Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Crítica
dansa

Por de l'home

Un coet s'enlaira cap al cel –en sentim les converses dels tripulants– i no passa res. Un pelicà amarat de petroli no pot aixecar el vol, i tampoc no passa res. Aquesta falta d'empatia és el mal...

Crítica
dansa

Art curatiu

Ja fa 15 anys que Virginia García i Damián Muñoz treballen –i ballen– les emocions, dibuixant el·lipses que vessen dels excessos sentimentals i les empenyen amunt i avall, lluny i més lluny, constantment...

Crítica
clàssica

Simfònica amb sonata i solistes d'excepció

El tret que més sorprenia del concert que la Royal Philarmonic Orchestra oferia a la 28a temporada d'Ibercamera, amb un ple de gom a gom, era començar amb la Sonata per a violí i piano núm. 1 de Beethoven....

Crítica
teatre

Pessoa itinerant

La Seca Espai Brossa és un àmbit d'estupor, de transfiguracions i misteris irresolubles, cosa que enllaça molt bé amb el nou espectacle que acaba d'estrenar: Pessoa, o que o turista deve ver, un títol...

Crítica
teatre

Dolça crueltat

La companyia Pa Sucat ha volgut celebrar els 25 anys produint el seu espectacle més ambiciós. En escena, quatre músics interpreten en directe la partitura de Jesús Rodríguez Picó. Els tres actors...

Quadern de teatre
L'obra de Maragall puja a escena amb renovat impuls en l'any del centenari i enlluerna la Barcelona coquina de sempre

El llamp Maragall

El centenari de la mort de Joan Maragall arriba per partida doble a la mateixa casa del poeta i al temple nacional del teatre (TNC). Maragall a casa és un espectacle honest, humil i didàctic. És un...

Crítica
teatre

Cruïlla del somni

Si el zenit és el punt àlgid del sol, el nadir és l'àpex de la nit. L'espectacle que inaugura La Seca com a espai per al teatre és una exaltació dels territoris canviants que obre la nit metropolitana,...

Crítica
musical

Meravellosa misèria

La segona part de la posada en escena de Los miserables pot trencar, d'una vegada per totes, amb el tòpic que els musicals són buits, naïfs. Tot i que la peça acaba amb un final feliç, ben ensucrat...

Crítica
teatre

‘Tempo è dolore'

El pas del temps, aquest anar cap a la sentència veraç de les coses, la mirada nova i la raó, més enllà de la nostàlgia i del deliri sentimental d'una època passada. Què en queda, de tot allò,...