La fiscalia s’obre a canviar l’acusació de rebel·lió per la de sedició contra Trapero

La fiscal general de l’Estat diu que es tenen en compte les raons i la sentència del Suprem

Admet que els permisos als presos els decideix la Generalitat

La fiscalia general de l’Estat es plantejarà si canvia l’acusació de rebel·lió per la de sedició contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero després que el Tribunal Suprem hagi condemnat finalment per aquest delicte els presos polítics catalans. La fiscal general, María José Segarra, va explicar ahir que l’òrgan té en compte “les reflexions i decisions” del Tribunal Suprem en la sentència que ha condemnat els líders catalans amb penes de nou a tretze anys de presó per sedició. Avui la fiscalia demana una pena d’onze anys de presó contra Trapero per un presumpte delicte de rebel·lió en el judici que ha de començar el 20 de gener a l’Audiencia Nacional.

A preguntes dels periodistes, Segarra va afirmar que no es pot modificar l’acusació “amb caràcter previ” al judici, però va admetre la possibilitat de fer-ho en el tràmit de conclusions definitives.

Tercer grau als presos

Respecte a la possibilitat que es concedeixi el tercer grau penitenciari als presos polítics abans d’acabar l’any, Segarra va recordar que és Institucions Penitenciàries de la Generalitat la que ha de prendre aquestes decisions, que el tractament de “reinserció” es fa individualment i que la fiscalia recorrerà contra les decisions que consideri desencertades.

El TSJC suspèn el judici a la mesa i estudiarà si l’envia al Suprem

El judici a la mesa del Parlament en època de la presidència de Carme Forcadell ha estat suspès. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va comunicar-ho ahir a través d’una providència, ja que Joan Josep Nuet ha estat reelegit diputat d’ERC al Congrés i ara s’ha d’estudiar si la causa ha de ser enviada al Tribunal Suprem. El judici estava fixat per als dies 28 i 29 de novembre i 3 i 4 de desembre i el tribunal considera que és “materialment impossible” resoldre amb antelació la qüestió de competència plantejada arran de l’elecció de Nuet com a diputat al Congrés, ja que aquesta elecció el converteix en aforat davant el Suprem. La sala dona ara cinc dies a les parts perquè es defineixin sobre si entenen que hi ha una connexitat entre la conducta de Nuet i la de la resta d’acusats “que impedeixi escindir el coneixement de la causa sense afectar la seva continència”. Segons la providència, del que es decideixi sobre si el TSJC manté o no la competència, decidirà sobre la possibilitat d’assenyalar novament un judici oral.

S’acusa la mesa de prevaricació, malversació i desobediència arran de la consulta de l’1-O.

La Fiscalia s’obre a canviar l’acusació a Trapero de rebel·lió a sedició

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, assegura que el ministeri públic té en compte les “reflexions i decisions” de la sentència del Suprem per l’1-O

Evita avançar si els fiscals s’oposarien a la concessió del tercer grau penitenciari als liders independentistes abans de final d’any

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha assegurat que el ministeri públic té en compte les “reflexions i decisions” de la sentència del Tribunal Suprem als líder independentistes condemnats per l’1-O i obre la porta a canviar, arribat el moment, de rebel·lió a sedició l’acusació Josep Lluís Trapero.

El major dels Mossos d’Esquadra serà jutjat a l’Audiència Nacional a partir del proper 20 de gener acusat d’un delicte de rebel·lió per la seva actuació durant el referèndum de l’1-O de 2017. La Fiscalia demana per a l’excap de la policia catalana una pena d’onze anys de presó.

A preguntes dels periodistes per si es canviarà l’acusació a Trapero un cop el Suprem ha condemnat per sedició i no per rebel·lió els acusats per l’1-O, Segarra ha explicat que no es pot fer una “modificació anticipada” i amb “caràcter previ” a l’inici del judici oral. Ha recordat que el moment processal oportú és en el tràmit de conclusions definitives i que allà serà “quan es pugui produir aquesta modificació formal”.

