Eleccions municipals 2011

Baix Empordà

Esperant resultats als pobles grans per buscar pactes

A la majoria dels municipis de la comarca del Baix Empordà, especialment els de més població com poden ser Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, Palamós, la Bisbal d'Empordà o Calonge, els partits estan a l'espera dels resultats perquè aquests puguin començar les negociacions de pactes i poder governar al municipi. Veurem si fan el que van dir durant la campanya electoral, si pactaran o no segons amb qui –com seria el cas de CiU amb TSF, que governen junts– o si permetran que la llista més votada tingui l'alcaldia. Queda clar que la llista més votada no és sinònim de govern, com s'ha pogut veure en altres comicis. Pactes a dues o tres bandes poden fer que la llista més votada quedi a l'oposició. Un cas excepcional és Torrent, on un grup d'amics ha anat ocupant el ventall polític –ara per ara tenen les quatre llistes que es presenten– per evitar que gent de fora els pugui manar. Encara sorprèn la presència de llistes amb gent que no tenen cap relació directa amb el poble, especialment relacionades amb el PP.

Els qui no han de patir, però, són els que es presenten a Albons, Bellcaire d'Empordà, Palau-sator, la Pera i Serra de Daró, perquè només hi ha una llista. També ja se sap qui serà l'alcalde a Colomers, a Garrigoles i a Ultramort, ja que una de les dues llistes està integrada per una única persona.

El PP intenta desbancar els socialistes dels Ports

Ximo Puig, Oscar Tena, Santiago Pérez i Antoni Ripollés, revalidaran amb tranquil·litat les alcaldies

Els nuclis menuts ja disposen de nou alcalde o alcaldessa

La comarca dels Ports, per la seua idiosincràsia, conté unes particularitats que la fan diferent pel que fa a la possible expectativa de vot el proper 22 de maig. Amb una extensió de vora 1.300 km2. la seua població supera en prou pena els 8.400 habitants que triaran 93 regidors repartits entre els seus 17 pobles.

La gent dels Ports és conscient de que són menys habitants que qualsevol xicotet barri dels grans nuclis urbans del país, per això estan convençuts de que les inversions que eviten el despoblament no arribaran. El seu pensament és: “com han d'invertir ací si amb els nostres vots no tenim possibilitats de determinar un govern”.

Morella, amb més de 2.900 habitants, i Vilafranca, amb 2.500, són els municipis més poblats de la comarca, seguit de Forcall i Cinctorres. Aquestes quatre poblacions, d'arrelat vot socialista, arrosseguen tot el conjunt dels Ports a aconseguir l'únic representant comarcal a la Diputació de Castelló.

Tret de sorpreses, res fa pensar que els respectius candidats del PSPV, Ximo Puig, Oscar Tena, Santiago Pérez i Antoni Ripollés, revaliden eixes alcaldies. Tan sols Vilafranca comptarà amb més de dos candidatures als comicis municipals. A més a més de PP i PSPV, Xavier Prats encapçalarà la llista anomenada Plataforma per Vilafranca-Compromís, una nova força que pretén obrir-se pas a l'escenari polític comarcal començant pel municipi vilafranquí, l'únic dels Ports que ja no és la primera vegada que compta amb representació d'altres formacions d'esquerra com ja foren en el seu moment Esquerra Unida i el Bloc.

Especial significat per a la comarca dels Ports té la candidatura autonòmica socialista a les Corts ja que, respecte a l'anterior legislatura, desapareix Ximo Puig, alcalde i candidat a Morella, essent substituït per Oscar Tena, president del PSPV anomenat per Jorge Alarte i aspirant a renovar com alcalde de Vilafranca. Cal recordar que Ximo Puig va ser el rival d'Alarte per aconseguir la Secretaria General al darrer Congrés del PSPV i que el vilafranquí es va desmarcar de tots els companys socialistes de la comarca per recolzar en aquell moment a l'alcalde d'Alaquàs.

Tres municipis dels Ports —Olocau, La Mata i Castellfort— trien el seu ajuntament per la modalitat de primàries, és a dir, ja fa unes setmanes que els inscrits al seu cens van elegir als veïns que conformaran els cinc regidors d'eixos consistoris. Així ja podem saber que Rosa Adela Segura (PP) serà l'alcaldessa de Castellfort i Pere Calvo Castel (PSPV-PSOE) serà el primer edil de La Mata, desbancant al PP que governava des del 1995. A la localitat d'Olocau queden en l'aire les converses i encara no està clar per quina formació es decantaran els seus candidats. També cal fer menció a Palanques (PP) i Castell de Cabres (PSPV-PSOE), dels més despoblats de tot el País Valencià als quals, amb una vintena d'habitants, més que una ideologia una família pot determinar una alcaldia. Per altra banda, menció especial mereix Manuel Milián, alcalde popular de Sorita des del 1979 qui es torna a presentar de nou i res fa pensar que no vaja a continuar al càrrec. Un alcalde amb solera, qui sap si no és el més antic del país.

Amb tot, el Partit Popular aposta fort en aquestes eleccions per tal d'intentar desbancar els socialistes de la supremacia comarcal, decantant-se per la joventut i el dinamisme dels seus candidats. A Morella encapçala la llista el jove advocat Guillermo Sangüesa Teruel, sàvia nova per enfrontar-se a Ximo Puig, mentre que a Vilafranca un il·lusionat Vicent Marín Monfort, empresari local del sector serveis, vol aturar les expectatives del president del PSPV. La solució el 22 de maig.

Els partits mantenen les seues posicions als Serrans

El PP pot convertir-se en l'únic partit amb representació en algunes localitats

Els Serrans, comarca de l'interior, històricament oblidada i menyspreada pel seu escàs potencial demogràfic, són considerats pels analistes polítics com un territori conservador. Únicament durant un curt parèntesi de vint anys, entre el despertar de la democràcia i la dècada dels noranta, s'hi va viure una certa hegemonia progressista. Amb tot, en l'actualitat hi ha deu municipis governats pel PP, huit en mans del PSPV-PSOE i un ajuntament dirigit per un partit independent local.

Les perspectives indiquen que el pròxim 22 de maig no hi haurà grans canvis en el mapa polític de la comarca. El PP conservarà la majoria d'ajuntaments que controla, encara que hi ha un dubte raonable sobre la capacitat dels conservadors per a mantindre l'alcaldia de Bugarra i la Llosa del Bisbe, on les llistes socialistes presenten un perfil més atractiu. L'hegemonia de la dreta és aclaparadora en municipis com ara la Iessa, on es preveu que el PP torne a monopolitzar la corporació, com ja va ocórrer en les eleccions de 2007: cinc regidors de cinc possibles.

El mateix podria ocórrer a Toixa, on el PP va aconseguir 8 dels 9 regidors en joc. Es dóna la paradoxa que l'agrupació socialista de Toixa és una de les més nombroses de la comarca, però sembla que no disposa d'un cartell electoral amb suficient entitat com per a desbancar Francisco Javier Oltra.

Per la seua banda, Xelva planteja la incògnita de si els socialistes continuaran governant després del 22 de maig. En aquesta legislatura el PP s'ha mantingut en l'oposició, tot i ser-hi la força majoritària. Però un pacte entre el PSPV-PSOE i una llista independent va col·locar en l'alcaldia el socialista Joaquín Miguel Solaz en la segona part de la legislatura. Les opcions estan molt obertes ja que els independents no s'hi tornaran a presentar en aquesta ocasió.

També hi ha la incògnita del Villar, on actualment governa el PSPV-PSOE, en coalició amb Esquerra Unida. Segons els analistes, les llistes progressistes resulten més atractives que la presentada per la líder del PP local, on s'ha originat un autèntic cisma després que la direcció haja apartat de la primera línia política el que ara és el president de la Mancomunitat de la Serrania, José Vicente Requeni.

Finalment, a Alpont els socialistes podrien patir una derrota major que la que ja els va infligir el PP en 2007, on només van obtindre 2 regidors, enfront dels 5 de la dreta.

El tercer examen per al socialisme

La comarca és un feu socialista, però CiU espera donar sorpreses aprofitant el suport rebut a les eleccions al Parlament

Pere Navarro (Terrassa) i Manuel Bustos (Sabadell) es juguen en aquests comicis tenir un paper rellevant a l'estructura del PSC

El Vallès Occidental, després del Barcelonès i el Baix Llobregat, serà l'escenari del tercer gran examen per al socialisme el 22 de maig. Des del 1987 són la força hegemònica en una atípica comarca en què dues grans ciutats, Terrassa i Sabadell, comparteixen capitalitat i també el lideratge de dos alcaldes que poden tenir un paper rellevant en el futur del PSC a Catalunya: Pere Navarro i Manuel Bustos. I bona part d'aquest futur passarà per veure si són capaços de mantenir o augmentar els resultats de les eleccions municipals del 2007, any en què el PSC va perdre la majoria absoluta a Sabadell, i l'alt índex d'abstenció (55,7%) va permetre a Navarro mantenir els 13 regidors a Terrassa i governar còmodament reeditant la fórmula d'un govern tripartit.

Tot i no reconèixer-ho públicament, hi ha més nervis dels habituals a les files del PSC. CiU va triomfar a la comarca en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya el 28 de novembre: va obtenir 65.838 vots més que els socialistes, que només van aconseguir la victòria a Badia del Vallès. A les dues capitals van caure deu punts percentuals i van obtenir els pitjors resultats electorals en unes autonòmiques des del 1980. Malgrat que el sentit del vot sempre ha sigut molt diferent al Vallès segons si els comicis eren municipals o al Parlament –CiU va guanyar les autonòmiques el 1984, 1988, 1992 i 1995, però mai no ho ha fet en unes municipals–, en el PSC hi ha el temor que el càstig imposat pels electors en les eleccions al Parlament del 28 de novembre es pugui estendre a les eleccions als ajuntaments. El partit té assumit que difícilment podrà repetir els resultat del 2003, el millors que ha experimentat mai, que li van donar 135.954 vots i 136 regidors. En els comicis següents, tot i que amb menys vots van aconseguir 143 regidors i algunes alcaldies com ara la de Castellar del Vallès o consolidar-se en municipis importants com ara Rubí, on tradicionalment havia guanyat ICV.

El PSC té 13 alcaldies dels 23 pobles de la comarca (Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola, Montcada, Barberà, Badia, Castellar, Castellbisbal, Polinyà, Ripollet, Santa Perpètua i Vacarisses), mentre que CiU es manté fort a Sant Cugat, on té la majoria absoluta, però s'ha de veure si manté resultats amb la nova candidata i actual alcaldessa, Mercè Conesa, després de la marxa de Lluís Recoder com a conseller de Territori. Tot fa pensar que no hi haurà grans canvis després de l'episodi de primàries socialistes que van donar la victòria a Ferran Villaseñor i va superar, així, el candidat de la direcció, Jordi Menéndez.

Els nacionalistes van recuperar Sentmenat i Matadepera el 2007, un dels seus feus tradicionals després d'un tripartit que va costar al PSC perdre representació al consistori, i van mantenir Viladecavalls i Ullastrell. Però van perdre Castellar a mans del PSC i van tenir alcaldies amb pactes amb el PSC i el PP a Sant Quirze –aquests últims en van acabar sortint– i amb els independents a Ullastrell; a més en van fer alguns d'estranys com el de Palau-solità i Plegamans, amb ERC i el PP. Tenen set alcaldies, però el principal repte continua sent el de tenir molt més pes a les grans ciutats com ara Terrassa, Sabadell o Rubí.

ERC és la tercera força que té alcaldies a la comarca, tot i que va perdre gairebé 14.000 vots en quatre anys. Manté els municipis petits de Gallifa, Rellinars o Sant Llorenç Savall, i en aquests comicis en podria recuperar alguns com ara Ullastrell o Sant Quirze, en aquest últim cas amb la coalició Junts per Sant Quirze. Els republicans estan en ple procés negociador en molts municipis per anar conjuntament amb altres formacions independentistes que per primera vegada tindran presència en unes eleccions municipals com ara Reagrupament i Solidaritat, a més de les CUP.

Per la seva banda, ICV està immersa en un procés de primàries per l'elaboració de les llistes i es reivindica com la garantia per evitar sociovergències que estan funcionant a Cerdanyola, Ripollet i Montcada. L'objectiu serà recuperar les alcaldies que va perdre a Cerdanyola, Santa Perpètua i Rubí o tenir un paper més decisiu a Montcada i Reixach i Sabadell, on va perdre l'alcaldia el 1999 després de molts anys de tenir-la, amb el desaparegut Antoni Farrés.

El PP és una de les formacions que veu amb més optimisme aquests comicis aprofitant la conjuntura estatal i nacional, tot i que encara han de definir molts candidats, com ara el de les dues capitals, on podrien tenir un paper destacat a l'hora de formar governs. A Sabadell, atesos els moviments tàctics i la indefinició del candidat, ja ha sortit un grup de suport a l'actual portaveu, Jordi Soriano, i a Terrassa, després de molts, anys hi haurà una cara nova per la polèmica marxa del candidat dels darrers comicis, Francesc Xavier Ballbè.

Sí que sembla clar que el 2011 representarà la fi dels tripartits, la fórmula que es va posar de moda el 2003 i que, després del 2007, ja només existeix amb el format més tradicional (el PSC, ICV i ERC) a Terrassa i a Vacarisses. Precisament a Terrassa les enquestes de CiU els donen possibilitats d'apropar-se al PSC, amb Josep Rull com a candidat per tercera vegada, tot i que caldria veure si arribaria a sumar amb el PP –també a l'alça– o amb ERC si finalment es manté al consistori i no li passen factura els dos governs tripartits ni la dinàmica de pèrdua de vot de les autonòmiques. Els republicans, però, ja han expressat públicament que no reeditaran el pacte d'esquerres com està concebut actualment. Dels partits d'esquerres, ICV-EUiA podria ser el que en la dinàmica a la comarca aguantés més el vot crític de l'efecte tripartit.

A Sabadell el panorama és similar al d'abans de les eleccions del 2007, en què sembla que no hi hagi prou unió entre els grups d'esquerres per plantar cara al PSC de Bustos, que els últims quatre anys ha governat amb comoditat amb el suport tàcit del PP, tot i que va perdre la majoria aclaparadora del 2003.

143
regidors
té el PSC.
97
regidors
té CiU.
47
regidors
té ICV-EUiA.
47
regidors
té ERC.
36
regidors
formen candidatures independents.
29
regidors
té el PP.

L'Aran planteja un nou estatut

autogovern aranès

Tots els partits de la Val d'Aran han consensuat una revisió de la llei especial d'Aran amb més competències i millor finançament

La vall ha evolucionat cap a una situació bipartidista amb dos partits nacionalistes vinculats a CDC i el PSC

L'Aran és una vall occitana integrada dins de Catalunya fruit d'una decisió sobirana (els habitants de la vall van acceptar amb votació la protecció del rei Jaume II, el qual els va concedir el 1313 la Querimònia, un estatus jurídic propi) i la revisió d'aquest encaix serà el gran protagonista del pròxim mandat. Tots els grups polítics aranesos (Unitat d'Aran, Convergència Democràtica Aranesa i grups independents) van consensuar l'any passat una nova llei d'Aran que ara es vol portar al Parlament català. Es tracta de la revisió i ampliació de l'estatut aranès, que té vigència des del 1990 i defineix les competències de l'autogovern aranès i el caràcter nacional propi de l'Aran. El finançament del Conselh Generau (màxima institució de l'autogovern aranès) i les seves competències en gestió urbanística i mediambiental en un territori que econòmicament viu molt vinculat al turisme residencial relacionat amb l'esquí seran el gran cavall de batalla de les negociacions amb la Generalitat, que en té el control.

Aquest nova llei serà amb tota probabilitat el tema central de la campanya del 22-M. Tots els grups estan d'acord en la llei consensuada l'any passat, però no en la manera de negociar-la i aplicar-la. Unitat d'Aran (UA), partit nacionalista i progressista associat al PSC i actualment al govern del Conselh Generau d'Aran, és partidari d'una negociació bilateral però amb via parlamentària, amb Francés Boya com a protagonista, actual síndic (president) del Conselh Generau i també diputat al Parlament dins del grup del PSC. Del caràcter nacionalista d'UA en dóna fe una anècdota recent: Boya ha estat l'únic diputat del grup del PSC a parlar obertament d'independència, tot i que referint-se a la d'Aran respecte de Catalunya, quan en ple debat sobre les vegueries va avisar d'aquesta possibilitat si la Generalitat insistia a integrar l'Aran en la vegueria del Pirineu com una comarca més.

