La fiscalia es querella ara contra Alay, cap de l’oficina del president Puigdemont

Inicia una causa de malversació de diners públics per un viatge “justificat i oficial” a Nova Caledònia i uns tiquets de peatge per anar a Lledoners

Denuncien “persecució” i “raons polítiques”en aquesta nova causa

La fiscalia de Barcelona ha presentat una nova querella contra l’entorn del president Carles Puigdemont, ara contra Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president. Com que consideren que la fiscalia es mou per “raons polítiques”, l’oficina del president també “iniciem el tràmit legal de demanar explicacions per aquest tipus de investigacions prospectives que van a càrrec de tots els contribuents”.

La fiscal Teresa Duerto Argemí ha decidit iniciar una causa de malversació de diners públics basada en un viatge justificat i oficial del sr. Alay a Nova Caledònia, en motiu de la celebració del referèndum d’autodeterminació d’aquella regió de França del 4 de novembre de 2018, i convidat oficialment pel Front d’Alliberament Nacional de Kanak Socialista (FLNKS), i també en el pagament d’uns tiquets de peatge per anar a la presó de Lledoners, per valor d’11 euros.

Des de l’ofina del president Puigdemont es denunciat “la persecució de l’entorn del president Puigdemont” després “d’una exhaustiva investigació econòmica, i de no trobar cap indici d’irregularitats”. En aquest sentit, l’oficina del president Puigdemont recorda que, segons la llei vigent aquest organisme “ha de “donar cobertura a les necessitats personals i polítiques amb el decor i dignitat que corresponen a les funcions exercides pel president Puigdemont”.

De fet, remarquen que “l’Oficina del 130è president de la Generalitat, el seu cap, i les persones que en formen part, s’han mantingut fidels a aquest principi i han actuat amb la màxima correcció exigible. S’han complert i es compleixen tots els requeriments econòmics i jurídics que estableix el marc legal de les oficines dels expresidents de la Generalitat”.

Així mateix, recorden en un comunicat que després de més de dos anys d’investigació de l’Audiència Nacional a Josep Lluís Alay, “aquest divendres passat va concloure que havia d’arxivar la causa i treure tots els càrrecs que encara hi havia pendents”.

Per aquest motiu i “després de demostrar que totes les actuacions de l’Oficina del president Puigdemont son perfectament transparents i justificades”, consideren que els motius pel qual s’inicia un procediment contra Alay responen a “raons polítiques i no legals”.

“La Fiscalia, directa i indirectament, ha gastat en aquesta investigació molt més diner públic del que s’acusa al Sr. Alay de malversar. Per tant, anunciem també que iniciem el tràmit legal de demanar explicacions per aquest tipus de investigacions prospectives que van a càrrec de tots els contribuents”, relata el comunicat.

Reacció de Puigdemont

El president Carles Puigdemont ha reaccionat a aquesta nova querella contra el seu entorn immediat a través de Twitter. Puigemont ha assegurat que “quan no és un all, és una ceba; la qüestió és perseguir-nos i impedir que fem política. Busquen la mort civil de tots nosaltres. No els regalarem”.

Reguant i Baños, citats a declarar per desobediència

Els dos exdiputats de la CUP estan imputats per haver-se negat a respondre a les preguntes de Vox al judici de l’1-O al Suprem

El president del tribunal, Manuel Marchena, els va imposar una multa de 2.500 euros a cadascun, que ha estat sufragades amb diners de la Caixa de Solidaritat

Els exdiputats de la CUP al Parlament Antonio Baños i Eulàlia Reguant han estat citats a declarar el proper 25 de febrer com a imputats per un presumpte delicte de desobediència al Tribunal Suprem (TS) espanyol, per haver-se negat a respondre a les preguntes de l’acusació popular, exercida pel partit d’ultradreta Vox, al judici de l’1-O.

Tots dos van ser citats a declarar com a testimonis demanats per Vox el 27 de febrer de l’any passat al Suprem. En el moment de respondre a les preguntes de l’advocat de la formació d’extrema dreta els exdiputats independentistes s’hi van negar al·legant objecció de consciència davant una formació “obertament masclista i xenòfoba”. A més, van alertar que no es podia “normalitzar la presència de l’extrema dreta en un judici discutible i de caràcter polític”.

