Com n’hem de dir de tot plegat? Quan fins i tot l’expressió presos polítics els la furten a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez o Jordi Cuixart. Són presos comuns. Ja és ben cert que...

Si bronze i pedra i terra i oceà/ per la mort són vençuts, ¿quina raó/la bellesa tindrà per guerrejar ,/sent tan dèbil com frèvola és la flor? Aquest dubte es planteja el sonet LXV de Shakespeare,...

El temps de nou. El domini del temps, el perdut o el guanyat. Josep Maria Esquirol que ja té novetat editorial La penúltima bondat un assaig sobre la vida humana que ja em deleixo de llegir només de...

Vagarejo telemàticament. Vull dir que em passejo arreu del món amb un dit adolorit. El dit dels autoestopistes, el dit de signatura dels analfabets, el que queda recollit al DNI electrònic, el mateix...

La metàfora de la traïció és dissoldre la cola que cohesiona una relació densa. Ho teoritza Avishai Margalit un dels pensadors contemporanis més destacats per les seves reflexions sobre la condició...

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca... Els versos de Salvat-Papaseït sobre Nadal en que acaba fent plorar Jesús de tan pobres com som. Un clàssic que no perd força, ni vigència. N’agafa...

L’abim de la condició humana. Som aquí i no la podem perdre mai de vista. Tan fràgils com som, no sabem ben bé quin grau de patiment estem disposats a suportar i a traslladar. Sovint tinc la impressió...

M’ha agradat molt tornar a veure Maria Estuard. I és que com deia Eugène Ionesco: agafeu un cercle acaraoneu-lo i es tornarà viciós. Ho diu un dels personatges de La cantant calba, a la primera traducció...

Posats a negar el pa i la sal, n’hi ha que neguen la condició de presos polítics a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i als consellers cessats via 155, i conduïts emmanillats i amb grillons a les cames...