En canvi, Convergència Democràtica Aranesa (CDA), formació nacionalista vinculada a CDC, confia en les relacions bilaterals estrictes i en el fet que els dirigents de CiU compleixin ara que són al govern amb els compromisos acordats amb CDA en aquesta matèria. “El model implantat per UA no ha donat resultat, el síndic no ha pogut aconseguir la nova llei d'Aran ni un nou finançament”, explica Carles Barrera, president de CDA i candidat d'aquest partit a la presidència del Conselh Generau. “Hem acordat amb CDC que aquest [la nova llei de l'Aran] és un objectiu prioritari que s'haurà de portar a aprovació de seguida que s'aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2011”, explica Barrera. Arturo Calbetó, president d'UA, també fixa la revisió de la llei d'Aran com una de les grans prioritats per al govern aranès que sorgeixi del 22-M a partir de la feina feta pel Conselh Generau, el síndic i els partits aranesos.

El dia de les eleccions els aranesos tindran dues urnes a la mesa electoral: una per escollir els regidors dels nou municipis de la vall, i una altra per escollir els 13 membres del Conselh Generau. Les circumscripcions de les eleccions al Conselh són diferents dels límits municipals i obeeixen als sis terçons, la divisió tradicional de la vall. Després de 12 anys de govern de CDA, les eleccions del 2007 van significar un canvi polític al Conselh. UA i CDA van empatar amb sis regidors i el conseller del Partit Reformista d'Arties va decantar la majoria a favor d'UA. Ara, Unitat d'Aran aspira a treure profit de la feina feta i conservar el govern del Conselh, mentre que CDA aspira a situar Carles Barrera, que ja va ser síndic anteriorment, al capdavant de la primera institució aranesa.

La batalla de la capital

Als municipis, el pes demogràfic i econòmic de Vielha situa a la capital la principal batalla electoral. El 2007 CDA va aconseguir el suport de l'únic regidor del PP per formar govern. El PP va obtenir un gran rendiment del seu únic regidor a la vall, ja que el pacte va incloure que el regidor popular, Josep Calbetó, fos l'alcalde del principal municipi aranès els dos primers anys del mandat. Calbetó ja va ser alcalde de Vielha en el passat, llavors com a membre d'Unió Democràtica Aranesa, partit adscrit a Unió Democràtica de Catalunya i actualment fora del mapa polític aranès. Ara, el PP aspira a tenir almenys dos representants i continuar sent una força decisiva a Vielha, mentre que CDA, que ara ocupa l'alcaldia per mitjà de Pau Perdices, vol aconseguir una victòria suficient per governar sense hipoteques. Unitat d'Aran, per la seva banda, repeteix amb Josep Riu com a cap de llista. Riu, que va ser alcalde el mandat 2003-2007, té la confiança del partit tot i haver estat imputat per la Guàrdia Civil l'octubre passat dins d'una macrooperació contra presumptes irregularitats urbanístiques a la vall, amb unes quaranta persones imputades entre constructors, tècnics i polítics per la conversió de construccions rústiques en habitatges residencials: antigues bòrdes (cabanes) de pastor es converteixen en xalets amb llicències d'obres menors, mentre que els ajuntaments al·leguen que no tenen prou recursos per controlar-ho. Precisament l'Aran està negociant que urbanísticament es permeti l'ús residencial de les bòrdes disseminades pel territori i que ja no fan la funció per la qual van ser creades.

A la resta de municipis, UA aspira a mantenir les alcaldies de Les, Canejan i Bossòst, que precisament són els objectius de CDA.

La novetat, una ER occitana

El mapa polític aranès ha anat evolucionat cap al bipartidisme, només trencat per la presència gairebé testimonial però ben aprofitada del PP a Vielha. En aquestes eleccions es podria produir la novetat d'una nova formació, Esquerra Republicana Occitana (ERO), creada a finals del 2007 i vinculada, evidentment, a ERC. ICV, que el 2007 va quedar a les portes de tenir regidor a Vielha, també té previst presentar-se, ja sigui en solitari o en una candidatura unitària amb ERO i altres grups.

27
regidors
té Unitat d'Aran als ajuntaments aranesos, 6 consellers al Conselh Generau i la presidència d'aquesta institució.
27
regidors
té també Convergència Democràtica Aranesa, sis consellers al Conselh Generau i l'alcaldia de la capital, Vielha.
1
regidor
té el Partit Popular, a Vielha. Li ha tret un gran rendiment polític perquè ha ocupat l'alcaldia entre el 2007 i el 2009 gràcies a un pacte amb CDA.

Aires de canvi en el graner de CiU

L'independent Miquel Aubà podrà triar entre el PSC i CiU, que es renovaran a Gandesa

La polèmica pel parc dels Pesells influirà en el resultat a Horta de Sant Joan

El PSC vol el Pinell de Brai i Bot, mentre que CiU s'esforçarà per assolir Batea

La incertesa marcarà les eleccions municipals a la Terra Alta, una comarca fins ara considerada com un dels graners més importants de vots de CiU a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Tant CiU com el PSC saben que, potser al marge d'algunes excepcions com Prat de Comte i la Pobla de Massaluca, s'ha acabat l'època de les llistes úniques i de les majories absolutes. Per tant, la fragmentació política que durant aquest mandat s'ha vist en ajuntaments com la Fatarella o Corbera d'Ebre es pot contagiar ara a la resta de la comarca. A més, s'espera un increment del nombre de candidatures d'ERC i del PP, que en alguns casos podrien decantar les alcaldies cap a un cantó o cap a l'altre. Uns vots que també seran decisius per al Consell Comarcal. De fet, en aquest mandat, el PP ha mantingut un alcalde d'ERC a Corbera d'Ebre, mentre que el vot de la consellera del PP va permetre que CiU continués governant el Consell Comarcal.

La sensació general és que bufen aires de canvi a la Terra Alta. D'una banda, a CiU estan convençuts que poden assolir l'alcaldia de Gandesa, capital de la comarca, on l'independent Miquel Aubà és alcalde des del 1999. En les eleccions del 2007, Aubà va estar a punt de deixar la política municipal, però la gent de la seua candidatura, Alternativa per Gandesa-FIC, li va demanar que tornés a encapçalar la llista. Així, fa quatre anys Aubà aspirava a la majoria absoluta, però finalment va necessitar els vots del PSC i d'ERC per formar govern. Durant els últims mesos, l'alcalde independent ha estat festejat pel PSC i també per CiU. Aubà, que fa poc més d'una setmana va decidir que aspirarà a la reelecció, si guanya podrà triar entre socialistes i convergents per fer el nou govern.

A Gandesa, segons ha avançat el president de CiU a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, la federació es presentarà amb el regidor Carles Luz. L'actual president de CDC a la Terra Alta fa anys que espera la seua oportunitat. En les eleccions del 2007, CiU va presentar l'expresident de la cooperativa agrícola, Pere Royo, però Aubà els va tornar a guanyar. Per la seua banda, al PSC també hauran de canviar el seu cap de llista, després que el seu candidat d'ara fa quatre anys, Fermín Andrés, decidís deixar la política activa. Però els socialistes encara no han confirmat la regidora Encarna Garcia com a candidata. Tampoc han decidit encara els seus candidats a Gandesa ni ERC ni el PP.

D'altra banda, CiU també confia aconseguir desbancar Joaquim Paladella (PSC-UPTA) de l'alcaldia de Batea. L'exdiputat és actualment l'home fort dels socialistes a la Terra Alta, i, de fet, Batea és un dels quatre municipis de l'Ebre on el PSC va guanyar les eleccions catalanes del novembre. A més, Paladella és sens dubte el gran rival polític de Pallarès, l'alcalde d'Arnes i nou delegat de la Generalitat a l'Ebre. Així, després de la contundent victòria del 28-N a la comarca, a CiU es van conjurar per guanyar a Batea en les municipals, el proper 22-M.

Però Paladella no només està convençut que tornarà a ser reelegit, sinó que propiciaran el canvi de govern al Consell Comarcal. Segons Paladella, el PSC-UPTA podrà governar en ajuntaments fins ara de CiU com el Pinell de Brai, on apostaran per l'actual portaveu socialista, Lluís Melich. Els socialistes podran aprofitar el desgast de CiU arran de la polèmica del projecte de l'abocador, i el fet que l'alcalde, Pere Martí, hauria decidit no presentar-se. En el cas de Bot, caldrà veure com influeix en l'electorat la moció de censura que Lluís Agut (APM-PM) i Francesc Fidel (EPB-AM) van signar el novembre del 2007, per apartar el convergent Andreu Martínez de l'alcaldia. El PSC apostarà de nou per Agut, ja que consideren que hi ha un abans i un després del seu accés a l'alcaldia. I a ERC, tot i que està per confirmar, també apostarien per Fidel, que ha estat l'alcalde durant l'últim tram del mandat. L'altre alcalde republicà a la comarca que repetirà serà Sebastià Frixach, de Corbera d'Ebre, ja que Carme Pelejà ja va dir que no repetiria com a candidata d'ERC a la Fatarella, segons ha recordat Pere Ferré, responsable de l'oficina de premsa de la federació a l'Ebre. ERC espera fer més llistes que el 2007 i incrementar el nombre de regidors en pobles com Arnes. Amb tot, els republicans són conscients que entrar en ajuntaments com ara Batea o Horta de Sant Joan és força complicat.

En el cas d'Horta de Sant Joan, la polèmica pel parc eòlic dels Pesells [rebutjat pel poble en referèndum i també pel consistori] podria influir en el resultat electoral. Si el govern negocia amb la promotora una ubicació fora del poble, afavorirà CiU i l'actual alcalde, Àngel Ferràs. Però si no és a temps de fer-ho abans de les eleccions municipals, s'obrirà un escenari que endurirà la campanya. Així, el regidor independent Jesús Carbó, d'Alternativa per Horta (ApH), ha explicat que encara no tenen decidit si tornaran a presentar la candidatura, creada fa quatre anys per vertebrar l'oposició popular al projecte. Però al marge del conflicte pels Pesells, ara ApH buscarà engrescar els veïns “amb ganes de canviar les coses” a Horta. En tot cas, s'espera un consistori força fragmentat, ja que, a més de les candidatures de CiU, PSC i ApH, també podria haver-n'hi una del PP.

El PP confia aprofitar el bon moment del partit a Catalunya, per augmentar el nombre de candidatures i recuperar el pes perdut a la Terra Alta, on va ser segona força des del 1983 fins al 1995. Però la gandesana Joana Jornet, vicepresidenta del Consell Comarcal, encara no té decidit si repetirà com a cap de llista. Per la seua banda, ICV difícilment farà una candidatura pròpia en cap de les 12 poblacions de la Terra Alta. Així ho ha reconegut el president d'ICV a l'Ebre, el tortosí Jaume Forcadell. “Només ho farem segons la situació política de cada poble, i si trobem les persones adequades”, ha assenyalat. Fa uns anys, Iniciativa va arribar a tenir un alcalde a Corbera d'Ebre, José Luis Gamero, però molts dels seus quadres estaven agrupats sota el paraigua dels independents de la UPTA, i finalment van decantar-se per assolir acords amb els socialistes, o bé per integrar-se en llistes d'ERC.

12
candidatures,
una per cada municipi, són les que té previst presentar CiU. El PSC també voldria fer llistes a tots els pobles.
29
regidors
té el PSC a la Terra Alta, 24 més que el 2003, gràcies a l'aliança amb la UPTA. Ha tingut alcaldes a Batea i Bot, i ha governat a Gandesa.
878
vots
són el màxim que ha rebut ERC a la comarca, quan el 2007 va créixer d'un a dotze regidors. Ha tingut alcaldes a Bot, la Fatarella i Corbera d'Ebre.

El control per la costa continua

La proliferació de llistes en els municipis de costa fa preveure pactes costosos d'assumir ideològicament

La Canonja vota per primera vegada un govern local després de la restitució dels ajuntaments democràtics

Els municipis de la costa del Tarragonès estan en l'epicentre d'una àrea on la proliferació de candidatures que aspiren a fer-se un lloc en els governs locals té un origen incert, de vegades fruit d'interessos inconfessables. En altres casos arrenquen d'escissions en el si de les executives locals dels partits amb representació on, amb els anys, han aflorat els personalismes. Les situacions complexes, fins a acostar-se a l'extravagància, es multipliquen, i Salou seria l'exemple perfecte per fer una dissecció d'aquesta, diguem-ne, singularitat. Una quinzena de partits pretenen el govern, un per cada miler de votants; els dos exalcaldes, que han abandonat els grups –Fups i PSC–, han creat dues formacions noves independents i la Fups, que és a l'alcaldia, suma en les eleccions d'enguany la marca CiU, que ha deixat pel camí els candidats de CDC i d'UDC el 2007. Hi ha teories que apunten que el 2011 es pot tendir a la normalització de grans grups o tendències, però la història demostra que tot s'ha de decidir encara.

Salou és només un dels sis canvis de govern traumàtics del mandat que s'acaba, fruits de mocions de censura i per l'abandonament d'alcaldies. Enumerar-los, s'ho val: Salou; Altafulla; Constantí; la Pobla de Montornès, Roda de Berà i Torredembarra, on va dimitir l'alcalde. A Altafulla hi ha set partits representats per a onze regidories i ha estat un bon camp adobat per a pactes i transfuguismes. Les majories simples que les formacions van assolir als altres municipis van generar pactes febles i van adobar pocs mesos després enteses entre grups de l'oposició i altres, que ja eren al govern. Res desgavellat si no fos per la densitat de mocions i canvis de govern que s'han succeït a la costa.

Les eleccions del maig tenen altres punts d'interès a la comarca: la restitució de la municipalitat de la Canonja, que el 1964 es va annexionar a Tarragona; la pugna pel govern a la capital, Tarragona, i les modificacions a l'alça del nombre de regidors, per increment del cens, en municipis com ara Vila-seca.

La Canonja (5.600 habitants) escollirà tretze regidors i constituirà el primer consistori des de la reinstauració dels ajuntaments democràtics. El president de l'EMD (2007) i de l'actual comissió gestora, el socialista Roc Muñoz, sembla que pot capitalitzar la gestió del llarg procés administratiu per la segregació. Tot i l'indiscutible lideratge de Muñoz, la resta dels partits volen ser presents en aquest consistori històric que es formarà després de les eleccions del maig i tots s'han afanyat a buscar caps de llista representatius de les entitats i els moviments associatius. En l'escalfament de la cursa final, ERC també posa damunt la taula el paper que ha tingut en la recuperació de la municipalitat. Els republicans reivindiquen la redacció de la llei específica que el Departament de Governació va aprovar, impulsar i tutelar per sumar un nou municipi, i en aquest esforç han situat un reconegut canongí, Jordi Gené, al capdavant de la candidatura. Al poble, però, tot indica que no hi haurà color, que Muñoz continua inspirant confiança.

La capital, Tarragona, té alguns fronts oberts. Més que fronts, grans incògnites que poden fer decantar el govern a les mans dels socialistes de Josep Ballesteros o de la federació de CiU, que ara representarà Victòria Forns. ERC -que governa amb PSC- i PP, amb expectatives de créixer, també entren a formar part del joc obert que hi ha a la capital, on treu el cap ICV, que vol recuperar la representació que va perdre el 2007. Als socialistes, podem pensar que no els faria cap nosa un aliat d'Iniciativa, atès que, en cas de sumar, l'aliança entre CiU i el PP per retornar a l'alcaldia està pràcticament cantada. Si més no, les dues bandes hi estarien ben disposades.

Aquesta mateixa setmana, però, hi ha hagut dos senyals. ERC ha arribat a una entesa amb Reagrupament, un gest que se li feia imprescindible a causa de la tendència de vot que han marcat les eleccions autonòmiques passades i que les enquestes reflectien amb una dispersió de vot que podria treure els republicans del consistori. El segon gran senyal ha estat l'escenificació de la candidata de CiU, Victòria Forns, que va pronunciar una conferència en què l'audiència esperava retornar a la contundència de l'exalcalde Nadal, i les expectatives no es van acomplir, per dir-ho suaument. El gran argument municipalista dels candidats propers el té guanyat Josep Pep Ballesteros, que, de totes maneres, no està previst que es beneficiï del vol útil, com va succeir el 2007 i que va suposar el sacrifici d'ICV. Els partits minoritaris hi tindran alguna cosa a dir i les alineacions es veuen molt clares.

En els escenaris de la vida política municipal del Tarragonès cal destacar l'increment de regidors a Vila-seca, on Josep Poblet, alcalde, president de la Diputació i diputat, té una àmplia majoria. Vila-seca passa de 17 a 21 regidors i la majoria pot no ser tan còmoda com fins ara. Perafort fa el salt de 7 a 9 regidors; Vilallonga n'escollirà 11 en comptes de 9, com fins ara, i a Renau, on només s'escollia l'alcalde, es constituirà un ajuntament de 5 regidors.