El president del tribunal, Manuel Marchena, els va recordar que com a testimonis tenien l’obligació de respondre a l’advocat de Vox i, una vegada constatada la determinació de no fer-ho, els va imposar una multa de 2.500 euros a cadascú. Els dos expdiputats van sufragar la sanció amb les aportacions de la ciutadania a la Caixa de Solidaritat.

El cas va arribar al Jutjat d’Instrucció número 10 de Madrid, que els ha citat a declarar com a imputats per delictes de desobediència.

Reguant, Baños i la portaveu del Secretariat Nacional de la CUP Maria Rovira oferiran una roda de premsa aquest divendres a les onze del matí a la seu del partit.

El judici a Trapero segueix aquesta setmana amb la declaració de la secretària d’Instrucció 13

S’espera la declaració de diversos guàrdies civils del 20-S i policies nacionals de la incineradora de Sant Adrià

El judici a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i l’excúpula de la Conselleria d’Interior afronta a partir d’aquest dilluns la seva quarta setmana de declaracions, encara amb el calendari sense confirmar del tot. Entre els testimonis que sí que estan agendats hi ha guàrdies civils que van actuar el 20-S i policies nacionals que van interceptar un vehicle dels Mossos que anava a portar papers a la incineradora de Sant Adrià del Besòs. Però un dels testimonis més esperats és el de la lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que previsiblement declararà a través de videoconferència dilluns.

Del Toro haurà d’explicar les vicissituds de l’escorcoll de la Conselleria d’Economia el 20-S, les dificultats d’accés i sortida de l’edifici i com va acabar sortint per una terrassa que connectava amb el Teatre Coliseum. En la seva declaració al Tribunal Suprem, Del Toro va explicar que aquell dia va passar molta “tensió i estrès”, fins i tot “por” per “l’allau de gent” que veia al carrer.

També va dir que cap a les nou del matí va veure un “incident molt desagradable” quan un jove s’acosta a un guàrdia civil que estava a la porta i, segons diu, l’escup i li passa una bandera per la cara. En aquest punt, va demanar al responsable de la guàrdia civil que truqués per demanar ajuda perquè “tenia senyals que en una hora es desbordaria la situació”. En la primera conversa que van tenir el responsable de l’operatiu de la Guàrdia Civil i la intendent Laplana, Del Toro va explicar que la mossa va negar-se a adoptar mesures de seguretat ni cridar efectius per “encerclar” protegir l’edifici perquè “no s’havia de produir cap altercat”.

Cap a les quatre de la tarda, la secretària judicial va relatar que va demanar si hi havia alguna possibilitat de portar alguna cosa de menjar. “Em van dir que era impossible, tampoc demanar menjar des de l’exterior, perquè si la gent veia arribar un pizzer sabria que el menjar seria per nosaltres i no podien posar ningú en perill”. Els guàrdies civils li van traslladar, va afegir, que no podien sortir en “aquelles condicions” i “menys per tornar amb menjar”.

Per marxar de l’edifici va trucar al magistrat instructor, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que va trucar al major Trapero per desencallar la situació, després de descartar tres opcions diferents, fins i tot que la traguessin en helicòpter.

Va assegurar que no va parlar ni amb Jordi Cuixart ni amb Jordi Sànchez, tot i que sí que els va veure parlant amb la Guàrdia Civil, igual que va veure Oriol Junqueras, i fins i tot va afirmar que havia sentit parlar per megafonia l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, cosa que no va passar.

Aquesta declaració s’haurà de contrastar amb les que han fet aquesta setmana el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, i el seu número 2, que van redactar tots els atestats del 20-S i l’1-O. Baena va dir que aquell dia no va detectar cap comportament individual dels Mossos que suposés un delicte de sedició, com després sí que es va atribuir a Trapero i Laplana. Aquests dos guàrdies civils i els seus homòlegs a Lleida sí que han explicat que Trapero va assessorar el Govern “de forma inconscient” per preparar l’1-O, que la cúpula policial volia un “control ferri” dels seus agents durant els dies previs i el mateix 1-O.

