Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

L’APUNT

La veu autèntica d’en Brossa

El Centenari de Joan Brossa (1919-1998) poeta visual i dramaturg dels marges ha permès rescatar ‘El pedestal són les sabates’, un llibre que va elaborar Jordi Coca el 1971 i que, 20 anys més tard,...

L’APUNT

Fresques actuacions insòlites

Hi ha molta més cultura que la que aixopluguen els grans festivals. Amb una evident intenció de captar un turisme cultural, a moltes comarques de Catalunya s’empesquen accions que aprofiten la singularitat...

Crítica
teatre

Un Xostakóvitx ignífug

Atresbandes i Quartet Brossa han construït un concert semirepresentat en què s’alternen els focus d’atenció (i en alguns casos se solapen) a partir de les partitures i la biografia de Xostakóvitx.....

Crítica
teatre circ

Magnètics, vinguts dels antípodes

El circ demostra renir una salut de ferro amb companyies com aquesta. Els australians Gravity Other Myths naveguen en una frontera de disciplines. Perquè superen el circ en construir veritables coreografies...

Crítica
teatre-dansa

Peeping Tom domina millor l’espai tancat

La claca de públic ue segueix Peeping Tom fa anys que els reivindica. Gràcies a aixó (i a la bona química entre el Greec de Ramon Simó i la companyia) es va acordar la coproducció d’una trilogia,...

L’APUNT

Col·lapse cultural, senyal de bona salut

El juliol, a Barcelona, vol dir esclat de propostes efímeres al Grec Festival. Moltes d’internacionals, irrecuperables; algunes de factoria casolana, que probablement tindran segona vida a la temporada...

Crítica
teatre

Narcisisme

En una sala emmoquetada ampul·losa d’hotel pretensiós. Aquest és l’espai que Alícia Gorina posa les seves obres (en teoria) al divan perquè les psicoanalitzin amics de la seva mare. Ja d’entrada,...

Crítica
teatre

Joc i ball, gaudir-ne i compartir-los: repte assolit

L’honestedat és la millor de les eines per exposar una opinió que trenca l’ordre establert. Pau Roca ha articulat un muntatge molt viscut, en què s’alterna el discurs (en primera persona) amb...

Crítica
teatre

Implacable

Ivo van Hove sempre aclapara. La posada en escena, amb els sofàs i una cuina contínuament en funcionament, recorda aquell fabulós i mastodòntic Tragèdies romanes amb què es va donar a conèixer a...