Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Crítica
teatre

Una tragèdia que acaba, aparentment, bé

L’arrencada de temporada de la Sala Atrium ve amb una obra que indaga en la consciència d’un individu. Marc Angelet va passar al teatre la insòlita història de Dennis Hope (de ventríloc fracassat...

Crítica
teatre

Tan tendre com desmesurat

La vaselina om a element per inserir elements no naturals al cos d’una persona, el vídeo per enviar a la CNN, la marihuana com a planta de decoració, la transexualitat i la ludopatia són elements...

L’APUNT

La tebior de les estadístiques

Les dades que dilluns Adetca va anunciar són positives. La temporada passada es va tornar al llindar dels 2,5 milions d’espectadors a Barcelona. Però això no vol dir que tothom hagi millorat les seves...

L’APUNT

Grans xifres que són parcials, en realitat

No és cert que 2,5 milions d’espectadors van veure un espectacle la temporada passada a Catalunya. En són molts més. Perquè Adetca suma les espietes de Barcelona, principalment, però n’obvia dels...

L’APUNT

La transparència ve amb l’ukelele

És evident que la música transmet emocions. sigui amb tota una orquestra simfònica com amb la simple veu. El seu volum i dimensió de la formació dóna abast a la seva possible monumentalitat. L’ukelele,...

Sembrem cultura!

Fira Tàrrega l’encerta amb la nova etapa, en la qual enforteix el vessant de mercat i alhora cuida al màxim el suport als creadors d’arts de carrer

Crítica
teatre

Riure’s del mort i de qui el vetlla

Ja van encertar els de Titzina Teatro el profund humor negre que es pot respirar en una sala de vetlles a Éxitus (2009). Pere Anglas situa tres germans, que s’han avingut molt poc en la vida adulta,...

Crítica
teatre

Un ascensor orgànic carregat de sorpreses

Si hi ha un espai suggerent per traslladar un fet teatral és un ascensor. Però com que no es disposa del recurs del primer pla, les situacions extremes es traslladen a llocs més panoràmics. el que...

L’APUNT

Els globus sonda, per estrenar camins

Hi ha una tesi no escrita que si algú perd un globus d’heli a una punta de la ciutat les corrents d’aire el duran a una altra punta, un dia i un altre. També és lògic que els artistes es foguegin...