Al Tarragonès s'escolliran un total de 25 regidors més que el 2007, la qual cosa, així, sobre el paper, dóna aspiracions a tots els partits a guanyar representació, almenys en el nombre comptable de regidors. PSC, CiU i PP treballen per tancar candidatures als 22 municipis. Aquests partits majoritaris han estat involucrats en alguns dels pactes fracassats o aflorats i caldrà analitzar, a posteriori, la reacció dels votants. Els republicans volen repetir en els 17 on ja van presentar candidatures el 2007. Són conscients que en algunes zones no es dóna el perfil de votant dels republicans, com ara als municipis de costa, i que tenen una feina extra per sumar acords o programes amb Reagrupament, Solidaritat o les CUP. Iniciativa, per la seva part, té el gran objectiu a Tarragona i beneficiar-se de l'increment de regidors de Vila-seca. Alternativa Baix Gaià (ABG) és qui completa ICV amb la fórmula d'EPM al Tarragonès.

13
Regidors a la Canonja.
Restituïda la municipalitat, el govern es formarà amb tretze regidors
25
Electes més que el 2007.
L'increment del cens, a més a més de la Canonja, provoca una major representació en alguns consistoris, com ara Vila-seca
15
Candidatures.
Una per cada mil electors, a Salou, o set partits amb representació en un ple de nou regidors, com a Altafulla. Situacions estrambòtiques dels municipis de costa

La batalla es lliura a Solsona

Solsona és el gran objectiu de totes les forces polítiques; CiU vol recuperar una alcaldia que ara està a les mans d'un govern tripartit d'ERC, El Comú i el PSC

Els partits d'esquerra volen posar fi a l'hegemonia que els convergents tenen a la comarca

Manar a Solsona és l'objectiu prioritari de totes les forces polítiques que concorreran en les properes eleccions municipals del proper mes de maig. En una comarca eminentment convergent, la capital ha estat governada els últims quatre anys per un govern tripartit format per forces d'esquerres (ERC, El Comú i el PSC). Les eleccions del 2007 van suposar un canvi d'escenari que havia estat inamovible des dels primers anys de la democràcia: la majoria de CiU a l'Ajuntament de Solsona va donar pas a un tripartit d'esquerres, seguint la tendència del govern de la Generalitat i d'altres capitals de comarca en els últims anys. Tot i aquests canvis a la capital, a la resta de la comarca la federació nacionalista guanya per golejada. Dels quinze pobles, onze estan governats per CiU, tres per ERC i un pel PSC. El Consell Comarcal del Solsonès també està a les mans dels convergents. La federació aspira que l'onada del 28-N també impregni les properes eleccions municipals. El Solsonès, una comarca sobretot rural, amb poca població i municipis petits, té com a principals objectius vertebrar les comunicacions, aconseguir que els trens arribin fins a Solsona i parar una crisi econòmica que s'ha concentrat sobretot en la indústria tèxtil i la construcció. Una de les fites més importants dels últims anys ha estat aconseguir que els serveis bàsics arribin a tota la població. El Solsonès és un territori amb la població disseminada i amb una gran quantitat de masies aïllades,i en aquests indrets necessitats tan primordials com ara l'aigua, la llum o el telèfon no estaven garantits. Durant els últims temps s'ha millorat en aquests camps però encara falta arribar a la plena normalitat en l'accés a les noves tecnologies. En algunes zones rurals no hi arriba la banda ampla i aquesta situació és un fre a l'hora d'atraure població que podria treballar en sectors més liberals i que necessiten internet per comunicar-se. A més d'entrar en el sector de les telecomunicacions, el Solsonès també reclama unes infraestructures necessàries per al seu desenvolupament i que ja es prometien en el temps de la Mancomunitat, en els anys trenta del segle passat. Pel que fa a l'aspecte econòmic, la comarca mira amb bons ulls el turisme de muntanya. La proliferació d'hotels, restaurants i cases rurals és un dels motors econòmics en què ara es poden aixoplugar els sectors que han estat més castigats per la crisi. Tot i això, el que es veu com una oportunitat per sortir de la mala situació econòmica tampoc volen que es converteixi en una amenaça per al medi natural, un dels béns més preuats de la zona.

A més de Solsona, l'altra població on hi haurà una pugna pel poder serà Sant Llorenç de Morunys, el segon municipi de la comarca. Ara, l'alcaldia està a les mans dels socialistes i el PSC no vol perdre l'única alcaldia que té al territori. Per la seva banda, els convergents volen recuperar l'hegemonia al Solsonès i imposar-se amb claredat a tots els municipis. El portaveu de CiU, Joan Solà, assegura que té “bones expectatives” i entre els seus objectius hi ha guanyar als dos municipis amb més població. Solà veu factible el canvi de poder a Solsona. “El tripartit de la ciutat és un reflex del govern que hi havia a la Generalitat”, assenyala Solà. L'altra força que es disputarà les alcaldies al Solsonès serà ERC. Els republicans van passar de zero a tres en el darrer mandat i aspiren a poder mantenir aquest nombre. Actualment, els republicans ostenten l'alcaldia de Solsona amb un pacte tripartit amb el PSC i El Comú, que representa ICV i altres agrupacions municipals d'esquerres. La capital del Solsonès va viure l'any passat la mort del seu alcalde, Xavier Jounou, que havia accedit a l'alcaldia l'any 2007 i havia posat fi a l'hegemonia que CiU. L'actual alcalde de la ciutat és el també republicà David Rodríguez. ERC confia que la bona feina feta per Jounou i la continuació de Rodríguez permetran als republicans mantenir l'alcaldia de Solsona. “A la comarca no teníem res i el 2007 vam aconseguir tres alcaldies”, explica un dels portaveus d'ERC, Carles Monturiol. “El nostre objectiu és mantenir l'alcaldia de la capital en solitari o poder tornar a reeditar el pacte de govern”, diu Monturiol, que reconeix que la mort de l'alcalde “ha estat un cop molt dur”. Els republicans s'erigeixen com a alternativa a CiU. “Ni el PSC, ni ICV ni PP són l'alternativa real”, assenyala Monturiol. Els republicans no esperen recollir el vot de càstig que van rebre en les catalanes.“Aquestes eleccions són diferents”, asseguren.

Els socialistes del Solsonès no creuen que aquesta tendència electoral es repeteixi a la comarca. Consideren que han fet una bona feina a la capital i la seva voluntat és doblar el nombre de llistes que van presentar el 2007. El representant del PSC, Cristòfol Gimeno, explica que el projecte implica “implantar-nos a la comarca”. El PSC considera que en els últims anys la marca socialista ha anat creixent i guanyant adeptes. “Històricament CiU ha estat molt forta al Solsonès però des de les últimes eleccions del 2007 s'ha començat a canviar la tendència i confiem a fer uns bons resultats en les properes eleccions”, assegura Gimeno. Per El Comú, una agrupació d'electors independent que també inclou ICV, el més important és mantenir els dos regidors que van aconseguir a Solsona fa quatre anys i mantenir la representació que tenen a tres municipis. Aquesta formació política va aconseguir quedar com a segona força a Solsona, davant del PSC en nombre de vots. “Un altre dels objectius d'El Comú és treure un bon resultat perquè
el Consell Comarcal sigui més plural”, explica la portaveu d'El Comú, Isabel Rodríguez. Pels independents el més important és la recuperació econòmica de la comarca. “No podem tornar a caure en els mateixos errors”, assegura Rodríguez. L'agrupació defensa que la comarca ha de lluitar perquè les iniciatives empresarials surtin del
mateix territori. “A més, s'ha de
millorar l'oferta formativa perquè no passi el que ha passat fins ara”, assegura Rodríguez.

67
regidors
té CiU.
16
regidors
té ERC.
8
regidors
té el PSC.
2
regidors
té El Comú, una agrupació d'independents que inclou ICV.

El desempat té premi, i gros

El PSC té 5 alcaldies més, però CiU l'iguala en regidors

Està en joc el govern del Consell Comarcal i de la Diputació

Els alts i baixos d'ERC, ICV i el PP, la incògnita per decidir alcaldies

L'augment demogràfic pot canviar majories

El PSC guanya CiU per només 5 alcaldies (17 a 12) a la comarca, però les dues formacions empaten a 129 regidors, una igualtat que el 22 de maig es pot desfer i el que obtingui millors resultats tindrà, per postres, un o dos premis que poden ser prou gratificants. És a dir, dels resultats del Segrià, en depèn en bona part la futura composició del Consell Comarcal i una destacada aportació a la Diputació.

Els bons resultats socialistes el 2007 els van permetre arribar als governs comarcals i provincials. Això sí, gràcies als acords amb ERC. Esquerra va fer valdre els seus 59 regidors per pressionar el PSC i, per exemple, presidir la Diputació. Una davallada dels republicans podria complicar les aspiracions socialistes, i caldrà veure què fa el PP.

Ara l'objectiu és desfer l'empat, amb uns socialistes en hores baixes a Catalunya, però potents en moltes poblacions del Segrià i sembla que gairebé invencibles a Lleida, que acapara quasi tota la població de la comarca. CiU, per la seva banda, ha tingut sempre més implantació territorial, i confia a agafar-se a l'embranzida de les autonòmiques i a esgarrapar fidels d'ERC.

El Segrià té 38 municipis i 37 viuen a l'ombra de Lleida, la gran capital. Molts municipis han crescut en extensió i població en els darrers anys gràcies al creixement urbanístic, la millora de les comunicacions i uns preus dels habitatges més assequibles que a la ciutat. Aquesta nova població, en molts casos gent jove, és el sector en què confien la majoria dels partits per incrementar la seva presència als ajuntaments i desbancar alcaldes que fa anys que són al capdavant del poble.

Així, el PSC vol, com a mínim mantenir la seva representació, i s'ha fixat com a objectius recuperar les alcaldies d'Almacelles, Alfarràs (perduda per una moció de censura), Alcarràs i Alpicat, aquests dos últims pobles amb alcaldes veterans i amb certs problemes per suposades irregularitats urbanístiques.

CiU, a més de preservar els seus feus, vol recuperar alcaldies perdudes el 2007 i que ara són en mans socialistes o d'Esquerra. Confia a governar per tal de recuperar-les. En unes municipals ja se sap que compta més la persona que les sigles, i Reagrupament i Ciutadans tenen el repte de mantenir Rosselló i Gimenells, respectivament, mentre que ICV vol créixer i sobrepassar els seus 8 edils. Només dos municipis són en mans d'independents: Almatret i la Portella, i la continuïtat depèn dels seus caps de llista. El PP no té cap alcaldia i 12 edils, però des del partit confien a ser decisius en molts pobles.

La majoria de formacions opten per la reelecció dels seus candidats, però lògicament també hi haurà cares noves. CiU, per exemple, manté Pau Cabré a Alpicat després de 16 anys. Aitona continuarà apostant per Rosa Pujol, a Almacelles amb Josep Ibarz i Gonçal Serrate a Corbins. El PSC també intentarà revalidar alcaldies amb Josep Maria Beà als Alamús, Antoni Argilés a Vilanova de la Barca, Alejandro Mir a Torrefarrera, Ricard Pons a Artesa de Lleida o Antoni Perea a Alguaire. Ann Gyles a Alfés i Gabriel Pena a Seròs són les dues principals apostes d'ERC a la comarca per mantenir alcaldies.

Lleida és un cas a part i tindrà la seva pròpia anàlisi, però només una pinzellada, perquè influeix molt a la comarca, per població, pressupost i serveis. El PSC aspira a revalidar la majoria absoluta. CiU, amb un independent al capdavant, pretén trencar-la. ERC i ICV busquen consolidar la seva representació en un moment d'hores baixes i el PP es perfila com una de les formacions que pot augmentar la seva presència. ERC, a més, sembla que finalment es presentarà en solitari, almenys a Lleida capital, ja que les converses amb Reagrupament i Solidaritat no avancen gens ni mica. En una setmana o deu dies es resoldran les converses.

Deixant la capital al marge, hi haurà batalles prou interessants al Segrià. Una tindrà lloc a Aitona, població del Baix Segre on s'han viscut anys convulsos amb canvis d'alcalde, mocions de censura i pactes singulars, com el que hi va haver entre el PP i ERC. Ara governa CiU, i els nacionalistes pretenen calmar els ànims amb una majoria més estable. Alfarràs és un altre municipi disputat, ja que el PSC va perdre una alcaldia que feia ben poc que havia assolit per una moció de censura que va provocar protestes i malestar al poble. Ara, caldrà veure si els veïns es decanten per l'equip original o pels que ara manen.

En una bona colla de casos hi haurà de remor de fons alguns dels conflictes que ha viscut cada poble, com ara projectes polèmics de plantes de tractaments de residus (Seròs), instal·lació de parcs eòlics (Maials, Almatret...), plans urbanístics ambiciosos (Torre-serona) o suposades irregularitats en la planificació o en permisos d'obres que han acabat a la fiscalia (Alpicat, Alcarràs o els Alamús). També hi haurà remor per inversions necessàries, però de manteniment costós, com ara la gossera comarcal d'Alcanó.

La comarca del Segrià ha viscut un període d'alegries, sobretot per inversions supramunicipals. L'aeroport de Lleida-Alguaire n'és l'emblema i s'espera que sigui un revulsiu per a Alguaire, Almacelles o Torrefarrera, municipis que busquen millorar accessos i impulsar sòl industrial amb la influència del nou aeroport.

La construcció de les autovies cap a Osca i Viella també ha generat expectatives al nord de la comarca fins que la crisi les ha aturat o alentit. La integració tarifària també ha millorat les comunicacions i ha satisfet la població.

L'aigua i els regadius són una altra infraestructura destacada de la comarca. D'una banda, se n'ha millorat, i també encarit, el subministrament amb la nova portada d'aigua de Pinyana. De l'altra, Segarra-Garrigues ha deixat de banda els secans de part del sud del Segrià i posa en dubte el futur d'algunes poblacions dedicades a l'agricultura que esperaven el revulsiu del reg. També el tractament de residus preocupa, ja que l'abocador s'esgota.

129
regidors
té el PSC a la comarca.
129
regidors
va obtenir CiU al Segrià.
59
regidors
formen part d'Esquerra.
14
regidors
van tenir l'acta en candidatures independents.
12
regidors
té el PP.
8
regidors
va sumar ICV-EUiA el 2007.
5
regidors
estan adscrits a C's.
Josep Ramon fotografiat a la seu del PP de Vilafranca en una imatge d'arxiu A.M
JOSEP RAMON
CAP DEL PP A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

“Si hi ha ingovernabilitat, la culpa serà seva”

Creu que Pere Regull havia de buscar un govern fort i que sense majoria ho tindrà difícil aquest mandat

Diu que l'Ajuntament no ha de ser un obstacle per a l'economia

Vilafranca del Penedès
Jordi Martí, ahir a l'ajuntament. M.V
JORDI MARTÍ
ALCALDE EN FUNCIONS A SANT PERE

“Volem donar la paraula als veïns”

sant pere pescador
Llorenç Casanova fotografiat fa dies al carrer de Santa Maria A.M
LLORENÇ CASANOVA
CAP DE LA CUP A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

“Les majories absolutes mai són bones”

Vilafranca del Penedès
Bernat Villarroya fotografiat el cap de setmana passat a la font dels Alls de Vilafranca A.M
BERNAT VILLARROYA
CAP D'ICV-EUIA A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

“Som els únics de l'esquerra que hem pujat”

Vilafranca del Penedès
La candidata socialista i alcaldessa de l'Hospitalet, davant del quadro que penja del seu despatx de l'Ajuntament. ORIOL DURAN
Núria Marín
Alcaldessa de l'Hospitalet

“Tots estem amoïnats per l'entrada de Plataforma”

l'hospitalet de llobregat
Ricard Gomà , fotografiat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona aquesta setmana JOSEP LOSADA
RICARD GOMÀ I CARMONA
PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUIA A BARCELONA

“Serem el corcó de Trias i farem una oposició nítida”

barcelona
Joan Figueras.
JOAN FIGUERAS
CAP DE LLISTA DE CIU A CADAQUÉS

“El desgast de l'equip de govern ha influït en el resultat”

Francesc Garcia Arrocha, nou alcaldable de CiU, fotografiat fa uns dies al Turó del Mar de Montgat J.G.N
FRANCESC GARCIA
ALCALDABLE DE CIU I GUANYADOR DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A MONTGAT

“La gent ha votat un canvi i farem un govern de canvi”

montgat
“La gent ha votat des del cabreig, no en clau local”
JESÚS M. CANGA
ALCALDE EN FUNCIONS I GUANYADOR DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A SANT ADRIÀ DE BESÒS (PSC)

“La gent ha votat des del cabreig, no en clau local”

sant adrià de besòs

Tres opcions possibles a la Jonquera per governar

Les primeres municipals en dotze anys sense Jordi Cabezas (CiU) de candidat han deixat com a resultat un empat al municipi entre CiU i ERC i un regidor per al PP. Sònia Martínez, la cap de llista de CiU –que ha estat el partit més votat (470)–, es va mostrar ahir molt satisfeta amb els resultats obtinguts i va destacar que totes les possibilitats estan obertes. Jaume Domènech, cap de llista d'ERC-AM (partit amb 462 vots), també es va mostrar obert al diàleg amb la resta de grups, malgrat que va indicar que el pacte amb el PP “és molt difícil, tot i que no hi ha res impossible”. Una de les possibilitats és ERC i CiU. Manuel Ángel Miguel Botana Penela, del PP, es manté obert a qualsevol opció que suposi un bé per al poble.