Segons Segarra, que es troba a Barcelona per mantenir unes reunions de treball amb les fiscalies, ha indicat que el ministeri públic té en compte les “reflexions i decisions” sobre la sentència del procés per a la resta de causes obertes per l’1-O i el procés independentista, entre elles la de Trapero i la cúpula de la conselleria d’Interior en l’etapa del conseller Joaquim Forn, condemnat pel Suprem a deu anys i mig per sedició.

Preguntada per si la fiscalia s’oposaria a la concessió del tercer grau penitenciari abans de final d’any als condemnats per l’1-O, Segarra ha recordat que és la Generalitat qui té la competència per proposar de forma individualitzada “el tractament orientat a la reinserció” d’un reclús.

Segarra ha recordat que les actuacions de la fiscalia en relació amb el règim penitenciari es fan amb caràcter individual i amb “un estudi personalitzat”. Segons ella, quan arribi el moment estudiaran cadascuna de les resolucions d’institucions penitenciàries, i si està en disconformitat plantejarà els recursos oportuns davant els tribunals competents.

La UE “anima” els estats a donar suport a organismes com el Grup de Treball que va exigir l’alliberament dels presos polítics

Brussel·les considera que és “una responsabilitat comuna” demostrar el “valor afegit” de l’ONU i dels seus òrgans

L’eurodiputada del PNB Izaskun Bilbao subratlla que la CE “no comparteix les crítiques del govern espanyol” a l’informe del grup sobre les detencions arbitràries

La Unió Europea (UE) “anima” els estats membres a donar suport, consolidar i promoure la tasca d’organismes com el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU, que va exigir l’alliberament dels presos polítics independentistes condemnats a penes de fins a 13 anys de presó pel Tribunal Suprem per un delicte de sedició.

La Comissió Europea (CE) s’ha manifestat d’aquesta manera en una resposta a l’eurodiputada del Partit Nacionalista Basc Izaskun Bilbao, que ha difós el resultat de la pregunta a les xarxes socials afirmant que la CE “no comparteix” les crítiques del govern espanyol a l’informe del grup de l’ONU.

A la seva resposta, la CE considera que és “una responsabilitat comuna” demostrar el “valor afegit” de l’ONU i dels seus òrgans .

A l’exposició de motius de la pregunta Bilbao lamentava que “alguns estats membres” desacreditin la tasca d’aquests organismes de l’ONU “davant d’observacions rebudes pel tractament atorgat a col·lectius d’immigrants o per l’empresonament sense sentència judicial a Espanya” dels polítics catalans.

I aleshores preguntava a la CE si considerava que “l’arbitrarietat, la subjectivitat o les males pràctiques” llasten “habitualment” les aportacions d’aquests grups de treball de l’ONU i si “recomanaria” als estats membres “que es prenguin seriosament aquestes recomanacions”.

A la resposta, que Bilbao ha rebut el 18 de novembre, la CE afirma que la UE és un “soci indispensable” de l’ONU per “promoure i reforçar el multilateralisme i l’ordre internacional basat en normes”.

El TSJC suspèn el judici a la Mesa del Parlament i Boya per l’aforament de Nuet al Suprem

El tribunal convoca les parts per determinar si hi ha algun motiu que aconselli no dividir la causa

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès el judici contra la Mesa del Parlament i Mireia Boya que havia de començar el 28 de novembre perquè Joan Josep Nuet, un dels encausats, serà diputat al Congrés i, per tant, aforat al Tribunal Suprem.

El tribunal ha convocat les parts perquè es pronunciïn sobre aquesta qüestió i es pugui determinar si la connexió entre la conducta de Nuet i la de la resta d’encausats pot impedir la divisió de la causa. Un cop presa la decisió s’assenyalarà una altra data.

En aquesta causa estan acusats amb Nuet Lluís Corominas, Ramon Barrufet, Anna Simó, Mireia Boya i Lluís Guinó.

Òmnium demana “l’excarceració immediata dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l’anul·lació de la sentència”

L’entitat sobiranista ha fet una valoració de l’informe que avui ha fet públic Amnistia Internacional sobre el judici del procés

Aquest dimarts, Òmnium Cultural ha fet una valoració a l’informe d’Amnistia Internacional al judici de l’1-O en el qual l’organisme internacional exigeix la llibertat del president de l’entitat, Jordi Cuixart, i de Jordi Sànchez, i demana la seva llibertat.