No obstant això, no han pogut aportar cap prova directa d’ordres de Trapero o la Prefectura a altres comandaments o agents per permetre el referèndum, i tampoc sobre cap implicació directa dels càrrecs polítics, Cèsar Puig i Pere Soler.

Els CDR acusats d’encadenar-se a les portes del TSJC al·leguen haver fet ús del dret de protesta pacífica contra el 155

Dotze dels tretze encausats neguen haver bloquejat l’entrada a l’edifici i un d’ells està en crida i cerca

Dotze dels tretze CDR acusats de desordres públics, desobediència i resistència greu per haver-se assegut i encadenat el 23 de febrer del 2018 a les escales del TSJC a Barcelona han respost únicament a les preguntes de les seves defenses aquest dimecres durant la primera sessió del judici . El tretzè encausat està en cerca i crida. Deu dels CDR, que s’enfronten a penes de fins a dos anys i mig, s’han limitat a confirmar que havien participat en l’acte però exercint ’’el dret de protesta pacífica’’ i que la intenció no era fer una ’’asseguda pacífica’’ a les escales de l’edifici. Un dels acusats d’encadenar-s’hi també ha detallat que la cadena que portaven no estava fixada als seus cossos i que ’’en cap cas’’ es va haver de tallar.

El número 2 de Baena admet que el suposat assessorament de Trapero al govern és un “plantejament teòric”

César López es mostra convençut que el major dels Mossos no volia involucrar-se en el procés

La Guàrdia Civil reconeix que les pautes d’actuació dels Mossos l’1-O eren “adequades” però faltaven agents

El número 2 del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que va liderar la investigació de l’1-O, ha assegurat avui que el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero no va explicitar el seu suport al procés durant la preparació de l’1-O per part del govern i ha admès que el suposat assessorament a l’executiu de Carles Puigdemont és un “plantejament teòric”.

En la seva declaració com a testimoni al judici contra l’excúpula dels Mossos a l’Audiència Nacional, el comandant César López, que va ser el secretari dels atestats que el cos va fer en el marc de la investigació sobre el procés independentista, s’ha mostrat convençut que en aquell moment Trapero no volia involucrar-se en el procés.

A preguntes de l’advocada de Trapero, Olga Tubau, el testimoni ha matisat la seva declaració del matí i ha reconegut que l’informe de la Guàrdia Civil sobre el document Enfocats, el suposat full de ruta del govern per arribar a la independència de Catalunya, situava el major en el comitè estratègic, però de manera “teòrica”.

Segons ha explicat, el comitè podia distribuir-se en àrees i Trapero, com major dels Mossos d’Esquadra, podria actuar com a assessor expert en seguretat davant els promotors del procés. “Era el major l’únic càrrec que podria assessorar?”, li ha preguntat l’advocada. “En la nostra opinió, sí”, ha respost López.

El guàrdia civil ha dit que es tractava d’un “plantejament teòric” perquè Trapero “tenia el saber fer i el poder fer”. El testimoni, però, ha afegit que aquest plantejament teòric “després vam considerar que es va produir” a la pràctica.

López ha “volgut creure” que Trapero, a qui assegura que va admirar, i ha apuntat que va poder assessorar de manera “inconscient”, és a dir, aliè a les pretensions del govern.

Malgrat que la policia catalana era una suposada estructura d’estat, tampoc ha sabut concretar en què es va reforçar.

Pel que fa a l’actuació dels Mossos durant l’1-O, ha reconegut que la Guàrdia Civil va assegurar en un atestat del 30 d’octubre del 2017 que les pautes d’actuació dels Mossos d’Esquadra per l’1-O eren “adequades” per fer complir la interlocutòria del TSJC si s’hagués comptat amb un número d’agents “suficient”.

El número 2 de Baena ha explicat que el document del 29 de setembre elaborat pels Mossos i distribuït als seus agents sobre com actuar el dia 1 era adient per aturar el referèndum. Aquestes pautes indicaven que no s’havia d’actuar amb violència davant de la resistència passiva dels votants. No obstant això, els agents a cada centre de votació inicialment eren dos, cosa que la Guàrdia Civil considera insuficient.

