Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Crítica
teatre

Un xàfec de talent

Quina mullena d'inventiva i imaginació! El tàndem Donnellan-Ormerod, que tantes bones vetllades ens ha donat amb el Cheek by Jowl original, encara va més enllà amb el conjunt rus, un equip que entra...

Crítica
dansa

Factor H

El Factor H, que en el terreny científic serveix per mesurar la productivitat i l'impacte de les troballes, en el cas de la dansa podria servir per designar un atribut que apareix en algunes obres referent...

Quadern de dansa
L'expressió dels nous coreògrafs, que són el futur de la creació, troba petits aparadors en els grans teatres per donar-se a conèixer

Què és ser jove?

Cada generació necessita els seus propis canals d'expressió, espais que s'obrin a la novetat amb alegria i que s'acomodinfàcilment a discursos contracorrent. I, darrerament, els grans teatres s'han...

Crítica
teatre

Maria Aurèlia Capmany, reivindicada

Fa vint anys que Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover ens van deixar orfes del seu mestratge, i Tarragona, on havien creat un fogar de cultura sense precedents, ha volgut recordar-ho. A la Universitat...

Crítica
teatre

Una gàbia de gases

Tres actrius d'una lluminositat llampegant desgranen una peça de ranci llinatge, en què conflueixen els estímuls de les memòries del seductor Casanova i els ambients cortesans del segle XVIII, amb...

Crítica
dansa

Por de l'home

Un coet s'enlaira cap al cel –en sentim les converses dels tripulants– i no passa res. Un pelicà amarat de petroli no pot aixecar el vol, i tampoc no passa res. Aquesta falta d'empatia és el mal...

Crítica
dansa

Art curatiu

Ja fa 15 anys que Virginia García i Damián Muñoz treballen –i ballen– les emocions, dibuixant el·lipses que vessen dels excessos sentimentals i les empenyen amunt i avall, lluny i més lluny, constantment...

Crítica
clàssica

Simfònica amb sonata i solistes d'excepció

El tret que més sorprenia del concert que la Royal Philarmonic Orchestra oferia a la 28a temporada d'Ibercamera, amb un ple de gom a gom, era començar amb la Sonata per a violí i piano núm. 1 de Beethoven....

Crítica
teatre

Pessoa itinerant

La Seca Espai Brossa és un àmbit d'estupor, de transfiguracions i misteris irresolubles, cosa que enllaça molt bé amb el nou espectacle que acaba d'estrenar: Pessoa, o que o turista deve ver, un títol...