En aquest sentit, Òmnium ha recordat que des de l’empresonament dels líders de les associacions independentistes hi ha hagut més de 50 organitzacions i personalitats internacionals que s’han posicionat en contra de la condemna i de la vulneració de drets que representa.

Per això, Òmnium demana “l’excarceració immediata dels presos polítics, el retorn dels exiliats –lliures de tota causa– i l’anul·lació de la sentència”. Òmnium recorda que Cuixart fa 764 dies que és a la presó.

Òmnium també demana que “l’Estat compleixi els més de 50 posicionaments d’entitats i personalitats internacionals. L’Estat espanyol no té cap més opció que la d’actuar”.

L’entitat també ha recordat els ferits per la repressió i el nombre de presos polítics que no para de créixer.

Davant la imparcialitat de la justícia espanyola, Òmnium exigeix que el cas arribi com més aviat millor al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Salvadó nega al TSJC que l’Agència Tributària Catalana anés més enllà de les competències autonòmiques

L’exsecretari d’Hisenda declara que no va participar en la preparació d’estructures d’estat ni del referèndum

L’exsecretari d’Hisenda i actual diputat d’ERC al Parlament Josep Lluís Salvadó ha assegurat aquest dimarts davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) no va superar mai les competències autonòmiques.

Salvadó ha declarat com a investigat que el programa e-Spriu va permetre assumir el 100% de les competències en matèria tributària, cosa que el programa Gaudí només feia al 50%.

Davant de la magistrada instructora, Salvadó ha negat que participés en la preparació del referèndum de l’1-O i també ha desmentit que preparés estructures d’estat.

Álvarez de Toledo avala la denúncia de Societat Civil Catalana a Paluzie

La popular acusa l’entitat de “reconèixer explícitament que la violència pot ser part d’una estratègia legítima” i qüestiona la legalitat de l’ANC

La cap de llista del PPC a les eleccions espanyoles per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, ha avalat aquest dimarts la denúncia que Societat Civil Catalana (SCC) preveu presentar demà dimecres contra la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, per un presumpte delicte d’odi i apologia de la violència.

L’entitat unionista ha pres aquesta decisió després que Paluzie digués que els aldarulls que hi ha hagut a Catalunya arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 han permès que el procés independentista i les seves reivindicacions tinguin presència internacional “de manera continuada”.

En declaracions a la premsa, Álvarez de Toledo ha considerat que la presidenta de l’ANC ha fet “una vinculació explícita entre independentisme i violència” i ha posat en dubte que “una associació que explícitament reconeix que la violència pot ser part d’una estratègia legítima pugui ser legal”. “Qualsevol persona a Espanya sap que si abraça les tesis de la violència, queda fora de la legalitat, i aquesta és una reflexió que convido a fer i un advertiment que faig explícitament”, ha continuat.

El TSJC veu indicis de delicte de desobediència de l’alcalde d’Agramunt per l’1-O

La magistrada demana a les parts que sol·licitin l’obertura de judici oral o l’arxivament de la causa

El TSJC veu indicis de delicte de desobediència de l’alcalde d’Agramunt i portaveu adjunt d’ERC al Parlament, Bernat Solé, pel suport a l’organització del referèndum de l’1-O al seu municipi.

La jutgessa de la Sala Civil i Penal del TSJC, Mercedes Armas, ha enviat la interlocutòria on dona per tancada la instrucció de la causa contra Solé a les parts per tal que sol·licitin l’obertura de judici oral o l’arxivament del cas.

La jutgessa sosté en el seu escrit que després de practicar diligències es desprèn la comissió per part de Soler d’una sèrie de fets acreditats que podrien ser constitutius d’un delicte de desobediència com promocionar el referèndum o amagar les urnes i altra documentació en una casa particular el mateix 1-O.

Segons la interlocutòria de la magistrada del TSJC, l’alcalde d’Agramunt hauria intervingut en un acte sobre la participació ciutadana al referèndum d’autodeterminació de l’1-O que es va celebrar al Teatre Casal d’Agramunt. Va ser el 25 de setembre, quan ja se li havia notificat la providència del TC que demanava a les autoritats locals que s’abstinguessin de participar en el referèndum sota l’amenaça de rebre “conseqüències jurídiques” si no ho feien. L’acte es presentava sota el títol ’Per què hem de participar a l’1-O?’.