El comandant ha descrit “l’operativa habitual” dels binomis als centres de votació: trucades en què comunicaven això: “Hi ha molta gent, no podem entrar, hi ha nens”.

D’altra banda, ha explicat que la Guàrdia Civil va arribar a analitzar 75.000 comunicacions dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O i dies previs, de les quals, segons ell, se’n desprenen seguiments a les forces de seguretat de l’Estat.

La declaració del comandant César López continuarà aquest dimecres al matí amb la defensa de Trapero i les de Cèsar Puig i Pere Soler. Igualment està prevista la declaració de dos guàrdies civils més i vuit mossos.

Tres magistrats del TC defensen que s’havia d’emparar Junqueras en defensa del dret de participació i representació política

El Tribunal Constitucional avala sense unanimitat la decisió del Suprem de no permetre al líder d’ERC anar a la constitució del Parlament al gener de 2018

Argumenta que el permís penitenciari podia comportar risc de “reiteració delictiva” i d’“alterar la seguretat”

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no deixar sortir de la presó a Oriol Junqueras per assistir a la sessió de constitució del Parlament, el 17 de gener del 2018. El tribunal argumenta els mateixos motius que ja va utilitzar en relació al recurs de Jordi Sànchez, com el risc de reiteració delictiva i d’alteració de la seguretat públic pel fet de traslladar Junqueras des del centre penitenciari fins al Parlament. La decisió té tres vots discrepants i ratifica la fi de la unanimitat dels magistrats en abordar el fons dels assumptes relacionats amb la causa de l’1-O.

La sentència, donada a conèixer aquest dimarts, desestima el recurs d’empara presentat pel president d’ERC contra les interlocutòries del Suprem que li van denegar el permís penitenciari i conclou que les resolucions impugnades no han vulnerat el dret de Junqueras a exercir les seves funcions representatives.

En aquest sentit, el Constitucional considera que els òrgans judicials van ponderar “de manera constitucionalment adequada la concurrència de dades objectives i contestables” que permetien fonamentar –a parer del TC– un “risc rellevant de reiteració delictiva” si es concedia el permís a Junqueras, que aleshores estava en presó preventiva. A més, el TC entén que la concessió del permís podria suposar “una greu alteració de la convivència ciutadana”.

El tribunal admet que la denegació del permís de sortida sol·licitat per un càrrec públic per exercir les seves funcions suposa una “ingerència” en el contingut del seu dret, però creu que aquesta ingerència no pot considerar en si mateixa una “vulneració “si respon a una finalitat” legítima i ha estat exterioritzada en una resolució motivada i proporcional”.

En aquest context estima que el Suprem va analitzar les circumstàncies objectives que concorrien en el cas concret i recorda que es va permetre a Parlament que habilités els instruments necessaris perquè Junqueras pogués accedir a la condició de diputat i delegar el seu vot, tot i estar a la presó provisional.

El TC espanyol subratlla que el republicà es trobava en aquesta situació perquè se li atribuïa l’execució de fets “dilatats en el temps, degudament planificats, i orientats a un trencament estructural de l’Estat de dret i de la convivència social a la qual hauria contribuït de manera destacada, com a membre del Parlament de Catalunya i vicepresident de la Generalitat de Catalunya”.

Sense unanimitat

La sentència té, però, tres vots particulars discrepants, entre els quals el del ponent de la sentència. Els magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer, considerats de tendència progressista, consideren que s’havia d’emparar Junqueras en defensa el dret de participació i representació política.

Segons la seva opinió, en analitzar els possibles aldarulls, el tribunal hauria d’haver “ponderat” de manera adequada que “en el moment al que s’acotava la sortida del centre penitenciari, el demandant ja no tenia cap càrrec executiu a la Generalitat” i que estava en vigor l’article 155 de la Constitució. És per aquest motiu que consideren que hauria estat procedent estimar el recurs i anul·lar les resolucions impugnades.

Els mateixos tres magistrats ja van discrepar de la resta dels seus companys al novembre passat, quan el ple va rebutjar el recurs de Junqueras contra la seva situació de presó preventiva.

