Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Crítica
teatre

L'astre fugaç

Les tres germanes, com els Tres Mags, malden per no perdre el ròssec del seu estel fugaç, enderiades per abastar els seus somnis, que, com més s'hi apropen, més s'esvaneixen. Hi ha una feroç tensió...

Crítica
teatre

Calders genial

APere Calders li agradava recordar que havia nascut el mateix any de l'enfonsament del Titanic, com si el món i l'atzar li haguessin procurat una ingent metàfora de la realitat en la qual poder flotar...

Crítica
teatre

Absurd humor feixuc

La nova peça de Spregelburd, Tot, combina l'humorada més efervescent amb el deliri més absurd, sense deixar de posar el dit a l'ull sobre aspectes que encarcaren la vida quotidiana. L'espectacle comença...

l'entrevista

“He accedit al teatre com Superman, com un intrús”

El doble de Superman La sala Flyhard ha estrenat ‘Els últims dies de Clark K', una peça d'Alberto Ramos que imagina que Superman i el periodista Clark Kent són dues persones diferents. Amaguen la veritat durant anys i només la tensió amb la seva xicota, la Lois, provoca un canvi de situació. L'autor i director Jordi ...

Crítica
teatre

Comportament estrany

La Sala Beckett brinda una oportunitat única: dues obres escrites en alemany, contemporànies, amb un mateix temps artístic posant-les a escena alhora. Dos directors que comparteixen tres actors, escenografia...

il·lusionisme
Crònica

Màgia en temps de crisi

Cinc il·lusionistes, en una edició de pressupost adequat a la crisi econòmica. El madrileny Andy González (màgia general) va presentar aparicions i multiplicacions de CD, violes i violins, i un canvi...

Crítica
teatre

Schmitt pansit

Eric-Emmanuel Schmitt ens va enlluernar amb l'estrena d'El visitant (Poliorama, 1996), una magnífica psicoanàlisi a Déu, amb diàlegs espurnejants i la textura esponjosa d'una comèdia filosòfica....

Crítica
teatre

La intel·ligència avorrida

Turguénev era un home bo, noble, d'una generositat expansiva, d'idees avançades i d'una exquisidesa culta i amable que el feien ser proper i estimat. Aquesta ànima sensible i dependent, Rakitin, sotmesa...

l'entrevista

“‘Nelly blue' ajuda a digerir els canelons de Nadal”

Del ‘Jet lag' a l'escena Fa anys que Xavi Mira va pensar fer un monòleg a partir de dues persones que vivien per guanyar concursos de karaoke. La peça va agafar forma de duet amb l'Albert Ribalta, amic i company de T de Teatre. Sense presses ni pretensions han fet una comèdia que va revolucionar Tà...