Una acció de govern a punt per a l'examen

Independents de Sils, que governa en minoria, té el repte de demostrar la seva acció de govern a l'hora d'enfrontar-se a CiU –que aspira a guanyar terreny– i la resta de formacions

Sils afronta aquestes eleccions amb la incògnita de com es valorarà el treball fet per Independents de Sils (IDS-PSC-PM), que ha governat, en minoria, aquests darrers quatre anys. De feina, n'han fet. Per això, CiU, que fins al 2007 havia estat la formació predominant, afronta el repte que pot representar el treball fet per IDS. Un govern que, en minoria, ha culminat el POUM i, així, ha deixat enrere les normes subsidiàries que, fins fa ben poc, ajudaven a dibuixar el perfil urbanístic del municipi.

I no ha estat fàcil. Ara fa quatre anys, Independents de Sils arribava a l'alcaldia després que la federació nacionalista hagués dominat clarament des de feia dècades. El 1979 i el 1983, CiU va ser l'única candidatura que es va presentar. El 1987, però, es va obrir un període nou amb la candidatura d'Independents de Sils. I, des de llavors, si alguna cosa ha caracteritzat Sils, és la tradició en aquest sentit: Acord Municipal per Sils, Unió de Ciutadans per Sils i, en aquestes eleccions, Units per Sils en són tres exemples més. Tot i això, durant dues dècades, no es va destronar CiU del seu paper predominant.

Però tot va canviar el 2007. Finalment, Independents de Sils va aconseguir quatre regidors, i la federació nacionalista va experimentar una notable davallada: va passar de set a tres. Només un regidor més que Acord Municipal per Sils (2) i ICV (2), que va entrar per primera vegada al consistori. Els independents, com que no van aconseguir un pacte dels partits d'esquerres, van aconseguir governar en minoria.

Minoria i POUM

CiU havia iniciat durant la seva darrera etapa al govern la confecció del pla d'ordenació urbana municipal (POUM), que havia de dotar el municipi d'una potent eina urbanística. Des del 1985, l'ordenació urbanística de Sils es feia amb normes subsidiàries. Però CiU no el va poder aprovar. I Independents de Sils, un cop va assolir l'alcaldia, va aprofitar el moment per revisar-lo, i amb lupa. D'alguna manera, la gestió del POUM ja havia marcat els resultats del 2007, o hi havia influït. Independents de Sils va fer una segona exposició pública i es va optar per replantejar totalment el projecte, que afectava la reordenació del carrer Mallorquines, el qual, tot s'ha de dir, ja havia afegit llenya al foc i havia generat polèmica.

Ara mateix, la principal clau de l'anàlisi és valorar la capacitat que tindrà Independents de Sils de fer valer la seva acció de govern. La col·locació de gespa artificial, un gimnàs municipal o la rehabilitació de l'antiga escola com a centre cívic són alguns dels temes a tenir en compte. Això i les intervencions que s'han dut a terme aquests darrers anys en matèria d'ensenyament. Poques variables hi ha, doncs, a banda dels pactes: CiU ha de completar la seva travessia del desert o remuntar; ICV té el repte de consolidar els seus regidors, igual que Acord Municipal per Sils. I Units per Sils, la novetat, té le repte d'entrar.

Tradició independent
Sils és un municipi en què les candidatures independents han estat un actiu social molt important. Al marge dels motius pels quals s'han presentat, han anat fent-se lloc. La prova és que una nova formació independent ha entrat en el terreny polític. Units per Sils té el repte de fer-se lloc en aquest escenari.
LES CLAUS
Valoració.
A ningú se li escapa que la principal clau és la valoració d'Independents de Sils que farà la ciutadania. Després de 20 anys de treball ardu a l'oposició, i un cop trencada l'hegemonia de CiU, hauran de convèncer de la seva gestió. Temes com ara el nou POUM, ben segur, també seran un argument a tenir en compte.
Martí Nogué
Independents de Sils -PSC -PM
Aquesta formació, després de 20 anys a l'oposició, va trencar amb el domini de CiU, i ara passarà l'examen de la seva acció de govern.
Àlex Sierra
CiU
El treball de Sierra és recuperar terreny per a la federació nacionalista. Com a cap de llista nou, haurà de demostrar la seva capacitat de liderar novament el municipi.
Maria Josep López Dolcet
Acord Municipal per Sils -AM
Tenen el repte, després d'assolir dos regidors, de consolidar-se.
Albert Miralles
ICV -EUiA
Les eleccions passades, ICV va fer-se lloc amb dos regidors.
Jordi Jaldón
PP
El PP presenta candidatura un altre cop. I ho fa per tercera vegada consecutiva. Mai no ha aconseguit regidor.
Marga Montes
Units per Sils
Formació deslligada de la resta de partits, haurà de convèncer de la seva força enmig de propostes, ara per ara, predominants.

Incertesa electoral a Beneixama

Els socialistes, amb un nou candidat, aspiren a mantindre's en el govern municipal

La incertesa sobre quin serà el partit polític que ha de governar a Beneixama, a la comarca de l'Alcoià, després de les eleccions del 22 de maig és ben palesa, ja que cap dels tres que hi concorren -PSOE, PP i JPB (Junts per Beneixama)- té assignada l'etiqueta de guanyador.

Per una banda, el PSOE canvia el seu cartell electoral amb la incorporació de la figura de Vicente Ibáñez Cruz al capdavant de la llista. L'alcaldessa en funcions Amparo Barceló, abandona la primera línia de la política activa.

A Barceló li ha afectat la decisió d'haver de destituir l'exregidor del seu propi partit i segon tinent d'alcalde, Juan Payà, el qual va protagonitzar cap a la darreria d'any una mena d'escissió en les files socialistes en acostar-se als postulats del PP i desmarcar-se de les pretensions de l'equip de govern PSOE-JPB voler eliminar la creu dels caiguts franquista en la Glorieta, motiu de llarga polèmica alimentada en part pel PP, en recolzar el regidor destituït.

El cas ha anat molt més enllà i ha acabat en els jutjats de Villena on la primera edil ha acusat Payà de suposada apropiació d'informació municipal reservada i confidencial. Altres casos ocorreguts al llarg de la legislatura també han acabat minant la paciència de Barceló, amb la qual cosa ha decidit finalitzar o posar punt i a part en la seua carrera política.

El PP, amb l'exalcalde Antonio Valdés Vidal al front, és la formació que pensa traure notables beneficis en forma de vots en les aigües turbulentes de la política de Beneixama. Mantenir-se a l'aguait en el desenvolupament dels esdeveniments citats, junt al pes específic que li suposa l'experiència d'anys anteriors en el càrrec d'alcalde són les cartes que Valdés pensa esgrimir a pocs dies ja de la contesa electoral que pot dur canvis a l'Ajuntament.

Per una altra banda és una incògnita el paper a jugar per la formació JPB. Fa ara quatre anys que JPB irrompia en la vida política passant a tenir responsabilitats de govern amb el seu cap de llista, Pepe Toni Mataix, qui de nou torna a ser cap de cartell. En aquell moment, JPB va resultar ser clau per al desenvolupament de polítiques de caire progressista en la localitat. Ara, cal esperar a la nit del 22 de maig per a conèixer si de nou JPB es converteix en àrbitre municipal i si 4 anys comandant el govern municipal han suposat consolidar el projecte.

Els partidaris de Pascual acaronen l'alcaldia de Pego

El poble està políticament partit en dos

Quan fem un zoom a la política local de Pego, s'han de tenir en compte algunes característiques que, des de fa més de huit anys, estan presents en la política municipal. La primera d'elles és que el poble està políticament partit en dos. D'una banda la gent que recolza la política que va encapçalar l'exalcalde Carlos Pascual des d'Iniciativa Independent —actualment a la presó— i que ara, des del PP, abandera la seua muller, Maite Ferrándiz. En l'altra banda, aquell grup d'electors que s'oposa a eixa política que tan famós va fer Pego a tot l'Estat, una part del cens que vota a les formacions que han integrat en els últims huit anys l'equip de govern tripartit.

La dreta concorre dividida. D'una banda hi ha la candidatura de Ferrándiz, emmarcada en l'estratègia del sector ripollista. De l'altra, Ciutadans de Pego, amb Carmelo Ortolà al capdavant, que en aquests quatre anys ha governat juntament amb el PSPV i el Bloc, el tripartit.

Ciutadans de Pego és un projecte amb un figura central indiscutible, la de Carmelo Ortolà, l'alcalde del municipi des de fa 8 anys, que es presenta amb una llista renovada. Ciutadans de Pego sosté que no obeïx a cap tipus d'ideologia concreta i això li permet als treballar “directament pel pegolí”, “des del trellat”.

El PP aspira, a guanyar els comicis, si és possible amb la majoria absoluta que ha estat acaronant les últimes dues convocatòries per tal de poder governar. Per a fer-ho, aposta per un programa basat a crear llocs de treball i reactivar l'economia, un programa polític basat en cinc punts bàsics que, segons Ferrándiz, “són realistes en un poble que té possibilitats de fer moltes coses”.

A l'esquerra, el Bloc presenta Àngel Sendra, que aposta perquè després del 22 de maig la seua formació puga governar. “Hem fet polítiques que tot i que algú les ha trobades obstruccionistes, són en realitat de progrés, sostenibles i amb visió de futur, afirma.

El PSPV-PSOE, que durant molts anys va ostentar l'alcaldia i que ara forma part de l'equip de govern, renova el candidat: Enrique Moll. “No vaig a prometre res que no estiga segur que puc dur a terme si el proper 22 de maig sóc elegit l'alcalde de Pego”, va declarar recentment. Els socialistes defenen que han elaborat un programa “realista”.

Una nova formació política irromp en aquest comicis: Esquerra-Pego, impulsada per un jove de 24 anys, Saül Ortolà. Ortolà va apostar per la marca ERPV perquè, al seu parer, té “representació en determinats estaments” que els poden “aportar l'accés a moltes administracions”.

Els efectes de la moció i un retorn inesperat

Les eleccions postmoció de censura suposen més llistes que mai –set, quatre d'elles encapçalades per dones– i representen el retorn de l'exalcalde de CiU, ara com independent

La cita electoral a Vilafant es presenta amb la incertesa de saber quin efecte haurà tingut entre l'electorat la moció de censura que es va presentar fa setze mesos i que va suposar un canvi de color polític en el govern i l'alcaldia, que fins aleshores i les dues darreres dècades havia estat a mans de CiU i que va passar al PSC. Les circumstàncies que van envoltar aquell episodi, que es va qualificar de transfuguisme, van ser especials. Rosa Torrent, que era la número dos del ViU, va sortir del govern que compartia amb CiU en contra del criteri del seu company, Josep Serra, que hi va continuar, i tres setmanes més tard es va aliar amb Consol Cantenys, del PSC, per forçar un canvi de govern amb el suport també de la regidora del PP, que va actuar en contra de la direcció del partit i és l'única de les protagonistes que no continua. Com a conseqüència d'aquell episodi, els populars han renovat una llista que encapçala el responsable comarcal del partit i que no té una vinculació directa al poble. També semblava que el ViU, que en els seus orígens va sorgir de CiU i que van impulsar un grup de descontents amb la línia del partit a Vilafant, no es presentaria, però tornarà a ser a les urnes amb Torrent de cap de llista i sense Josep Serra.

El fet més destacable, però, és el retorn de qui ha estat protagonista actiu a la política municipal vilafantenca dels últims anys com és l'exalcalde, Paulí Fernández. En aquest municipi la llista de CiU l'encapçala Unió i ell era el responsable de la junta local i membre de l'executiva comarcal. Vilafant és la població més gran de l'Alt Empordà que, abans de la moció, tenia una alcaldia d'Unió. En el procés d'elecció de la cap de llista, però, Fernández, que ja mantenia una línia crítica amb la manera de fer dels seus anteriors companys, va certificar el seu trencament definitiu i es va donar de baixa dels càrrecs i de militant d'UDC. Paral·lelament va aglutinar una nova llista independent, Bloc Municipal de Vilafant, situada en l'òrbita de Solidaritat per la Independència (SI). Aquesta formació és una de les tres novetats electorals que es presenten. Les altres són ERC i ICV.

Els republicans tornen a presentar-se després de ser presents en el consistori en el mandat 2003-2007, però no van fer llista fa quatre anys, perquè el ViU va ocupar el seu escenari i va incorporar la marca blanca dels republicans. ERC va escollir com a candidat l'empresari Albert Baserba. Per la seva part, ICV s'estrena a la població i la llista estarà liderada per Teresa González, que fa tres anys va impulsar i n'és l'actual presidenta l'associació de veïns del casc antic.

Una cosa sembla clara i és que és difícil que en aquest escenari es pugui produir una majoria absoluta –només va passar el 1991 i el 1999– i l'entremat de sigles i protagonistes fa pensar que la formació d'un pacte estable i sòlid tornarà a ser complexa com ho han estat els que es van fer després de les cites electorals del 2003 i 2007.

El retorn de Fernández
El fet més sorprenent d'aquestes eleccions ha estat el retorn de l'exalcalde d'Unió, ara en una llista independent i independentista. La “deriva” que, segons ell, ha agafat la política local l'ha fet tornar-se a presentar.
LES CLAUS
L'estació.
El mapa d'infraestructures del municipi ha incorporat la via del TAV i l'estació. S'ha de batallar perquè es faci la nova estació –era un compromís de l'Estat pel 2012 que no es complirà– i pels accessos en aquest equipament, principalment els supramunicipals.
Poliesports.
S'està fent el pavelló com a primera fase de la recuperació del complex inacabat. Falta fer altres equipaments i gestionar-los.
Montse Ricart
CiU
És regidora des de fa quatre anys i és el primer cop que és candidata.
Consol Cantenys
PSC
Fa vuit anys que és l'Ajuntament i des de fa un any i mig és l'alcaldessa. És l'única que repeteix de candidata.
Rosa Torrent
ViU
És regidora des del 2007 i sempre ha estat en el govern, primer amb CiU i ara amb el PSC.
Francisco José Parra
PP
És el responsable comarcal del PP i no viu al municipi.
Albert Baserba
ERC
Els republicans tornen a fer llista després de vuit anys.
Paulí Fernández
Bloc Municipal de Vilafant
Va ser alcalde de CiU del 1995 al 2007. Fa uns mesos es va donar de baixa d'Unió i lidera una nova llista.
Teresa González
ICV
Aquesta formació s'estrena en unes eleccions a Vilafant.

Un feu indiscutible de CiU

La posició hegemònica de CiU a l'Ajuntament des del 1983 fa difícil preveure un canvi de rumb polític. El nou escenari es produiria amb l'entrada del PSC o el PP, o fins i tot amb una remuntada de CiU

P revisibilitat o normalitat, i treball tangible. Aquests conceptes ens serveixen per definir Fornells de la Selva. No només aquests darrers quatre anys, sinó des fa gairebé dues dècades. La previsibilitat és el control hegemònic que té CiU, al govern, i el treball, fet al llarg dels anys, la carta de presentació de la federació nacionalista a Fornells. Dos arguments, ara mateix, notablement inapel·lables, al marge de valoracions polítiques, que segur que hi són.

I, en el marc d'aquesta previsibilitat, a més, hi ha poques novetats rellevants ara mateix dignes de menció. Segurament, la més destacada, tot i que caldrà veure si té realment incidència, és la retirada de Gabi Casas, després de 16 anys d'alcalde. Casas deixa el comandament de CiU a les mans del seu home de confiança i, fins ara, tinent d'alcalde, Mateu Parera.

Hegemonia convergent

Quin escenari s'obre, doncs, en aquests eleccions a Fornells? Segurament, tot i que en política pot passar de tot, és el de la previsibilitat. Fornells és un feu per CiU i res no fa pensar que això es modificarà, ara mateix. L'hegemonia de CiU s'inicia clarament en les municipals del 1983. A més, fins i tot en quatre mandats CiU ha governat en solitari. Només ERC i el PP han aconseguit fer-s'hi un forat. En les darreres, ERC va obtenir tres regidors.

I, en aquesta comoditat, CiU ha tirat endavant projectes com ara un polígon industrial i el centre cívic de la Sitja, i té temes en cartera, com ara la creació d'una llar per a la gent gran.

