Fires de Girona - Museus i Galeries - 2012

Assumpció Hosta en el patí de l'edifici del museu MANEL LLADÓ

«Girona, com a ciutat jueva, té un pes específic propi»

El Patronat fa més de dues dècades que treballa per la promoció del patrimoni jueu gironí i català i deixa molt clar que la seva no es cap tasca social ni religiosa, sinó estrictament cultural

Ramon Buxó fotografiat en el seu despatx, a Pedret M. TORNS

«Estem parlant d'un museu dins un monument»

Amb el càrrec acabat d'estrenar, Buxó valora els esforços que s'han fet per fer més entenedor el discurs museístic del MAC-Girona i considera que una agència del patrimoni milloraria la gestió

Les figuretes de plom fetes per Joaquim Pla Dalmau es presenten en un muntatge espectacular a la sala dedicada a la Guerra del Francès. MANEL LLADÓ

Sant Antoni de Pàdua guarda els secrets de la ciutat

El convent dels caputxins, on hi havia hagut l'Institut de Segon Ensenyament, és l'actual Museu d'Història de Girona i ofereix una proposta completa i fascinant que va des del cementiri vertical fins al mosaic de Bell-lloc, passant pel gòtic, els Setges, la Guerra Civil o la Transició

La magnificència del palau posa el marc adequat a una de les col·leccions més importants del Principat. La sala del tron, presidida per l'escut imperial de Carles V, conté peces úniques. MANEL LLADÓ

La seu del poder episcopal es va reconvertir en Museu d'Art

La Diputació, el Bisbat i la Generalitat treballen conjuntament perquè l'edifici mil·lenari que exposa peces fonamentals del romànic, el gòtic, el barroc i obres de grans artistes dels segles XIX i XX, com Rusiñol, Urgell, Berga i Boix, Fidel Aguilar, Bertrana o Guinó, faci de Girona una ciutat d'art

Natàlia Molero, directora de la Casa de Cultura. MANEL LLADÓ

«Hem canviat el full de ruta»

Vol centrar l'activitat expositiva entorn de dos eixos, Temps de Flors i Fires, i potenciar la biennal per convertir-la en una mostra de l'art contemporani que s'està fent a la demarcació

Imatge de l'exposició L'artista i el mirall amb fotografies de Paco Torres Montso fetes per J.M. Oliveras i acabada d'estrenar JOSEP M. OLIVERAS

La casa de referència per a l'art contemporani gironí

El que havia estat la casa que acollia els orfes es va transformar, a començament dels anys seixanta, en un contenidor cultural a on s'han encabit nombroses iniciatives relacionades amb les arts, les ciències i les humanitats, i s'ha convertit en una referència per als artistes plàstics gironins

Falgàs s'ha convertit en un expert de l'obra de Masó. LLUÍS SERRAT

«El noucentisme és el gran oblidat de l'art català modern»

L'estudi a fons de l'obra de l'arquitecte gironí ha portat Falgàs a reivindicar un moviment entre la modernitat i la tradició que a principi del segle XX va fer aportacions cabdals per a l'avenç del país

La sala d'estar és l'espai menys noucentista de la casa a la vegada que hi ha una important col·lecció del paissatgisme català de final del XIX i principi del XX JOAN SABATER

Dins l'ambient d'una família culta, catòlica i catalanista

La visita a la casa reformada per Rafael Masó al cor de les Ballesteries i en plena postal de la ciutat esdevé un recorregut intens per l'obra d'una figura cabdal del Noucentisme que revela l'estil de vida, la posició econòmica i el tarannà moral de les classes dominants de principi del segle XX

Una instantània captada amb nocturnitat d'un edifici que il·lumina gran part de la història de la imatge. JOSEP MARIA OLIVERAS / MUSEU DEL CINEMA

Un món que es mou i atrapa realitats, il·lusions i prodigis

Amb una col·lecció creixent d'objectes, gravats, films, llibres, programes de mà i fotografies signades, el Museu del Cinema de Girona s'ha convertit en un dels més importants centres europeus d'estudi i difusió de la imatge amb una notable i reeixida vocació de servei a la ciutadania