Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Crítica
teatre

Lúcides ensenyances des del coverol

Tiago Rodrigues sap trobar veu poètica en els passatges més rutinaris. I, intel·ligent, teixeix diferents formes per sentir la veu, la vida de l’apuntadora Isabel Abreu, a dalt de l’escena. Els...

Crítiques
teatre

L’abisme emocional entre pare i fill

Pau Miró és un autor sensible. Escriu teatre per formular-se preguntes i provar de respondre-les amb els diferents punts de vista dels personatges. Si potser tanca la trama, sempre deixa l’arrel del...

Tendre retrovisor

Pere Riera escriu mirant pel retrovisor.- és una històrtia de present, que no deixa de fer flaixbakcs per entendre les actituids de les dues germane,s del pare ui del cunyat. Gasta un humor de les petotes...

Les golfes amuntegades de Rita

Des de l’humor abordar el drama. És la clau que, de nou, utilitza, Marta Buchaca a Rita. Ho va fer amb A mi no em diguis amor (TNC, 2011) o amb Litus (Flyhard, 2012) i Losers (Villarroel, 2014). Ara,...

Crítica
teatre

Estranya calidesa distant

Cladio tolcachir busca novs formes d’expressar el buit dalt del teatre. torna al teatre de personatges i de paraula. El que mana en l’escena són les emocions dels dos personatges, molt ben interpretats...

Crítica
teatre

Una revolució

Les nou actrius que intervenen a Paisajes para no coorear saben navegar pels testimonis en la primera persona i alhora com a intèrprets d’unes situacions que les empetiteixen. Elles reivindiquen ser...

L’APUNT

Tants barrets, tantes morts

En el dia dels difunts (que s’ha anat virant del recolliment als cementiris a la disfressa gore pels metros) cal recordar que hi ha una sala a Barcelona que ha dedicat tota la temporada als morts: la...

Crítica
teatre

Desenfocar per demostrar desorientació

El muntatge Canción dulce y amarga del hombre sin abuelos y la hija robada que quiere encontrar a su madre en el Cámbiame.té una intuïció afinada desenfocant i desatenent el públic. Construeix una...

Crítica
teatre

Palpar un aire dens i profund

L’univers de Mercè Rodoreda agafa aire dolorosament a l’escenari. Joan Ollé ha tornat a muntar una obra que es mou amb la cadència de la narrativa simbòlica de l’escriptora. Si a La plaça del...