LES CLAUS
Poder.
CiU ha governat sempre amb majories clares, i fins i tot ho ha fet en solitari. Res fa pensar, ara mateix, que això es modificarà.
Relleu.
Gabi Casas cedeix el comandament de CiU a Mateu Parera.
Mateu Parera
CiU
Substitueix Gabi Casas al capdavant de CiU. Fins ara tinent d'alcalde, ha estat, i és, un dels homes forts. El relleu, però, tampoc no fa preveure un canvi de rumb. La gestió dels últims anys, la transformació del municipi i l'absència de grans polèmiques també en són un actiu.
Josep Esteba
ERC
Esquerra Republicana de Catalunya, igual que el PP, ha estat l'altre partit que aquests darrers anys ha aconseguit fer-se un forat al consistori. Ara, el repte per Esteba és consolidar la seva presència.
Francesc Xavier Cabrera
PSC- PM
El PSC no ha aconseguit, fins ara, representació. Aquest mandat Cabrera ho torna a tenir difícil. El treball serà intentar finalment assolir representació al consistori.
Francisca Pilo
PP
El PP torna a presentar llista. Aquest partit, com ERC, ha tingut representació al consistori dues vegades. El PP va assolir un regidor en les municipals del 1995 i 1999. El repte per a Pilo és tornar a ser present al consistori.

ERC i CiU: el gran matx

ERC-AM i CiU aborden aquestes municipals amb un enfrontament polític total. CiU intentarà recuperar l'alcaldia que va perdre el 2003, després de 20 anys d'hegemonia

Amb la desaparició dels independents, que en les passades eleccions van permetre a ERC-AM mantenir l'alcaldia, s'obre finalment l'escenari final: l'enfrontament polític entre ERC-AM, en el govern, i CiU. Un matx que, per ajornat, no deixava de ser anunciat. La federació nacionalista vol recuperar Verges.

Des del 1979 fins al 1983, Verges va tenir candidatures independents. El 1983, però, es va obrir un període de supremacia absoluta de CiU, que va governar en solitari fins al 2003, sense tenir rivals. El 2003, però, ERC-AM es presenta per primera vegada, assoleix 6 regidors i envia CiU, amb 3 representants, a l'oposició.

El miratge, almenys pel que fa a resultats, sembla durar relativament poc. Però no l'alcaldia. El 2007, ERC-AM i CiU queden empatats en nombre de regidors, si bé els republicans són la llista més votada. Una candidatura d'independents, que es presenten –segons van dir– davant la situació de crispació social que vivia el poble, fan decantar la balança i permeten als republicans mantenir-se. Ara ERC i CiU es veuran les cares. Pel camí, i a la balança, el treball d'ERC-AM en el govern.

LES CLAUS
Frontissa.
La desaparició de la candidatura dels independents deixa oberta –aparentment– la lluita entre ERC-AM, en el govern, i CiU. Una de les preguntes que es pot plantejar és veure aquesta bossa d'un centenar de vots dels independents cap a on es repartirà.
Treball.
Un dels actius que té ERC-AM per posar sobre la taula és el treball que ha fet aquests darrers vuit anys, però també el possible desgast.
Renovació.
CiU renova candidat i, a més, es presenta a les eleccions sense el possible desgast de darrers anys d'acció de govern.
MARTA PAYERÓ
ERC-AM
La transformació del poble. Aquest és un dels valors que vol potenciar ERC-AM a l'hora de plantejar aquestes eleccions. Amb tot, Payeró, aquesta vegada, no compta amb la possibilitat d'una candidatura que decideixi la balança.
JOSEP M. ESTÉVEZ
CiU
La federació nacionalista ha apostat per una renovació i per la joventut. Josep Maria Estévez lidera el partit per recuperar un dels feus tradicionals de CiU al Baix Empordà, el qual va perdre després de 20 anys d'hegemonia absoluta.

Aldaia es resisteix a l'hegemonia del PP

La dreta vol eliminar completament el “cinturó roig” de l'Horta després d'aconseguir Paterna i Torrent en 2007

Guanyades les grans ciutats de l'Horta, com ara Paterna, Mislata, Manises i Torrent, els PP està concentrant tots els seus esforços electorals a conquistar les ciutats mitjanes encara governades pel PSPV-PSOE. I la lluita és forta, i inclús virulenta, sobretot en quatre feus socialistes històrics: Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet i Xirivella. Aquests quatre municipis estan governats pel PSPV des de 1979.

A Aldaia la política està roent. El PP alberga l'esperança de desbancar l'alcaldessa socialista en les pròximes eleccions del 22 de maig. Creuen que ara ho tenen millor que en convocatòries anteriors. La dreta se sent més segura i més forta que mai. Té al seu favor el desgast del PSPV, després d'anys de gestió; la crisi econòmica internacional, de la qual fan responsable Zapatero; i el neopopulisme i el clientelisme implantat per Francisco Camps, que fa possible que el PP siga a hores d'ara un partit imbatible al País Valencià.

La candidata del PP, Carmen Jávega, que representa l'Aldaia blava, tracta de qüestionar la gestió de la socialista Empar Navarro adoptant un discurs populista i victimista que ha generat crispació.

Per la seua banda, el PSPV està convençut del bon balanç de la seua gestió que farà la ciutadania però hi presenta símptomes de cansament. Esquerra Unida, renovada amb el candidat Juanjo Lorente, podria tindre la clau del govern d'Aldaia davant una hipotètica pèrdua de la majoria absoluta dels socialistes.

Però ningú no descarta la sorpresa d'una victòria del PP, tot i l'absència d'iniciatives destacables. De fet, el silenci de la dreta davant alguns temes prioritaris per a la ciutat ha sigut clamorós, com ara el col·legi número 5, la conservació de tots els serveis del centre d'especialitats o les males olors de l'antiga Fervasa.

CiU aposta per la reconquesta

Els nacionalistes volen aprofitar l'empenta de les eleccions al Parlament per recuperar un poble que fa quatre anys va quedar en mans de Cellera-AM

Les eleccions a la Cellera de Ter són cosa de dos: Cellera Acció Municipal i Convergència i Unió, que en els darrers vuit anys s'han anat alternant el govern. Ara els convergents estan convençuts que poden tornar a invertir la majoria absoluta que fa quatre anys va assolir Cellera Acció Municipal. El seu candidat, Tomàs Vila, culpa dels mals resultats del 2007 –van perdre el govern passant de 6 a 3 regidors– “com es van fer les coses a l'hora de presentar la candidatura”. Ara no ha tingut problemes i creu que, malgrat que els seus oponents “no han fet res molt mal fet”, ells tenen opcions perquè “el poble ha quedat endarrerit”.

La visió absolutament contrària és la que té, lògicament, Josep Serrallonga, l'actual alcalde i cap de llista per segon cop consecutiu de Cellera-AM. Ell defensa que han demostrat que “les coses es poden fer d'una manera diferent de com les havien fet fins ara els altres governs municipals” i sobre l'empenta que CiU pot haver acumulat gràcies al resultat de les eleccions al Parlament manté que “les dinàmiques municipals no tenen res a veure”. L'alcalde esgrimeix la feina feta; diu que ha estat molta en poc temps.

LES CLAUS
Promoció turística.
Els dos partits coincideixen, amb matisos, que cal potenciar la Cellera com un municipi que pot atraure el turisme, que ha de ser el motor que reactivi l'economia, especialment el comerç. Serrallonga diu que ha arribat el moment de trencar un cert aïllament i Vila defensa que el projecte privat de càmping farà canviar la vila.
Recuperant l'entorn.
Una de les accions que poden aconseguir atraure un cert turisme familiar i de muntanya és la recuperació de la vora del Ter, en la qual assegura l'actual alcalde que cal continuar treballant com s'ha fet fins ara. Avui ja es pot passejar per la riba del Ter.
Josep Serrallonga
Cellera Acció Municipal-Acord Municipal
És l'actual alcalde del poble gràcies als vuit regidors obtinguts fa quatre anys després de desbancar els nacionalistes, que el 2003 tenien l'alcaldia només amb un regidor més.
Tomàs Vila Puigdemont
Convergència i Unió
És el cap de llista dels nacionalistes des del 2007 i ara té la tasca de recuperar un feu tradicionalment convergent, assegura que al poble hi ha un cert desencant amb el govern de Cellera Acció, sobretot per part dels empresaris.

SECTORS (XIII)

Turisme

Ciutat per visitar i viure

Barcelona va rebre l'any passat 7,13 milions de turistes, una xifra superior a la registrada l'any 2007, abans de la crisi, i va sumar més de 14 milions de pernoctacions

A causa de la gran oferta, l'ocupació va baixar fins al 74% de mitjana, i els preus han disminuït

Veïns d'algunes zones critiquen la massificació

Barcelona és una ciutat de moda, tothom la vol visitar i vol viure-hi el somni mediterrani. Però també és una ciutat per viure-hi i treballar-hi i la relació entre un sector que ha crescut
i s'ha convertit en pilar econòmic i un veïnatge que es creu
cada vegada més ocupat, no
és gens fàcil.

Jordi Clos

President del gremi d'hotels

“Avui el turisme viu un moment extraordinari. Després del sector industrial, és el sector econòmic més potent a Barcelona, el més estable i el més segur. Genera el 15% del PIB de manera directai afecta de manera indirecta comerços, restauració, museus, taxis, oferta lúdica, etc. Mentre altres sectors estan vivint uns moments difícils, nosaltres estem mantenint l'ocupació. Hem caigut en preus, però estem absorbint la nova oferta i, el que és més important, tenim una infraestructura hotelera que és l'enveja de moltes ciutats europees i això és el que ens permet acollir una sèrie de fires i congressos extraordinaris. Barcelona atrau, és una destinació molt escollida per tots els europeus, tant per al turisme com per als negocis, i això ens està consolidant d'una manera extraordinària. La gent de Barcelona és intel·ligent i hàbil i s'ha adonat que quan molts sectors han generat pèrdua d'ocupació, el turisme ha continuat creixent. El nostre sector ha aguantat i ha rebut ocupació d'altres sectors de l'activitat perquè és estable. En les darreres estadístiques, el 95% de la gent està convençuda que el turisme és bo i és necessari per a la ciutat, i el 87% diu que algú de la seva família treballa directament o indirecta amb el turisme i això és l'enveja de tothom. En aquest moment tenim un repte important. Estem situats en el lloc adequat, molt ben situats amb infraestructures hoteleres i ara ens toca lluitar per l'oferta. Hem de continuar creant oferta lúdica i cultural i millorant la que tenim. Ara és important que Barcelona sàpiga redistribuir el turisme a tota la ciutat. I per això cal infraestructura cultural i d'oci que faci possible la redistribució”.

Gaietà Farràs

president gremi restauració

“Sort en tenim, del turisme en aquests moments. No només la restauració i l'hoteleria, sinó tota la ciutat tenim sort de la despesa que fa el turisme. Fa una sèrie d'anys que treballem en la promoció de la ciutat i competint amb altres ciutats per atraure més turistes i ara recollim aquests fruits. No fa tants anys, deu anys enrere, un dels problemes que teníem és que a l'estiu la ciutat quedava deserta totalment i molts restaurants tancaven tot l'agost per falta de clients. És un canvi brutal el que ha viscut la ciutat amb l'atracció del turisme. No crec que la convivència amb el turisme a la ciutat sigui complicada. Penso que el que s'ha viscut en els últims anys a Barcelona és l'arribada de la immigració i un creixement important del turisme. El que ha sentit el barceloní és una espècie de pèrdua d'identitat, perquè anava pel carrer i el metro i només sentia parlar en llengües estrangeres, però això no ha passat només pel turisme. Sobretot els mesos forts de l'estiu es dóna una major concentració però és una cosa que passa aquí i passa a tot arreu. Hem de veure com es pot esponjar la ciutat i descentralitzar l'atractiu turístic”.

Ramona Raso

viu a 50 metres de les rambles

“No es pot fer ni un pas per les Rambles de gent que hi ha i fan molt de soroll i generen brutícia, sempre tirant les coses a terra. Amb les estàtues, els turistes fan rotllana i és impossible passar-hi. Ens ho posen difícil. Al mercat, a la plaça de la Boqueria no s'hi pot entrar dels turistes que hi ha. Els bars n'estan plens. I els turistes mengen aquelles safates de fruita que després et trobes tirades pertot arreu. Jo, quan els veig, els dic, “aneu-vos-en al vostre poble”. A les botigues de la Boqueria, els fan fotos, però moltes ja no els ho deixen fer. Els emprenyen. Jo he nascut al carrer Unió i ja en tinc 83, d'anys. Ja fa temps que vivim les incomoditats del turisme. En el meu bloc de pisos hi ha quatre apartaments i som només tres veïns. De cada pis, en van fer dos, d'apartaments, i estan molt bé. La gent que s'hi allotja és gent molt educada i no en tenim gaire, de problemes. Són matrimonis o famílies i saben estar-se”.

Miguel Ángel Martín

president inst. metrop. del taxi (IMT)

“El turisme és fonamental per mantenir la rendibilitat del sector del taxi en temps de crisi. El que fa que es mantingui la rendibilitat del sector és aquesta sobredimensió de la demanda que comporta el turisme. Això sempre ha estat important, però en els últims tres o quatre anys ho és encara més. El turisme fa que compensem una mica els mesos més fluixos i tenim sort de les fires que es fan a Barcelona: Mobile World Congress, Construmat, Alimentaria... És la combinació de l'usuari de la ciutat, que no deixa d'agafar el taxi, tot i que potser ho fa amb menor freqüència, i els sis mesos que vivim amb una arribada important de persones de fora del nostre entorn més proper. El fet que el turisme es concentri al centre de la ciutat tampoc ens perjudica gaire. Les parades del centre sí que estan més sobreocupades però no comporten problemes de cap tipus. Sí que és cert que últimament, hi ha queixes al parc Güell. És un carrer molt estret, hi ha taxis, autobusos, molta gent que entra i surt. És un punt on hem tingut alguna queixa que intentem solucionar amb el districte i la Guàrdia Urbana. L'assignatura pendent per als taxistes és la dels idiomes. No és una obligació i no la imposem. És cert que hi ha escoles de formació de taxistes que ofereixen cursos de formació continuada en anglès però l'oferta és escassa, no hi ha gaire gent que hi
assisteixi. Sí que és cert que és un tema que ens hem de plantejar més seriosament des del mateix Institut Municipal”.

Marco Antonio Merino

Parada peix maresme a la boqueria

“Al mercat, els turistes entorpeixen les compres dels que
vénen pel producte fresc, com són el peix i la carn. A la fruita, els embotits i els bars els va bé, però als altres ens dóna problemes perquè eviten que els nostres clients hi arribin amb normalitat. Els turistes se'ns amunteguen per fer fotos i
hem rebut moltes queixes de clients que desisteixen de comprar a la Boqueria perquè els és incòmode. Fa 14 anys que tinc la parada, i mai he estat tant
incòmode com ara”.

Jordi Bonet

president de la FEd. ass. veïns (FAVB)

“Un dels problemes que hi ha a Barcelona és que el model econòmic s'ha fixat molt en el turisme, representa el 15% del PIB i això provoca en molts casos una especialització en alguns barris de Barcelona, sobretot Ciutat Vella i la Sagrada Família, que viuen de manera més directa els problemes del turisme i on es generen alguns problemes de convivència. Sense renunciar al turisme, que és una interessant font d'ingressos i d'ocupació a la ciutat, cal repensar el que seria aquest model turístic i la relació entre oferta turística i veïnat. Creiem que els poders públics han estat massa complaents amb els interessos dels operadors turístics i no han escoltat la veu dels veïns i això ha produït una sèrie d'efectes. Un d'ells és la substitució del comerç de proximitat per activitats orientades exclusivament a l'oci turístic. Això en una ciutat compacta, com és el cas de Barcelona, amb una alta densitat i uns carrers estrets provoca en molts casos un problema de convivència entre activitats i veïnat però també el fet que els veïns es veuen expulsats dels seus territoris perquè no poden desenvolupar les activitats que acostumaven a fer perquè es veuen ocupats pels turistes. També amb els habitatges d'ús turístic tenim problemes a les finques. No només de sorolls o problemes de convivència sinó també d'assetjament immobiliari als veïns que encara hi viuen. També els vehicles invasius molesten els ciutadans. No només els autocars de la Sagrada Família també les corrues de bicicletes que ocupen Ciutat Vella, que dificulten la mobilitat dels veïns de la zona. Pensem que s'han d'acotar més aquestes activitats. No és una posició en contra del turisme però creiem que no tot s'hi val en nom del turisme. Cal posar ordre en aquesta qüestió i no crear un monocultiu turístic, perquè això ens preocupa. Que alguns barris s'especialitzin en turisme i no deixin espai per a altres
activitats és preocupant. El repte seria descentralitzar el turisme però creiem que és difícil. No hem de deixar que el desenvolupament de la ciutat vingui marcat pels interessos dels operadors turístics. Molta gent
no participa d'aquest creixement econòmic”.

