Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

La pausa encallada de ‘la' Lizaran

Amb la vis còmica que tan bé sabia executar en les comèdies i que li servia per trencar tot el protocol al carrer, Anna Lizaran era una experta en les pauses. Pronunciava unes sonores frases de doble...

Crítica
teatre

La vida és darrere les portes

L'adaptació que ha fet Daniel Veronese de La gavina de Txèkhov escapça sense manies les escenes de major acció i, així, permet que els actors centrin l'actuació en les raons i les conseqüències...

Crítica
teatre

Habitació moblada

Com uns mobles poden servir per a famílies de destí paral·lel, el nou plantejament de La Perla 29 de renovar quasi totalment el repartiment de la seva producció nadalenca es demostra que és eficaç....

Crítica
teatre

Tendresa coneguda

Tortell Poltrona és un pallasso que genera empatia allà on va. Només se'l nota esquerp quan parla amb els regidors de Via Pública de torn que posen pegues a la instal·lació de pistes del circ. Poltrona...

Crítica
teatre

Espinosa, aquell follet gegant

Albert Espinosa és un follet que ha crescut. Al TNC s'atreveix amb un melodrama d'una quietud que atrapa per moments. Amb un repartiment extens, aconsegueix que els joves cremin adrenalina corrent i jugant...

Crítica
teatre

Refugiar-se en el res per sobreviure

Pau Miró presenta la seva segona part de la trilogia sobre els desheretats. Si a Els jugadors parlava dels homes que es veuen exclosos de la feina, quan ells es consideren encara aptes, a Un refugi indie...

circ
Crònica

Gala de dos ‘rombes'

Que els ànims estan encesos al carrer, no és una notícia. El que sí sobta més és que un artista pregunti si hi ha polítics a la vela del Raluy, els faci aixecar la mà per dirigir bé el seu verí,...

Crítica
teatre

Comèdies d'anada i de tornada

Mercè Sarrias va entusiasmar el director Philippe Soldevila gràcies a una lectura dramatitzada d'En defensa dels mosquits albins (TNC, 2008) al Quebec. Tot i la distància geogràfica, van congeniar...

Crítica
teatre

Cavalls troians

Les tragèdies gregues són massa èpiques. Si ho deixen de ser, perden el seu batec original. Si mantenen aquest to, disparen tan amunt que als pobres espectadors mortals els deixa bastant freds. Aquest...