Baena, l’autor dels atestats sobre el 20-S i l’1-O, declara en el judici contra Trapero

Baena ha demanat a l’inici de la seva declaració testificar sense que se li vegi la cara en la transmissió per televisió

La tercera setmana del judici contra l’excúpula dels Mossos a l’Audiencia Nacional continua aquest dilluns amb la declaració del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, autor de diversos atestats sobre el 20-S i l’1-O, que la fiscalia usa per incriminar el major Josep Lluís Trapero.

Baena ha demanat a l’inici de la seva declaració testificar sense que se li vegi la cara en la transmissió per televisió.

La relació entre Baena i Trapero es va esquerdar en un procés penal contra agents de la Guàrdia Civil per un atestat sobre drogues mal confeccionat, segons descobreix el penalista Xavier Melero, advocat de l’exconseller Quim Forn, en el seu llibre sobre el judici als independentistes catalans, El encargo. La imparcialitat del tinent coronel Baena va ser qüestionada per les defenses dels independentistes en considerar-lo autor de certes piulades contra el procés català, que feia amagat sota el malnom de Tácito.

Baena va dir al Suprem que els fets del 19 i 20 de setembre del 2017 van marcar “un abans i un després” en les manifestacions contra les actuacions que estava fent la Guàrdia Civil per evitar el referèndum. Segons Baena, el registre a Unipost el dia 19 va ser “un cop dur” per als preparatius de l’1-O i a partir de llavors, va afirmar, el clima de les mobilitzacions va ser “clarament insurreccional”. També va manifestar que, com a policia judicial, investigava el procés des de novembre del 2015 a instàncies de la fiscalia de l’Audiència Nacional i va justificar que tots els informes que va elaborar van ser, doncs, a petició o bé de la fiscalia o d’algun tribunal.

En la seva declaració Baena va parlar de “període insurreccional” entre el 20 de setembre i després de l’aturada de país del 3 d’octubre. Segons el tinent coronel, abans del 20 de setembre s’havien produït “només protestes” però l’actitud va canviar després dels registres a Unipost i a la Conselleria d’Economia”.

Segons va relatar, les mobilitzacions eren “contra l’acció de la policia judicial i contra l’actuació de l’Estat”. En canvi, va dir que a partir de l’aplicació del 155 no es van produir grans mobilitzacions ni actuacions que busquessin “impedir l’actuació de l’Estat”. I va posar com a exemple els registres que es van fer a Òmnium o ANC i que es van produir “sense incidents”. “No hi va haver cap crida a la mobilització per part dels representants de les entitat i els Mossos van fer uns dispositius de seguretat que van evitar qualsevol tipus d’incidents”, va afegir.

Sobre l’ANC i Òmnium Cultural, Baena va remarcar que no els van investigar com a tals. “Apareixen pels fets del 20-S i quan se’ns demanava una valoració general del procés els incloem per la seva participació en aquest tipus d’activitats”, va dir.

Lluís Puig compareix davant la justícia belga per l’euroordre

La vista es va fixar conjuntament amb Puigdemont i Comín, però el seu procés queda en suspens per la condició d’eurodiputats

L’exconseller Lluís Puig ja està davant la justícia belga per comparèixer en la vista per l’euroordre. Amb la sessió programada a les dues de la tarda, Puig ha arribat a dos quarts de dues a la Chambre du Conseil de Brussel·les, el tribunal de primera instància on se celebra la sessió. Reclamat pel Tribunal Suprem per malversació, la vista per l’euroordre de l’exconseller es va fixar al desembre de manera conjunta amb la de Carles Puigdemont i Toni Comín, ambdós reclamats, a diferència de Puig, també per sedició. El procés contra Puigdemont i Comín, però, ha quedat en suspens per la immunitat derivada de la seva condició d’eurodiputats a l’espera que el Parlament Europeu decideixi sobre l’aixecament o no de la immunitat, tal com ha demanat la justícia espanyola.