Franck Granados

vicepresident apartur

“Sembla que aquest any la demanda torna a pujar una mica però havia baixat per la crisi i des del 2007 el descens de preus ha estat important. Ara tenim els preus que teníem el 2003, estan molt continguts. Quant a la convivència, crec que és globalment molt satisfactòria. Fa 15 anys Barcelona no estava en el mapa mundial com ho està ara i tenia un nombre de visitants residuals. Les coses no es canvien d'un dia per un altre sense que impactin i és lògic que hi hagi una certa resistència al canvi que provoqui descontentament. Però crec que són situacions molt aïllades. Les enquestes ens apunten que és un petit percentatge el de gent que protesta. Hem de pensar que la gent que ens visita és com nosaltres i que som també turistes quan sortim a fora i que ens hem d'acollir bé. Cal resoldre sobretot els problemes d'inseguretat i delinqüència, els robatoris. També caldria descentralitzar l'activitat turística per no saturar el centre”.

Javier Cottet

president barnacentre

“Barcelona actualment viu un moment molt bo en relació amb el turisme, excel·lent diria, i l'àrea de Barna Centre- Barri Gòtic com a centre històric
de la ciutat també, ja que és el referent comercial, cultural i d'oci per al turisme que visita Barcelona. El comerç depèn
en gran part del turisme, podríem parlar d'un 50% del
negoci, tot i tenir en compte la diversitat comercial que engloba el nostre sector. La convivència entre
turistes i barcelonins és gairebé perfecta, tot i què sempre s'han d'anar buscant equilibris i millorar aspectes, com per exemple l'oci nocturn. La ciutadania de Barcelona ha buscat el reconeixement internacional de la ciutat i sap la importància del turisme com a motor que genera riquesa i llocs de feina, i per tant, qualitat de vida.Ara cal pensar
a llarg termini i elaborar acurades estratègies de futur per donar continuïtat i fer créixer un turisme de qualitat que sigui
un motor econòmic per Barcelona, cuidar-lo i evitar que no
se'ns giri en contra.

SECTORS (XII)

Política cultural

Cultura contra la crisi

Tots els partits veuen la cultura com un sector estratègic per remuntar la situació actual, i diuen que en mantindran (o n'augmentaran) l'aportació econòmica pública

Apropar l'art als escolars és una de les prioritats comunes

Els professionals demanen als polítics proximitat als creadors i col·laboració institucional

El govern local de Barcelona, sigui del color que sigui, parteix amb l'avantatge de comptar amb una fervorosa activitat cultural a la ciutat. Professionals representatius de diferents àmbits reflexionen sobre alguns dels punts febles que cal enfortir des de l'Administració. Volen polítics més pròxims, amb sentit comú, i una col·laboració real entre Ajuntament i Generalitat.

Carles Duran

president de l'associació de galeries art barcelona

“És evident que Barcelona és una ciutat amb un gran pòsit cultural i amb un potencial enorme per la quantitat de creadors i agents culturals que té, a més d'una audiència apropiada, encara que seria necessari unir esforços per treure'n el màxim profit. Principalment i com a galerista, m'agradaria que el govern treballés més amb el sector privat en la recerca d'espais nous pròxims als centres de creació, però també és molt important que impulsi el coneixement de l'art a les escoles, i incentivi l'arribada de pensadors i creadors d'elit, amb els quals crear entorns d'encontre amb l'escena local. Celebro el naixement del Consell de Cultura i l'arrencada de les fàbriques de creació. Caldria que les galeries i l'Ajuntament puguessin treballar en paral·lel”.

Joan Oller

pres. associació de professionals de la gestió cultural de catalunya

“El gran repte de futur és el manteniment i, si pot ser, l'augment de la inversió en cultura. El pressupost de les polítiques culturals públiques és molt important en moments de dificultat com els que estem vivint actualment, i no es pot considerar que la cultura sigui quelcom superflu. El pressupostari és un dels grans reptes després del 22-M”.

Teresa-M. Sala

historiadora de l'art

“La política cultural de Barcelona en l'àmbit del patrimoni i la creació artística hauria de ser una de les prioritats de present i futur, ja que és un dels actius generadors de riquesa. Convindria continuar impulsant la creativitat de forma diversificada i sostenible, des de les institucions educatives i ciutadanes, i equilibrar-ho amb el que ha estat una dosi excessiva de turistització. Pel que fa a les institucions museístiques, cal buscar vies de col·laboració i de gestió més àgils que permetin flexibilitzar els equips i les polítiques d'adquisicions, d'exposicions i de difusió. Destacaria en positiu la tasca realitzada als centres cívics, que es podrien vertebrar de manera més cohesionada amb els centres educatius. Cal continuar creant xarxes que eixamplin la col·laboració entre col·lectius: la xarxa de biblioteques als barris són un bon exemple de funcionament. Hi ha hagut un excessiu anhel de normativitzar-ho tot (els artistes al carrer, per exemple; no entenc que als músics que toquen al carrer se'ls requisi l'instrument). Això, en certa manera, anul·la la iniciativa popular. Cal un cert marge de tolerància, que no vol dir que tot s'hi val”.

Lluís Miñarro

director i productor de cinema

“Una de les coses que s'han fet bé és la projecció internacional de la ciutat; ho ha fet l'Ajuntament, però també els privats com Custo, o jo mateix, que en totes les pel·lícules que faig hi poso feta a Barcelona, cosa que per a mi és un orgull. Gràcies a la Barcelona Film Comission també s'ha aprofitat el potencial de la ciutat en l'àmbit publicitari, però cal ser més generosos. Diria que és important potenciar aquesta xarxa de pantalles amigues que preveia la llei del cinema, per divulgar un tipus de cinema que queda relegat a circuits marginals. Són imprescindibles bones polítiques conjuntes entre Ajuntament i Generalitat en aquest sentit. D'altra banda, trobo a faltar que es rendibilitzin iniciatives com ara exposicions que es fan a altres llocs de l'Estat o a països veïns i que després es perden sense passar per Barcelona. Finalment, lamento molt que s'hagin eliminat arbres centenaris de la ciutat; per a mi, la massa forestal també és cultura i no s'ha gestionat bé”.

Gerard Guix

escriptor

“Les paraules cultura i política són a anys llum. Es tendeix a crear polítiques culturals sense pensar en els qui les hauran de fer servir. Poques vegades són a disposició dels artistes ni dels espectadors. No hi ha interès dels polítics per saber les inquietuds dels joves artistes. En festivals com el Grec es nota clarament una falta de compromís amb els creadors joves i emergents. Es recolzen iniciatives consolidades, moltes estrangeres i generalment molt més cares. Només cal veure la poca o nul·la repercussió de la Mostra de Teatre de Barcelona, que hauria de ser una plataforma important per als participants i guanyadors i es queda en una anècdota sense importància. Sempre improvisen solucions per tapar forats. Les dinàmiques de foment, de sobte, es bolquen en la dansa, més tard es recorden del circ, però aleshores obliden la resta de disciplines. En comptes de sumar, el que es fa és dividir”.

SECTORS (VII)

Escoles bressol

Places insuficients

L'obertura de noves escoles bressol municipals encara deixa fora sis de cada deu infants de menys de 3 anys que sol·licita plaça

Les guarderies privades reclamen a l'Ajuntament que concerti aquesta etapa educativa

Els experts alerten que la situació de crisi econòmica pot repercutir en les condicions pedagògiques del cicle

L'augment de places públiques en l'educació infantil de 0-3 anys és encara insuficient. A més, segons lamenten des de diversos col·lectius, el creixement també s'està fent sacrificant la qualitat del servei. Per la seva part, des del sector privat es reclama que no se'ls ignori.

Santi Rivas

pare de tres fills

“Tot i que en els últims anys ha millorat, la demanda de places a les escoles bressol públiques és més alta que l'oferta, especialment en cas dels nadons. En el nostre cas, no vam aconseguir plaça ni el primer any ni el segon. Pel que fa al servei, només el puc qualificar de fenomenal, perquè marxes tranquil, és com si deixessis el fill a càrrec de la família. En canvi, amics que porten els nanos a escoles privades volen canviar-los a la pública i no pels diners sinó per la qualitat dels espais i del servei”.

Laura Coll

comissió escoles bressol fapac

“En primer lloc, m'agradaria dir que les escoles bressol públiques a Barcelona són, sens dubte, d'una gran qualitat. Tot això és possible perquè és l'administració qui dóna aquest servei en la seva totalitat i no es fa mitjançant la concertació de places a centres privats. Cal remarcar també l'augment de places i la creació dels consells escolars, que ha estat una bona eina per permetre la participació de les famílies. Dit tot això, cal dir que queden moltes coses a millorar, com ara el control i la vigilància del suport educatiu o més recursos pels infants amb alguna discapacitat o problemàtica social i, com no, continuar creixent en nombre de places, ja que encara hi ha un 62% d'infants que se'n queden sense”.

Mercè Veà

presidenta associació de llars d'infants de catalunya

“A Barcelona, s'ha apostat unilateralment per l'escola bressol pública. Les grans oblidades han estat les escoles privades que abans dels anys 60 ja feien un servei. No s'ha comptat per res amb elles, tot i que sortiria més econòmic donar ajuts a les famílies per anar a aquests centres privats que el cost que tenen les obres de nova construcció. A més, les escoles bressol públiques s'han construït allà on hi havia disponibilitat de terrenys. Així, hi ha barriades on sobren places, com és el cas de Sant Martí, i altres, com el Raval, on en falten”.

Xavier Agudo

federació ensenyament ccoo

“Estem molt satisfets amb l'ampliació de places, perquè en aquests quatre anys gairebé s'ha doblat l'oferta. El problema és que les escoles bressol que s'obren noves, es doten amb personal interí i creiem que l'estabilitat de la plantilla és necessària per mantenir el model de qualitat de les Escoles Bressol Municipals (EBM) de Barcelona. Actualment, ens trobem que hi ha centres amb tot el personal interí”.

Montserrat Fernández

presidenta coordinadora escoles bressol i llars d'infants

“Pensem que és positiu que l'Ajuntament de Barcelona continuï amb la seva política de creació de places. Pensem que és imprescindible el reconeixement i el tractament de l'etapa 0-3 anys com una etapa educativa més dintre del recorregut escolar que realitza un infant, i seria bo formar part de la mateixa xarxa, siguem escoles publiques, municipals o privades. Ens agradaria que l' administració pública es comprometés a garantir unes condicions pedagògiques, professionals i organitzatives semblants a la resta de cicles educatius”.

Elisabet Ribes

educadora ebm can bacardí

“El més rellevant ha estat que durant aquests últims anys s'han creat moltes places públiques d'escola bressol. Estic d'acord que és una de les necessitats que tenia la ciutat, ja que, davant la gran demanda, l'oferta era insuficient. Val a dir, però, que la solució no passa només per construir edificis, ja que una de les coses que històricament havia caracteritzat les escoles bressol municipals era la seva qualitat i penso que cal vetllar perquè continuï sent així. La nostra tasca no és assistencial, creiem en un projecte compartit amb les famílies on volem crear un entorn com el de casa, en el qual prioritzem el desenvolupament integral dels infants, on atenem les individualitats de cada un i en fomentem l'autonomia”.

Sílvia Palou

revista guix infantil

“En general, les escoles bressol, en els últims anys, estan tenint veritables dificultats per poder mantenir la qualitat que els infants d'aquestes edats i les seves famílies necessiten, ja que augmentant la quantitat d'infants per aula i disminuint el nombre de professionals que els atenen, es fa humanament insuficient! Per tant, cal que la sensibilitat social i política no perdi de vista aquests paràmetres de qualitat! Poder donar resposta a les necessitats tan individuals i delicades que els infants d'aquestes edats tenen, és essencial”.

SECTORS (VI)

Educació

Problemes comuns

Famílies i docents estan preocupats per l'afectació de la retallada

Els pares de l'escola concertada demanen l'ampliació de les zones educatives, mentre que des dels centres públics es reclama una lluita ferma contra la segregació escolar

Diversos sectors aposten per un sistema educatiu desvinculat dels canvis polítics

Els canvis que planegen amb l'arribada del nou equip de govern al Departament d'Ensenyament i quina entesa hi haurà amb l'Ajuntament depenent del resultat de les eleccions del 22-M preocupen famílies i professionals del sector. Els pares de l'escola pública (FAPAC i FAPAES) i els docents temen un retrocés a causa de la retallada pressupostària, mentre que els progenitors de la concertada (FAPEL) insisteixen en el canvi de les zones educatives.

Pere Farriol

president fapaes

“A Barcelona i en el conjunt de Catalunya, en els últims quatre anys, hem viscut una època d'avenç significatiu de l'escola pública amb accions com ara la implantació de la sisena hora, el canvi del calendari escolar o la digitalització de les aules. Hem defensat aquestes polítiques tot i no estar totalment d'acord amb la concreció de les mesures. Ara, les intencions del nou equip del Departament d'Ensenyament estan generant angoixa en l'escola pública”.

Josep Nuez

director escola collaso i gil

“En determinats centres amb complicacions perquè hi ha molts alumnes nouvinguts, la ràtio màxima a l'aula hauria de ser de 22 o 23 nanos, si es volen obtenir bons resultats acadèmics. Pel que fa a la dotació de mestres, s'hauria de mantenir l'actual. També demanaria a l'administració que tingués informats els centres i que les notícies no arribessin únicament per via dels sindicats. Les substitucions s'haurien de cobrir totes i ràpidament, i milloraria la qualitat en l'assignació creant una borsa de treball que assignés els substituts per centres”.

Vicenç Salvadó

director institut anna gironella

“Al nostre institut, s'han pres decisions estratègiques que han afectat tots els membres de la comunitat educativa per orientar i dirigir el centre envers el futur, i és per això que el centre està a l'Educat 1x1 o amb el certificat ISO. Com a director, estic relativament content amb les decisions de l'administració, que normalment ens ha donat mitjans i suport per tirar endavant tot el que comporta l'exercici de les nostres atribucions, fins a l'arribada de la crisi, que ha portat un retrocés de recursos notable”.

Enric Llurba

president fapac (barcelona ciutat)

“Valorem satisfactòriament els programes de formació i escolta a les famílies, així com l'obertura dels centres per a activitats extraescolars. En canvi, s'ha incomplert el pla d'equipaments signat per la Generalitat i l'Ajuntament, que preveia sis noves escoles, una de substitució i sis instituts, i només està acabat l'institut i hi ha dues escoles en obres. Amb vista al futur, s'hauria de lluitar contra la segregació escolar”.

Josep Manuel Prats

president fapel

“La qüestió que més ens cou és la zona educativa. És molt restringida perquè els pares puguin escollir entre més projectes educatius. A més, s'hi afegeix un greu problema: pot passa que una família visqui en el carrer d'una escola i que no hi pugui accedir perquè pertany a una zona educativa diferent. A Barcelona, és una mica agosarat demanar zona única, però sí zones educatives més àmplies”.

Lluís Filella

federació ensenyament ccoo

“Barcelona ha d'aprofundir en el seu projecte educatiu, reafirmant-se com a ciutat educadora, potenciant l'educació al llarg de tota la vida, fomentant la participació de tota la comunicat educativa, garantint l'equitat en l'accés a l'escolarització i apostant clarament per un model d'escola pública, inclusiva, de proximitat i de qualitat”.

Núria Roig

Ampa escola pit roig

“Per poder desenvolupar un bon projecte, el sistema educatiu hauria d'estar més desvinculat de les decisions polítiques del moment, i seguir les línies de treball fixades pels equips directius de les escoles. En el nostre cas, l'escola era pionera en la implantació de la sisena hora amb molt d'èxit. Si finalment s'acaba suprimint, això repercutirà negativament en l'educació dels nostres fills”.

Imma Rueda

xarxa escoles en barracots

“La precarietat actual en què es troba l'administració pública provoca que l'ensenyament passi per un dels moments més difícils. El país creix, però la qualitat de les escoles baixa de manera considerable. Creiem que és el moment de fer una injecció econòmica i d'aptituds dins de l'administració pública. Creiem que cal renovar idees i ocupar el funcionariat de persones amb criteri i emprenedores”.

