això que el concepte de família li va fer més mal que bé artístic, segons diuen...

Crítica
teatre

Les bones intencions

A les fosques se sent una brama inintel·ligible, hi ha corredisses i topaments, rialles, i uns éssers que arrosseguen andròmines tot engrescats; finalment, al bell mig de l'escenari, les figures vagabundes...

Crítica
teatre

Els reis emèrits

De vegades tenim la sensació que tot s'acaba, d'altres topem amb la imatge agònica d'un fet extern inapel·lable; no és aquesta una forma dolorosa de sentir-se més viu? Shakespeare o el mateix Lear...