Puigdemont, Comín i Puig van comparèixer davant la justícia belga el 16 de desembre per la tercera euroordre. La vista, però, es va ajornar a l’espera que els tribunals de la Unió Europea resolguessin si Puigdemont i Comín –aleshores eurodiputats electes sense escó- tenien immunitat o no.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va reactivar l’euroordre contra Puigdemont, Comín i Puig després de la sentència contra els líders independentistes per l’1-O. Primer ho van fer contra Puigdemont el mateix dia de la sentència contra els líders independentistes, i després contra els exconsellers. La justícia belga va decidir, però, unificar els calendaris dels tres, que ara tornen a estar separats per la condició d’eurodiputats de Puigdemont i Comín.

Baena afirma del 20-S que “la conducta individual dels Mossos no constituïa un delicte de sedició”

L’Audiencia Nacional no accepta com a prova la carta on Trapero assumia la investigació del ‘procés’

La defensa de Trapero fa rectificar l’acusació d’una reunió secreta de Trapero amb Puigdemont al tinent coronel de la Guàrdia Civil

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena ha admès en el torn de les preguntes de la defensa del major Trapero, que “la conducta individual dels Mossos d’Esquadra no constituïa un delicte de sedició” durant la jornada del 20-S en els registres que es van fer, entre altres punts, al departament d’Economia.

El tribunal de l’Audiencia Nacional que jutja el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i l’antiga cúpula de la Conselleria d’Interior no ha acceptat com a prova un comunicat intern del cap del cos on el 2015 assumia la responsabilitat de la investigació de qualsevol delicte relacionat amb el procés independentista. La fiscalia ha demanat incorporar-lo aquest mateix dilluns després que el tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, el posés com a exemple de la suposada connivència de la cúpula policial amb el referèndum de l’1-O.

De fet, després en les preguntes de l’advocada de Trapero, Olga Tubau, s’ha deixat en evidència que no hi va haver cap reunió secreta entre Puigdemont i Traperoi que Baena ha fet una mala traducció del contingut de la carta de Puigdemont. De fet, Tubau ha fet rectificar l’acusació d’aquesta reunió secreta amb Puigdemont al coronel Baena, que ha admès aquesta mala traducció feta del català al castellà. Ell deia que “en la reunió a porta tancada et vaig dir” i a la carta posava “a la reunió a porta tancada vaig dir”, cosa que evidencia l’error sobre la interpretació de que hi va haver una reunió secreta.

El 9 de novembre del 2015 el Parlament va aprovar una resolució que donava inici a l’anomenat procés de ’desconnexió’ de Catalunya. Dies abans, el 4 de novembre, l’aleshores fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, que després va estar al judici del Suprem, va ordenar als tres cossos policials que li aportessin totes les investigacions que fessin sobre el procés i relacionat amb els delictes de desobediència, sedició o rebel·lió. Baena ha explicat que Trapero, en la seva suposada estratègia per aparentar que s’investigava però en realitat no fer res per impedir l’avenç del ’procés’, va enviar, l’11 de novembre, un comunicat intern a tots els agents on es responsabilitzava d’aquestes investigacions i ordenava centralitzar-les.

En el comunicat, que es va conèixer públicament l’endemà, Trapero deia que ell concentraria totes les possibles investigacions i actuacions del cos en relació a suposats delictes de desobediència, sedició o rebel·lió comesos per ciutadans catalans no aforats, arran de la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la resolució rupturista del Parlament. Així, ell seria qui comuniqués a l’Audiència Nacional espanyola qualsevol possible indici de delicte i assumiria personalment les possibles responsabilitats d’aquesta actuació policial.

Després de recordar l’escrit que la Fiscalia de l’Audiència Nacional va enviar a la policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos, Trapero deia que “atesa la complexitat i especialitat que poden comportar les tipologies penals plantejades, en tots els supòsits i sense excepció, qualsevol acció que correspongui realitzar als Mossos haurà de ser elevada per la cadena jeràrquica de comandament, que assumirà les decisions sobre les actuacions que s’hagin de dur a terme en cada cas; la cadena s’ha d’elevar necessàriament i sempre fins al comissari en cap”. Així, tots els atestats i informes relatius a aquesta qüestió havien de passar primer pel comissari en cap, que decidiria què, com i quan s’envia a l’Audiència Nacional i a la fiscalia. Tot seguit, Trapero assegurava que les eventuals responsabilitats seran assumides exclusivament pels comandaments i en última instància pel mateix cap. El sindicat majoritari del cos, el SAP, va agrair aquesta posició de Trapero.