SECTORS (V)

Empreses i ocupació

Aguantant el cop

Barcelona ha perdut teixit productiu en els últims quatre anys i ha destruït un 10% dels llocs de treball

El [email protected] ha crescut malgrat les circumstàncies i es confirma com a districte del coneixement

Tot i la nova terminal, l'aeroport encara està lluny de ser un ‘hub' mentre el port creix, però no pot aprofitar el seu potencial

Aquesta legislatura ha estat marcada per una crisi econòmica de la qual Barcelona no ha sortit il·lesa. La capital catalana, però, ha resistit millor gràcies al turisme i als serveis i a l'aposta per la nova economia del coneixement, concentrada sobretot al [email protected]

Manuel Royes

Delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca

“No tinc cap dubte que ens cal avançar cap a l'economia productiva, industrial, vinculada al coneixement tecnològic. Així ho hem constatat al Consorci quan hem examinat els eixos de transformació industrial del polígon de la Zona Franca, aquest cor productiu de Catalunya, al qual convé sang nova per continuar sent potent. Hi ha tres eixos de producció sòlids i de caràcter innovador que s'han de potenciar: el sector alimentari, el biotecnològic i el cultural. Aquestes són les bases del projecte estratègic Barcelona Zona Innovació, una plataforma empresarial que lidera el Consorci juntament amb altres entitats econòmiques, tecnològiques i universitàries que pretén convertir 50 hectàrees recuperades a Seat, un espai que estava obsolet, en el germen del nou polígon innovador. El teixit industrial i empresarial català és molt capaç, però li cal ajuntar esforços per ser més competitius. Això és patent en camps com l'audiovisual o l'alimentari. Un parc empresarial especialitzat pot ajudar a fer economies d'escala i fer més rendible qualsevol activitat innovadora. El nostre projecte ha trobat el suport d'entitats emblemàtiques i d'excel·lència com és el cas d'Acciona, l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, La Salle, Mercabarna, IRTA i moltes altres entitats públiques i privades. Entre tots rellançarem Barcelona i Catalunya com a pol innovador. N'estem convençuts”.

Miquel Valls

president de la cambra de Comerç

“L'últim Observatori Barcelona, elaborat per la Cambra destaca tres sectors dinamitzadors de l'economia de l'àrea metropolitana: turisme, indústria i serveis a les empreses. Del turisme, la ciutat és un referent al món i un element de fortalesa davant la crisi. Cal, però, pensar el model de turisme que volem i com plantejar-ne la sostenibilitat. Quant a la indústria, continua creant riquesa encara que s'hagi tornat més invisible i més neta, però exportadora i innovadora com mai. Tot això és possible gràcies als serveis a les empreses que fan de la nostra ciutat un pol d'atracció de talent. Les empreses de Barcelona, però, necessiten polítiques de suport en matèria de finançament, emprenedoria, simplificació administrativa i internacionalització. Els poders públics han de resoldre els problemes de manca de liquiditat, ajudar els emprenedors perquè creen ocupació i simplificar tràmits, també a l'exportació, per no dificultar més el creixement. Barcelona té un port i un aeroport que faciliten l'obertura de la ciutat al món i amb l'eix mediterrani es donarà accés a Europa a les nostres mercaderies. Ho té tot a favor, però cal que, entre tots, millori”.

Josep Maria Rañé

President del Consell de Treball, econòmic i social de Catalunya

“Barcelona ha respost millor que Catalunya i Espanya a una crisi econòmica global, ha perdut menys ocupació. El descens d'afiliació a la Seguretat Social, entre el 2008 i el 2010, va ser dos punts inferior al del conjunt del país. L'explicació d'aquest fenomen cal trobar-la en l' important sector serveis barceloní, que ocupa més del 86% de persones que treballen a la ciutat, on alguns subsectors, com els relacionats amb l'atenció a les persones (educació, salut o serveis socials) o els serveis avançats a les empreses (R+D, TIC o activitats professionals) han creat ocupació neta al llarg de tot el període de crisi. I l'últim any el comerç, l'hoteleria i la logística s'han afegit a aquest grup. També la construcció i la indústria han tingut a Barcelona un millor comportament relatiu. Un teixit diversificat i la potenciació d'activitats de més valor afegit és el camí emprès per Barcelona fa temps i que ha demostrat ser una senda positiva, no només per perdre menys ocupació sinó per començar a crear-ne”.

Albert Recio

professor d'Economia Aplicada UAB

“La crisi també té impacte a la ciutat de Barcelona, malgrat que concentra activitats menys cícliques que la seva àrea metropolitana. I malgrat, també, que el turisme ha mantingut un elevat nivell d'activitat. Des de l'inici de la crisi el nombre de persones enregistrades com aturades a les oficines del SOC s'ha multiplicat per dos. L'impacte real és segurament més fort, ja que molts aturats de la construcció i de la indústria resideixen fora de la ciutat. Estem davant d'un desastre social de notable magnitud. El més preocupant, però, és que els discursos econòmics dominants continuen entestats en les mateixes velles idees que ens han portat fins aquí: privatitzar, liberalitzar, rebaixar impostos. Ningú no ens explica com reorientar l'activitat, com reduir l'insuportable nivell de desigualtats, com farem front a la crisi ambiental. Continuem en crisi i presoners de velles idees i interessos. És hora que comencem a pensar com canviar de model”.

SECTORS (IV)

Seguretat ciutadana

L'assignatura pendent

La majoria dels veïns i comerciants consideren que la sensació de seguretat durant els últims anys ha estat semblant a la que es va registrar en el mandat anterior

Els barcelonins perceben una estreta relació entre l'augment de gent sense recursos i la delinqüència

Es valora positivament l'increment de patrullatge

Ni millor ni pitjor que fa quatre anys. Les associacions de veïns i comerciants perceben que el nivell de seguretat a Barcelona durant els últims anys es manté semblant al del període 2004-2007, en el qual es vinculava la inseguretat al creixement de la ciutat. En l'anàlisi, però, apareix un altre element: la crisi. A excepció de la policia, que no ha vinculat mai, oficialment, la creixent falta de recursos econòmics amb la delinqüència, els barcelonins sí que creuen que ha estat un factor decisiu per explicar l'increment puntual de certs delictes, com ara els robatoris o els atracaments violents. La sensació generalitzada entre els veïns és que la policia ha multiplicat la seva presència al carrer, un increment clarament insuficient, ja que la majoria dels ciutadans continuen sentint-se insegurs, segons l'última enquesta de victimització.

Joan Carles Molinero

cap dels mossos de barcelona

“Ha millorat la seguretat en els darrers anys a Barcelona. Junt amb la Guàrdia Urbana, hem destinat més policia al carrer, i aquest augment s'ha notat en les estadístiques de delictes, que han anat millorant amb el pas dels anys. També ens hem sabut adaptar a la realitat de Barcelona: per exemple, hem creat patrulles mixtes entre Mossos i Urbana que han estat molt ben acollides pels veïns i comerciants de la ciutat. Hem canviat diversos mètodes per millorar efectivitat i poder enxampar els delinqüents in fraganti. Aquests canvis ens han permès augmentar el nombre de detencions i imputacions, fet que demostra que estem fent bé la feina des del desplegament. Després de dos anys molt dolents, el 2010 es va reduir el nombre de furts, un dels delictes que més es cometen a Barcelona, i tot apunta que el 2011 encara es reduirà més”.

Miquel Sellarès

centre de documentació política

“La seguretat de Barcelona és al nivell europeu, però no respon a l'excel·lència que volíem per al model policial català. Hi ha una descoordinació entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, que són la policia de Catalunya, i una reticència de la Guàrdia Urbana a col·laborar amb la Policía Nacional. Després de les municipals calen canvis a fons a la Guàrdia Urbana i el sanejament d'algunes de les seves unitats. L'alcalde ha d'assolir la màxima responsabilitat política de la seguretat”.

Salvador Albuixech

vicepresident fundació barcelona comerç

“El comerç ha passat per una època difícil, sobretot el 2010, amb alguns assassinats de botiguers que van fer créixer la sensació d'inseguretat per la falta de visibilitat de la policia. La percepció, però, ha començat a canviar arran de la creació de les patrulles mixtes el Nadal passat, cosa que ha tingut continuïtat durant aquest any. Continuem tenint estrebades i furts en les botigues, però la sensació de seguretat entre els comerciants és molt més alta perquè aquest patrullatge ens dóna més garanties. Ara la nostra feina també inclou demanar als comerciants que continuïn denunciant els delictes, perquè ens estem trobant casos en els quals els comerciants no denuncien els delictes menors, ja que consideren que no serveix per a res. I és important denunciar-ho perquè apareguin aquests delictes a les estadístiques”.

Javed Ilyas Qureshi

associació de treballadors pakistanesos de catalunya

“Hi ha hagut un augment del nombre de policies que demanen els papers als immigrants en els últims anys. Però la seguretat continua igual que fa quatre anys, ni ha empitjorat ni ha millorat durant aquest període. Hi continua havent robatoris de bosses al metro, a la Rambla i al centre de la ciutat. I la policia continua arribant tard. No crec que hagi millorat la seguretat en aquests últims quatre anys”.

José Maria Sánchez

secretari general STAC barcelona

“Ara no surt a compte assaltar un taxi perquè hem reduït molt la recaptació arran de la crisi. A més, ara els clients també poden pagar amb targeta i els taxistes tenen menys diners en efectiu a dins del cotxe. El nombre de denúncies per robatoris s'ha reduït molt en els últims anys a Barcelona i les poques que hi ha són en el torn de nit”.

Damià Matamala

Col·legi de joiers de catalunya

“Del 2007 al 2009 vam notar un increment molt important del nombre de delictes a les joieries, però ara s'estan reduint i, si tot continua igual, podríem tancar el 2011 amb unes estadístiques semblants a les del 2008. De la policia, no en tenim cap queixa: fa la seva feina i deté els autors dels delictes. No tinc la percepció que hagi augmentat la inseguretat en aquests últims quatre anys. El problema és la falta de resposta judicial. Avui dia, és molt fàcil robar a Barcelona, Catalunya i Espanya”.

Jordi Matador

membre plataforma raval per viure

“La percepció d'inseguretat ha augmentat en els últims quatre anys. Les estadístiques policials que diuen que baixa el nombre de delictes estan falsejades. Hi ha moltes agressions i robatoris que no es denuncien i, per tant, no computen en les dades, però generen molta inseguretat. Els serveis d'urgències dels ambulatoris estan plens de gent que ha estat agredida dia rere dia. A més, en els últims dos anys, també ha augmentat la presència al barri de menors magrebins sense feina que es dediquen a cometre furts. Ara, a banda de prostitució i drogues, també tenim furts”.

Charo Martínez

PORTAVEU PER UN EIXAMPLE SOSTENIBLE

“Aquests últims quatre anys han estat terribles. Han robat en un munt de pisos i comerços. Indiscutiblement, la sensació d'inseguretat ha estat molt alta en el barri de l'Eixample. Nosaltres mantenim una relació excel·lent amb els Mossos d'Esquadra, que estan fent molt bé la seva feina i no en tenim queixes. La policia també està desesperada perquè se sent impotent a l'hora d'intentar reduir el nombre de delictes. Esperem que en el futur canviï la situació actual, que és dolenta. Volem molta més seguretat al barri, però també som conscients que no tindrem un miracle d'un dia per l'altre”.

Gala Pin

Plataforma veïnal de barceloneta

“La invasió de turisme ha provocat en els últims quatre anys un trencament del teixit social del barri i un augment de la percepció d'inseguretat entre els veïns i comerciants de la zona. Aquesta sensació, però, no és igual al nivell de seguretat real, que es regeix per altres indicadors. Pel que fa a la percepció alta d'inseguretat, també hi ha contribuït en gran mesura l'increment molt important del nombre de persones que han anat a parar a l'atur i, en general, els efectes devastadors de la crisi, que han provocat un creixement puntual del nombre de furts en alguns punts del barri de la Barceloneta”.

Javier Bonomi

pRESIDENT DE FEDELATINA

“En el col·lectiu immigrant hi ha hagut avenços, perquè la immigració està més regulada i la gent és conscient que pot perdre els papers en cas de ser denunciats o de cometre qualsevol delicte. Estem contents que la crisi no hagi fet créixer la delinqüència entre els immigrants sud-americans. Tothom és conscient de les dificultats que s'han de passar per aconseguir els papers. Un 98% dels immigrants no s'arrisca que no li renovin per cometre un delicte”.

Jordi Bonet

president de la fav

“No hi ha un augment d'inseguretat, però sí un increment de la percepció d'inseguretat, en bona part pel tractament mediàtic que s'ha fet d'alguns casos. El que ens preocupa és que l'alarmisme que creen els mitjans de comunicació no comporti després mesures en contra dels drets de la ciutadania. Som partidaris de parlar de seguretat des de diversos àmbits, no només de l'abordatge policial. S'ha d'apostar per la mediació”.

Jaume Torrens

associació veïns sagrada família

“Ni millor ni pitjor que abans de 2007. Hi ha hagut moments en què la inseguretat ha pujat, i d'altres en què ha baixat. Nosaltres no hem viscut gaires problemes de seguretat al barri; tan sols hem tingut problemes puntuals a la sortida d'algunes escoles, on hi ha hagut agressions i alguns atracaments a alumnes, però res més. Crec que, en general, el nivell de seguretat a la ciutat és mitjà”.

SECTORS (II)

Habitatge

Una casa per viure-hi

La crisi econòmica ha posat en relleu la necessitat de construir habitatge protegit, de compra, però sobretot de lloguer a Barcelona

Les tendències van canviant, i si fa uns quants anys tothom s'estimava més ser propietari d'una casa, avui dia hi ha més demanda per accedir als pisos de lloguer

Com a la resta del país, els preus continuen sent el principal impediment dels barcelonins per accedir a un habitatge, de compra o lloguer. Però amb l'agreujant que aquí, els preus han baixat menys que a la resta de Catalunya. Les entitats bancàries han tancat l'aixeta i molt pocs són els que aconsegueixen que se'ls concedeixi una hipoteca. No és estrany que aquells que en els anys de bonança havien adquirit un pis, ara no puguin afrontar unes quotes massa altes perquè tenen un o dos membres de la unitat familiar a l'atur. L'alternativa de llogar no sempre és la solució perquè a la gran ciutat els preus continuen sent massa elevats. Atès aquest panorama, Barcelona té pendents molts reptes en matèria d'habitatge.

Antoni Sorolla

Delegat d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona

“La primera prioritat és la gestió del sòl. En una situació de paràlisi del mercat immobiliari i de poca capacitat dels promotors, cal que l'administració pública garanteixi els processos de transformació per construir habitatges lliures i protegits. En segon lloc, la rehabilitació, posar al dia els edificis que ho necessitin, continuant amb el pla d'ascensors i apostant per l'eficiència energètica. També hem de continuar lluitant contra la sobreocupació i l'infrahabitatge. Finalment, cal continuar ampliant i consolidant el parc de lloguer. En aquest sentit, es fa imprescindible que l'Ajuntament mantingui l'aposta per no vendre sòl i destinar-lo només a lloguer i venda en dret de superfície”.

Jordi Giro

Vicepresident de la favb

“Ens queda fer un salt qualitatiu i quantitatiu en matèria d'habitatge. Hi ha noves fórmules, com ara el dret de superfície, que l'Ajuntament de Barcelona ja ha començat a utilitzar, però cal aprofundir més en camps nous com aquest. El consistori no ha fet els deures pel que fa a la construcció d'habitatge construït, no ha fet tot el que havia promès. Tampoc no s'ha aixecat tot l'habitatge cooperatiu que s'havia planificat. Amb el 60% fet, cal assenyalar que l'experiència ha estat molt positiva”.

Xavier Becerra

responsable de polítiques d'habitatge de ccoo

“El repte més important és poder afrontar l'elevada demanda d'habitatge social que hi ha. Per això, cal ampliar el parc d'habitatge assequible, sobretot de lloguer. És cert, però, que Barcelona fa molts anys que hi treballa i té més feina feta que altres ajuntaments. D'altra banda, cal apuntar que actualment els serveis socials no estan preparats per absorbir la gent que queda sense casa, persones que fa un any no estaven en risc d'exclusió. Gràcies a les ajudes actuals, les famílies poden afrontar les lletres de la hipoteca durant uns pocs mesos, però això no soluciona el problema. És necessari pensar en altres instruments d'ajut social, així com destinar un parc d'habitatge social per acollir aquells que perden la seva llar”.

Eduard Sans

responsable d'habitatge de la UGT

“Cal desencallar els temes de transformació de sòl per encabir nou habitatge. També s'ha de continuar treballant en la rehabilitació, no només per millorar el parc d'habitatges antic, sinó també per donar un impuls al sector de la construcció que pateix molt l'actual crisi. D'altra banda, és imprescindible continuar impulsant la compravenda d'habitatge social, però sobretot el lloguer, i el lloguer amb possibilitat compra, perquè potser és del que hi ha més demanda”.

Carles Cartanyà

Director de comunicació del col·legi d'aparelladors de barcelona

“L'accés a l'habitatge per a tothom és el primer repte. Però assolir-lo és difícil perquè les condicions de finançament per a la compra del pis no ajuden i el preu dels lloguers és molt elevat. El segon repte és l'estat de conservació del parc d'edificis existents. Una política adequada de promoció de la rehabilitació posaria al mercat de venda i de lloguer nous estocs de pisos disponibles a preus adequats. En tercer lloc, el consum energètic dels edificis d'habitatges és excessiu i cal posar en marxa polítiques efectives d'eficiència i estalvi energètic. Dissortadament, aquest és un tema que la nova llei no té en compte”.