Un altre dels fets pels quals la jutgessa veu indicis de delicte és la intervenció de Solé el mateix 1-O decidint aturar la votació quan van arribar diversos vehicles policials i amagant les urnes i altra documentació en una cosa particular. Això va passar diverses vegades el mateix dia fins que a les set de la tarda, l’alcalde hauria parlat amb membres de les meses i hauria proposat acabar la votació una hora abans del previst.

L’alcalde d’Agramunt i portaveu adjunt d’ERC al Parlament va declarar el 4 de juny al TSJC que ell no va organitzar el referèndum de l’1-O al seu municipi, sinó que simplement va expressar la seva opinió política. Solé està investigat arran d’una querella de la fiscalia, per un delicte de desobediència basat amb uns fets que ara la magistrada també considera que poden ser constitutius d’aquest mateix delicte.

Només 25, als jutjats de Girona

Òmnium Gironés denuncia el tracte desigual davant el límit imposat pel TSJC

Moments de tensió amb presència d’antiavalots de Mossos a la porta davant dels crits de llibertat dels autoinculpats

La cua ja era nombrosa a dos quarts de nou de matí, quan els gironins que es volien autoinculpar esperaven pacíficament que el jutjat obrís portes. Una parada d’Òmnium facilitava els papers als qui no s’ho portava de casa. Entre els que es volien autoinculpar, professors de la UdG com Joan Vergés, que imparteix classes de Filosofia Política i Ètica. Vergés insistia en la injustícia de l’empresonament i com a classe, aquests dies, s’ha aprofitat per parlar de textos sobre desobediència civil i violència. “Veig cares més atentes entre l’alumnat”, assenyalava. A la cua, també polítics com l’ex eurodiputat i filòsof Josep Maria Terricabras i l’actor i director teatral Martí Peraferrer Vayreda.

Quan els Mossos van informar que, seguint la resolució del TSJC de “perill de col·lapse del jutjat de guàrdia”, només deixarien passar a 25 persones, es van escoltar crits de “ llibertat ” de la gent amuntegada a les escales. Es van viure moments de tensió i nerviosisme amb els Mossos barrant el pas, tancant per la força i amb certa violència la porta i amb una persona al terra. Terricabras va exercir de mediador amb el cap dels Mossos i amb la degana. També el president d’Òmnium Gironès, Sergi Font va contribuir a la calma.

Després d’un tira i arronsa, entre els responsables de Mossos i de la campanya, de tres quarts d’hora, temps durant el qual van arribar sis agents antiavalots que es van situar just a l’accés dels jutjats, es va decidir delimitar amb una cinta la cua dels autoinculpats i es va acordar deixar entrar tothom al jutjat de guàrdia número 3 per registrar les autoinculpacions. “Enlloc han posat restricció a l’hora de presentar la autoinculpació; no és comprensible que en els Jutjats espanyols de Girona es faci”, explicava el professor de la UdG, Xavier Antich, membre de la junta nacional d’Òmnium. “No hi ha cap raó objectiva tot i la resolució del TSJC d’admetre’n 25” i afegia que “el registr tarda un segon a fer-se”.

Tot i l’acord de deixar entrar tothom, només es van poder autoinculpar 25 persones als jutjats de Girona. La negativa va provocar de nou rebombori. Alguns van optar per anar a la comissaria dels Mossos a Gran Via Jaume I i després d’una llarga espera, van poder autoinculpar-se. Sergi Font, president d’Òmnium Gironès, denunciava la mesura“discriminatòria” quan a altres llocs “s’havia pogut fer amb tota normalitat”. Els que no van poder autoinculpar-se van registrar una queixa, pel tracte rebut, a l’oficina d’atenció al ciutadà dels jutjats. Va valorar d’”innecessària” la presència dels antiavalots. Font va insistir amb la degana la qual no va reconèixer l’acord previ de deixar entrar tothom i es va limitar a seguir les instruccions del TSJC.