Aquest comunicat, segons Baena, és una demostració més de la connivència que, segons ell, tenia la cúpula del cos amb el procés sobiranista. De fet, ha lamentat que des del novembre del 2015 fins l’octubre del 2017 cap de les investigacions dels dos cossos estatals coincidissin amb investigacions de la policia catalana.

Sobre el dispositiu del 20-S, ha dit que no era habitual activar recursos antiavalots de la pròpia Guàrdia Civil, però aquell dia ja van preveure que hi hauria concentracions. No obstant això, ha admès que no va ser fins poc abans de les 8 del matí que van dir als Mossos d’Esquadra que necessitarien suport per actuacions “a Barcelona”, escorcolls que no van concretar fins que ja havien començat. Sobre les diverses peticions de suport dels Mossos a la Conselleria d’Economia, Baena ha dit que no van rebre resposta “satisfactòria” tot i demanar un perímetre de protecció.

En resposta després a les preguntes de l’advocada de Trapero, sobre el 20-S, Baena ha admès que “la conducta individual dels Mossos d’Esquadra no constituïa un delicte de sedició”.

Arran d’aquells escorcolls es van trobar el document EnfoCATs i l’agenda Moleskine de Josep Maria Jové, que, segons ell, confirmaven les seves investigacions inicials. Tot i que el document EnfoCATs apuntava els Mossos com una estructura d’estat ja preparada, ha admès que l’agenda constatava que la posició de la policia catalana era la de respectar la legalitat espanyola. Per enfortir el cos com a estructura d’estat, Baena ha dit que el nomenament de Trapero com a major, “blindava” i “cohesionava” el cos, justament pocs mesos abans del referèndum. A preguntes de l’advocada de Trapero ha hagut d’admetre que el nomenament el va fer l’aleshores director dels Mossos, Albert Batlle, que havia estat membre del PSC.

Però el comandament de la Guàrdia Civil ha posat sobretot la posició de Trapero des del 2015 com a suposada prova que el cap del cos prioritzava la cadena de comandament orgànica per sobre de la judicial. També ha lamentat que moltes ordres judicials acabessin en mans de persones que no formaven part de la policia judicial, cosa que significava que les investigacions policials arribaven a coneixement dels impulsors del referèndum.

Aquesta estratègia, segons Baena, es va tancar amb el comunicat del 2 d’octubre del 2017 de Trapero a tot el cos on felicitava els agents per la seva actuació el dia anterior. “Això era l’essència de tot: aparentar que complien de forma general les ordres com volien”, ha conclòs.

“Teníem por que els investigats ho sabessin abans”

El tinent coronel que va investigar l’1-O també ha dit que no confiaven en el cos dels Mossos arran d’un correu on Cèsar Puig informava l’exsecretari general d’Economia, Josep Maria Jové, sobre l’escorcoll que la Guàrdia Civil va fer a la seu d’Unipost a Terrassa el 19 de setembre. “No teníem la certesa que la pràctica judicial arribés a bon port per por que els investigats ho sabessin abans”, ha dit. Per això, ha afegit, no els van avisar dels escorcolls previstos el 20-S, com va ordenar el magistrat del jutjat d’instrucció 13. Tot i que el jutge va demanar que li portessin davant d’ell qualsevol agent que impedís els escorcolls, Baena ha admès que no ho van haver de fer perquè no es va donar el cas.

Baena ha afirmat també durant la seva declaració que durant l’1-O hi va haver més comunicacions entre els binomis i el centre de comandament dels Mossos informant sobre la presència dels cossos policials que per fer peticions de suport d’ordre públic. “Fins i tot hi ha casos en que es demanava als propis veïns que alertin als Mossos de la nostra presència”, ha dit. En aquest sentit, ha dit que Trapero va ordenar durant la reunió per exposar les pautes d’actuació del cos el dia del referèndum que s’informés sobre els moviments dels cossos de seguretat de l’estat.