Enric Reyna

President de l'Associació de Promotors de Barcelona

“El més important és la rehabilitació del parc construït. S'ha de portar a terme una política decidida que permeti que edificis i habitatges disposin dels estendards de qualitat que requereix el model social en el qual ens trobem. Però per tal que es pugui portar a terme una encertada política municipal de rehabilitació es necessita la flexibilització de les ordenances municipals, en funció de l'habitatge i del seu any de construcció, separant el que és possible del que és necessari. També cal fer una política per fomentar l'habitatge assequible, amb especial èmfasi en el lloguer, que és una de les assignatures que tenim encara pendents”.

SECTORS (I)

Urbanisme

Un model en discussió

Diversos experts reivindiquen la necessitat de redefinir o, si més no, actualitzar els paradigmes sobre els quals s'ha cimentat en els últims anys la transformació urbanística de Barcelona

El gran repte és articular una política homogènia en aquesta matèria que transcendeixi l'àmbit local i tingui un abast clarament metropolità

L'urbanisme és probablement una de les disciplines més decisives a l'hora de definir un model de ciutat. Un apriorisme que en el cas de Barcelona és especialment patent, donada la gran transcendència que han adquirit les polítiques urbanístiques en el procés de transformació general que ha experimentat la capital catalana en les últimes dècades. Després d'un mandat en què la ciutat ha pogut recordar el valuós llegat històric que va suposar la figura d'Ildefons Cerdà en la construcció d'aquesta urbs moderna que és Barcelona, diversos arquitectes i urbanistes exposen en aquest article quina és la seva visió sobre en què ha de millorar urbanísticament la ciutat en els propers anys.

El debat sobre el model Barcelona, doncs, està obert.

Oriol Bohigas

arquitecte

“En aquests moments la urgència més important que té Barcelona és la reordenació de l'àrea metropolitana. Actualment hi ha deu o dotze municipis, especialment de la primera corona, que ja es confonen amb l'entramat urbà de Barcelona, i s'hi han d'acabar integrant assumint, això sí, que s'ha de produir una descentralització política important que garanteixi la seva autonomia.”

Joan Antoni Solans

Arquitecte

“A Barcelona, quan 69 hectàrees forestals es classifiquen d'espais de regulació especial per a sectors amb major vinculació amb la trama urbana, i uns altres 55, per a espais de regulació especial per a equipaments i usos dotacionals; les zones escolars es qualifiquen per a hotels; les zones verdes, per a habitatges socials; les zones d'equipaments, per a zones residencials i comercials, i les infraestructures es financen augmentant les edificabilitats i els aprofitaments: no és que haguem esgotat el model Barcelona com diuen alguns, sinó que els que ens governen l'estan subvertint de soca-rel, per més que el que en resulta en diguin parc natural, respondre a l'interès general, fer política d'habitatge social o modernitzar les infraestructures. Quan això li passa a aquesta ciutat, és senyal que hem tocat fons i que cal fer, un cop més, foc nou.”

Jordi Bonet

president de la federació d'associacions de veïns de barcelona

“Des de la FAVB reclamem un urbanisme incloent i sostenible, que atengui a la diversitat social i funcional de les persones que hauran de fer-ne ús; que aposti per la cohesió social i el reequilibri territorial i que se situï al costat dels interessos de les persones i no de les grans corporacions. Considerem prioritària l'adopció de mesures dirigides a l'increment del sòl de titularitat municipal, així com la millora dels procediments de transparència i control de les operacions urbanístiques per evitar casos d'irregularitats i males pràctiques en la seva tramitació. Finalment, defensem la incorporació del facilitador veïnal en els processos urbanístics, com a figura pericial que realitzi un dictamen del procés de participació.”

Luis Alonso

arquitecte

“Com explico en el meu llibre 40 ideas para 100 proyectos, la “promiscuïtat funcional” és clau per al desenvolupament del futur pròxim. Calen edificis que comparteixin usos mixtos i múltiples, amb optimització de l'autèntica sostenibilitat econòmica, social i energètica. No podem continuar pensant en edificis o àrees unifuncionals. Han d'estar operatius el màxim número d'hores al dia i el màxim número de dies l'any. Cal utilitzar la sinergia entre les iniciatives pública i privada. Unir esforços i objectius, complementant els objectius, usos i necessitats dels dos sectors. La concessió administrativa i els drets de superfície són fonamentals en el futur pròxim. També s'ha d'apostar per la ciutat compacta, fugint de la ciutat dispersa que ha crescut les últimes dècades en forma de taca d'oli, insostenible econòmicament, socialment i energèticament. Fugir de la por escènica a l'edificació en alçada. També s'ha de potenciar l'ús del subsòl, com a recolzament a la compactació indicada.”

Oriol Clos

arquitecte en cap de l'ajuntament de barcelona

“S'han de continuar els processos oberts de transformació d'antics teixits industrials de Barcelona per acollir noves activitats productives integrades en el centre mixt i dens de la ciutat, com el Districte [email protected] al Poblenou, i les grans operacions de remodelació urbana de les Glòries i Sagrera.

També s'ha de seguir treballant en el reconeixement de tots els barris, amb estudis dels seus centres històrics, l'aplicació de la llei de barris i les actuacions d'habitatge públic i d'equipaments complexos. S'ha de destacar la remodelació dels grans eixos de vialitat per posar-los al dia com a espais cívics i amables, de relació i identitat.

S'ha d'afrontar el repte del salt d'escala del pla director urbanístic de l'àrea metropolitana, definint polítiques d'estratègia productiva, habitatge, infraestructures i mobilitat i mediambientals, amb projectes de significació i ambició metropolitanes que ajudin a estructurar la dimensió de la ciutat real, de més de tres milions d'habitants.

Tots aquests objectius s'han de concretar en actuacions acotades en els temps i realistes, per afermar els plans de desenvolupament dels Tres Turons, el Paral·lel o la Sagrera, a Barcelona, o el pla Besòs, compartit amb els municipis veïns, per destacar-ne alguns entre molts d'altres que ja fa anys que es van desplegant.”

Jordi Borja

Director de l'Àrea Gestió de la Ciutat i Urbanisme, Universitat Oberta de Catalunya

“Cal recuperar l'urbanisme ciutadà i metropolità dels vuitanta. Prioritzant els espais públics i equipaments amb valor d'ús per a la ciutadania, no als gestos arquitectònics. Parc central de Nou Barris, sí; parc central del Poble Nou, no. El centre de la ciutat, Ciutat Vella i Eixample, s'ha de preservar com a element integrador i emblemàtic de la ciutat. Limitar la terciarització i la turistització. Assumir la població d'origen immigrant com a ciutadans. Els grans barris o districtes han de desenvolupar centralitats. La millor oferta econòmica és la qualitat de tota la ciutat. Només un urbanisme metropolità pot reduir les principals desigualtats territorials i socials.

No a les operacions d'enclavament, com la zona Fòrum.

No a l'arquitectura ostentosa i gratuïta.

No a les aberrants “normes de civisme”.

No als desnonaments.

No a la pobresa de la política pública d'habitatge.

No a la manca d'un govern metropolità democràtic.

No a la manca d'ambició europeomediterrànea (eix mediterrani).”

Vicente Guallart

director de l'institut d'arquitectura avançada de Catalunya (IAAC)

“Barcelona ha d'impulsar la re-generació de la ciutat en els propers anys.

L'urbanisme, més que resoldre projectes puntuals, ha de definir nous paradigmes per a la transformació d'un territori ja urbanitzat. Per tant, els projectes per desenvolupar, haurien de reforçar un model de ciutat fet de barris productius a baixa velocitat dins d'una ciutat de zero emissions connectada amb el món.

S'hauria d'impulsar la construcció d'edificis i illes autosuficients, reformes energètiques de barris, ecobarris híbrids, renaturalizació de l'espai públic i reinformació de la ciutat. Collserola és el parc central de l'àrea metropolitana que cal impulsar.

Barcelona, després d'inventar l'urbanisme fa 150 anys, i desenvolupar paradigmes cada 25 anys durant el segle XX, necessita un canvi de ritme per tornar a situar-se en un lloc central en el debat de la urbanitat global.”

Antoni Casamor

president de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

“A Barcelona, malgrat el que sembla, tot està per fer i tot és possible. Només hauran de canviar algunes prioritats: la política urbanística haurà de ser metropolitana, no municipal; la reactivació de la construcció d'habitatges serà la solució, no un luxe; projectar la ciutat al món serà una necessitat, no retòrica; el model urbà, basat en el paper protagonista dels espais públics, s'ha de mantenir i exportar. Els arquitectes, des de la seva sensibilitat, aportaran els nous valors que demana la societat: austeritat, utilitat, sobrietat, rigor, veracitat, sostenibilitat.”

Antonio Font

arquitecte i catedràtic d'urbanística de la universitat politècnica de catalunya

“En el marc de la necessària recuperació de la capacitat del sector públic en el govern dels processos urbanístics metropolitans, cal: la millora de l'actual situació de l'habitatge per als grups socials més febles o amb necessitats específiques, en tant que dret constitucional no resolt per a una part important de la nostra societat; també un ús més racional i eficient del sòl, evitant la dispersió espacial de les activitats i la inadequada transformació territorial, a través del foment del mixed d'usos compatibles i de les densitats adequades; finalment un transport públic més eficient, amb sistemes d'alta capacitat (ferrocarril i les seves modalitats urbanes) per disminuir la creixent motorització individual.”

Benedetta Tagliabue

ArquitectA

“Barcelona ha tingut una època urbanísticament meravellosa, en què ha fet un esforç creatiu fantàstic per inventar-se.

Últimament potser ha caigut la seva tensió creativa, i ara potser el seu urbanisme funciona amb el pilot automàtic posat.

Els polítics haurien de tornar a involucrar els creatius i professionals en aquest procés per inventar la ciutat dels propers anys”.

No només és cosa de dos

Només 16 de 542 ajuntaments tenen cinc o més partits representats als plens

El bipartidisme, consolidat plenament al País Valencià, a penes deixa espai a les forces independents i minoritàries

El mapa electoral nítidament bicolor que es va dibuixar les passades eleccions municipals de 2007 al País Valencià està esguitat per comptades notes de policromia, que no arriben ni al tres per cent dels 542 municipis que conformen el territori. I és que en tan sols 16 ajuntaments, cinc o més formacions van aconseguir representació política: Dénia (6), el Pinós (5), Poble Nou de Benitatxell (5), Sant Fulgenci (5), la Vila Joiosa (5) i Xàbia (5) a la demarcació d'Alacant; Benicàssim (5) i Nules (5) a Castelló; i Alginet (5), Bétera (7), Catarroja (5), el Puig (5), Sagunt (6), Silla (5), Simat de la Valldigna (5) i Sueca (6) per part del la demarcació de València.

Podria considerar-se que són les administracions locals més plurals, allà on el concepte democràcia aconsegueix el màxim de significat.

Una característica es repeteix pràcticament aquests municipis: la fragmentació del seu vot és històrica. Una consulta als resultats electorals permet comprovar com en municipis, com ara Sagunt, Bétera, Benicàssim o Dénia, per citar-ne alguns, la paraula coalició o pacte de govern formen part de la seua idiosincràsia des de les primeres eleccions democràtiques.

Una situació que probablement tornarà a repetir-se en els comicis del pròxim 22 de maig, segons del parer de José Andrés Pérez, tècnic de l'empresa Empymer, que ja ha fet públic un primer infobaròmetre amb la tendència de vot en algunes poblacions valencianes “significatives”, com ara Bétera.

Segons aquest estudi, es confirma la gran fragmentació del vot que hi ha al municipi —actualment governat en coalició per PP, Unió i Progrés Independent de Bétera i un regidor adscrit al Grup Mixt, però que va ser elegit per Unió Valenciana— i l'empat tècnic entre PP i PSPV-PSOE, tant en percentatge de vots com de regidors.

“La participació en la gestió pública dels partits independents o minoritaris els fa visibles i reconeguts i, això els permet projectar-se i repetir, en la majoria dels casos, l'èxit electoral”, indica Pérez.

La clau de govern

Tanmateix, el major èxit electoral d'aquestes formacions és poder convertir-se en la clau de la governabilitat. “No sempre ha de governar el partit que obté més vots”, afirma Josep Lluís Pitarch, alcalde de Silla pel Bloc –amb un únic regidor– els dos últims anys de la passada legislatura (2003-2007) gràcies al quadripartit que va formar junt amb el PP, UV i l'Entesa. “Les majories absolutes és el més paregut que tenim al partit únic. Com més participació i més pluralitat tinguem en les institucions, més grau de democràcia aconsegueixen els nostres representats”, defén Pitarch.

El nacionalista assegura que la convivència de forces tan dispars no ha de ser obligatòriament difícil. “Crec, amb sinceritat, que amb el quadripartit es van fer més coses que mai, ja que la gestió diària va estar per damunt d'objectius de partit i de principis ideològics, això sí sense renunciar-hi”, indica.

Pitarch es mostra convençut que l'experiència ha servit perquè Silla guanye en pluralitat i en confiança en l'Ajuntament. “És important que les minories estiguen representades i que, a més, sàpien que tindran força. Han de confiar a ser la clau en el govern municipal, que no sols veuran els bous des de la barrera”, expressa l'exalcalde.

El perill de la moció

Però no sempre la pluralitat dóna bons resultats. En alguns casos, el pacte acaba en drama quasi sempre en forma de trencament o de moció de censura en el pitjor dels escenaris.

És el que va passar a Dénia quan a penes havia començat a rodar el govern PSPV-Bloc, mitjançant el qual va accedir a l'alcaldia la socialista Paqui Viciano. Una moció de censura de la resta de grups amb representació en el consistori (PP, Centre Unificat de Dénia, Gent de Dénia i Partit Socialdemòcrata), més un trànsfuga del PSPV, van atorgar la vara de comandament a la popular Ana Kringe.

“Que un ajuntament tinga una representació plural és símptoma de la maduresa dels seus ciutadans, però la immaduresa d'algunes persones també pot canviar, i molt, les coses”, indica Josep Crespo, regidor del Bloc i cap de la formació per a les pròximes eleccions. Crespo lamenta els perjuís que les “obsessions personals”o la creació d'un partit amb una causa única —en clara referència a la qüestió urbanística— poden provocar en els votants. “Les mocions causen la desafecció dels ciutadans envers la política”, subratlla.

Significa això que a Dénia no tornarà a configurar-se una ple plural després del 22 de maig? “No cal dir, ara per ara, s'hi han presentat 12 partits i les enquestes parlen d'una clara polarització del vot cap a les forces majoritàries. Per tant, podria desaparéixer alguna de les formacions que hui hi tenen representació”, aventura Crespo.

La candidata del PSC en una visita als laboratoris científics de Cornella ACN/ RAFA GARRIDO

Chacón emprèn el tram final insistint en les retallades

La candidata del PSC dedica dos dies consecutius a l'àmbit de la medicina i ciència coincidint avui amb la vaga de metges

Demana al govern català que “s'assegui i negociï” amb els mobilitzats

Barcelona
El món municipal gironí donant suport als candidats Xuclà i Duran i Lleida EL PUNT AVUI

CiU rebutja “el xarop del PP” o “el placebo del PSC”

Girona
Mònica Almiñana, candidata del PSC al Senat, i Daniel Fernández, en la visita a un casal d'avis de l'Hospitalet de Llobregat aquest divendres EUROPA PRESS

Daniel Fernández : “El CIS confirma que només els vots socialistes a Catalunya poden barrar el pas al PP”

Barcelona
L'alcalde de la CUP, Josep Manel Ximenis al balcó de l'Ajuntament amb la riera al fons. ELENA FERRAN
JOSEP MANEL XIMENIS
ALCALDE D'ARENYS DE MUNT DE LA CUP

“Estem més a prop de la independència que mai”

arenys de munt
Pere Vega en el despatx d'alcaldia en una imatge presa

“Fer fora CiU de l'alcaldia ha estat una revolució”

sant cebrià de vallalta
CiU fa fora de la militància l'alcalde Joan Castan
teià

CiU fa fora de la militància l'alcalde Joan Castan

teià
Montserrat Garrido, al despatx de l'alcaldia de Sant Pol on ja hi ha fet canvis per, segons diu, sentir-me “més còmoda”. T.M

“Hem de suplir els diners amb molta imaginació”

sant pol de mar
L'alcalde, Estanis Fors fotografiat a l'entrada de l'Ajuntament que encapçala des de les passades eleccions. ELENA FERRAN
ESTANIS FORS
ALCALDE D'ARENYS DE MAR (CIU)

“Cada dia anem apagant focs i tenim sorpreses”

arenys de mar
El convergent Pere Parés en una imatge recent a l'hospital de l'alcaldia del Masnou. GERARD ARIÑO

“Ens plantegem fer un pla de sanejament a 4 anys”

el masnou