Carta de Puigdemont a Trapero

D’altra banda, el tribunal també ha rebutjat incloure una carta que Puigdemont hauria ordenat a la seva secretària que enviés a Trapero el 20 d’octubre del 2017. La fiscalia ho ha demanat argumentant que es troba a la causa del Suprem i que va ser pública però les defenses s’hi han oposat al·legant que no s’havia inclòs en el temps processal oportú. També que es veu vulnerat el dret de defensa.

A la missiva, que Baena ha pogut llegir en part, l’expresident feia referència a una suposada trobada a porta tancada, però a preguntes de la defensa del major no ha quedat clar que hi assistís Trapero. Segons ha llegit Baena, Puigdemont li deia a Trapero que per a ell “és un orgull la policia que dirigeix”. “T’ho dic no només com a president sinó també com a ciutadà i com a pare de dues nenes que encara es pregunten perquè feia falta tanta violència a la seva escola”, diu en referència a l’1-O. “Han après de manera traumàtica que a Catalunya tenim una policia totalment diferent. L’estimen i a la vegada la respecten”, ha detallat Baena. La presidenta del tribunal, Concepción Espejel, però, l’ha interromput.

Baena ha arribat poc abans de les 9 del matí a la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares, quan la porta encara era tancada, però li han obert immediatament, i això li ha permès esquivar la majoria de càmeres de fotos i televisió, que encara no havien arribat. Com ja va passar en el judici al Suprem, i a petició de la fiscalia i l’acceptació per part de les defenses, la magistrada presidenta ha acordat que la declaració dels guàrdies civils i policies nacionals es pugui sentir per la senyal institucional, però no es podrà veure la imatge del testimoni interrogat.

El Constitucional diu que el Suprem va vulnerar els drets dels assaltants de Blanquerna perquè va sentenciar sense escoltar-los

El ple ordena dictar una nova sentència que exclogui els agreujants de discriminació ideològica i de danys en béns públics

El Tribunal Constitucional (TC) ha determinat que el Tribunal Suprem (TS) va vulnerar els drets a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d’innocència dels assaltants de Blanquerna en aplicar els agreujants de discriminació ideològica i de danys en béns públics sense haver escoltat les declaracions dels acusats.

La vulneració es produeix perquè no es va “possibilitar un tràmit d’audiència a tots els acusats que els hagués permès exposar el seu testimoni exculpatori amb el fi que fos degudament ponderat per l’òrgan judicial de segona instància”, diu la sentència feta pública aquest dilluns. El TC argumenta que mentre que l’Audiència de Madrid va descartar aplicar els dos agreujants després d’haver analitzat les proves i escoltar les declaracions dels acusats, el Tribunal Suprem l’aplica sense analitzar-ho directament.

Per això, el TC ordena dictar una nova sentència que exclogui els agreujants de discriminació ideològica i de danys en béns públics, que van elevar les condemnes de presó als ultres que van assaltar la Llibreria Blanquerna de Madrid l’11 de setembre del 2013.

El Constitucional, sobre la discriminació ideològica, diu que el Suprem “va afirmar l’existència d’aquest ànim en els acusats, sense haver-los donat la possibilitat efectiva d’haver estat escoltats i sense haver tingut contacte directe amb qualsevol altre element probatori de naturalesa personal”, continua el TC.

Sobre l’agreujant aplicat pel delicte de danys per recaure en béns d’ús públic, en aquest cas la delegació de la Generalitat a Madrid, el TC afirma que el Suprem també hauria d’haver fet el “tràmit d’audiència”. Segons el TC, el Suprem no té en compte “l’element subjectiu referit al coneixement que tenien els acusats que el bé danyat era un bé d’ús públic”. Per això, el TC conclou que s’ha vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d’innocència.

En canvi, sí que considera que està ben aplicada la condemna pel delicte d’impedir el dret de reunió així com el delicte de danys provocats en el moment d’accés al local i, en el cas d’alguns dels assaltants, contra les persones. La sentència afirma que ha quedat acreditada “l’existència d’una conducta agressiva contra béns i persones” i que la finalitat dels assaltants, coneixedors que s’estava produint la commemoració de la Diada de Catalunya, era “atemptar contra la pau pública” i “suprimir la llibertat d’exercici del dret de reunió”.