PER LLOGAR-HI CADIRES

Sort en tenim, de Veneçuela

Després del paper que van fer els màxims responsables del govern espanyol la setmana passada, la declaració de José Antonio Nieto, exsecretari de Seguretat, era capital. Doncs bé: la premsa que està tan preocupada per la unitat d’Espanya s’estima més destacar Veneçuela. El judici del segle, desaparegut. No pas en part de la premsa catalana i la basca. En l’espanyola, hem d’anar a dins per llegir coses com ara “Nieto sí que va veure violència l’1-O” (ABC) i “Les càrregues no van seguir a la tarda per falta d’efectius” (El Mundo). El diari Gara, com El Punt Avui, l’encerta: “Les «realitats paral·leles» de l’1-O.”

PER LLOGAR-HI CADIRES

Mirem de salvar els mobles

Un cop ha quedat clar que l’expresident Rajoy i el lehendakari Urkullu viuen en mons paral·lels pel que fa al cas de la mediació, arriba el moment de mirar de salvar els mobles. El País, per allò que molts només llegeixen els titulars, diu una cosa en portada que no queda reflectida en la crònica. El Mundo intenta fer recaure la responsabilitat del fiasco en el president Puigdemont, i El Correo hi carrega pel mateix motiu. Però Las Noticias de Navarra editorialitza: “Es digui com es digui, mediació”, que és el que Rajoy va negar. Sense conseqüències, de moment.

PER LLOGAR-HI CADIRES

La cosa no pinta bé

Després de molts de dies, força diaris han redescobert que s’estan jutjant els moments més crítics d’Espanya, com ells mateixos proclamaven quan convenia. Però el judici no va com volien, perquè no es posen d’acord ni en els fets. Per uns, com El Correo Gallego, Rajoy i Sáenz de Santamaria “van preparar bé el seu testimoni”. Per El Mundo, l’exvicepresidenta va desmuntar “les argúcies de la defensa”. En canvi, l’ABC es lamenta dels “bastons a les rodes” dels “constitucionalistes” i de la reaparició d’un Rajoy “pastós, àrid i renuent.”

PER LLOGAR-HI CADIRES

La pròxima cortina de fum

Recorden l’edició de l’any passat de la fira d’art Arco? I la polèmica per una obra on es qualificaven de “presos polítics” els nostres presos polítics? Sí, aquella que va ser censurada i que, arran d’això, va ser comentada a mig món... Doncs bé: ara, Eugenio Marinol i Santiago Sierra han fet un Ninot –aquest és el nom de l’obra– de Felip VI. Fins aquí, res a dir. Però els autors exigeixen que el comprador cremi l’obra, valorada en 200.000 euros, aquest any. Com un ninot de falla. El fet que l’obra estigui a la portada de La Razón amb el qualificatiu de “falso arte” ja fa pensar que la polèmica, o la cortina de fum, està servida.

PER LLOGAR-HI CADIRES

Que diuen que això s’acaba

Per a molta premsa, la vaga general va ser un gran fracàs. També “va exemplificar el divorci entre els poders públics [...] i la ciutadania” (Mediterráneo). A La Vanguardia, Màrius Carol reflexiona: “No està Catalunya per a gaires vagues.” Enric Hernández avisa a El Periódico: “La imatge cívica i festiva que el sobiranisme va projectar [...] se n’està anant pel desguàs.” En la mateixa línia, El Mundo alerta de la “perillosa radicalització de les bases”. “Per sort –diu l’ABC–, l’independentisme té cada cop menys capacitat de mobilització ciutadana.”

PER LLOGAR-HI CADIRES

Atac de gelosia al Tribunal Suprem

Llegint alguns mitjans sembla que Junqueras es va limitar en la seva declaració judicial a expressar el seu amor a Espanya. Declaració acollida amb burles i irritació. Libertad Digital diu: “Junqueras ... va pronunciar un llarguíssim míting separatista ple de despropòsits, com quan va proclamar el seu amor per Espanya.” Per Alfonso González, al canari La Provincia, és un argument emocional, material polític del separatisme en contraposició a la democràcia. I a La Voz de Galicia, Laureano López rebla: “Estranya forma d’estimar.” Gelosia?

PER LLOGAR-HI CADIRES

A la caça dels culpables

Els pressupostos generals de l’Estat no tiren endavant perquè el PP, Ciudadanos, ERC i el PDeCAT s’hi oposen. Ara bé, per a alguns diaris, qui és el culpable? Els “secessionistes”. Ells, en exclusiva. L’editorial d’El Heraldo de Aragón comença així: “L’independentisme català va sentenciar ahir la legislatura” i tot perquè Sánchez no va voler “negociar el dret a l’autodeterminació” ni interferir “en l’acció de la justícia”. Altres diaris van en el mateix sentit. Però Sánchez, no era presoner dels independentistes? Un dia paquí i l’endemà pallà...

PER LLOGAR-HI CADIRES

La millor defensa, un bon atac

La premsa feta i pensada a Espanya difon des de fa temps la idea que a Catalunya se li ha consentit massa. Per tant, després de la malifeta de l’1-O i dies successius, els acusats haurien de presentar-se al tribunal amb mansuetud i demanant clemència. En comptes d’això, va i es defensen. A sobre, utilitzant les lleis espanyoles. Per això, a les portades llegim que les defenses “ataquen l’Estat”, que ja és dir, o, amb més precisió, la “justícia espanyola”. I si no, que “repten” la justícia per intentar impedir que treballi. I només és el primer dia.

PER LLOGAR-HI CADIRES

Espanya, la unitat i la democràcia

Des d’abans que comencés l’acció judicial contra l’atreviment dels catalans de dipositar una papereta en una urna l’1 d’octubre, bona part de l’anomenada “caverna mediàtica” s’ha dedicat a establir una equivalència: la democràcia és la unitat d’Espanya, i la unitat d’Espanya és la democràcia. Tal qual. A La Razón –que, com El Mundo, caricaturitza els presos polítics–, llegim que el que es jutja és “un cop contra la legalitat democràtica, la ruptura de la unitat territorial i la proclamació d’una «república catalana»”.

Justícia no és impunitat, sinó que no s’indultin els que podrien ser condemnats
Albert Rivera
President de ciutadans
Cap força política pot trencar l’ordre
Teodoro García Egea
secretari general del pp
Que Torra estigui entre el públic demostra que el cop segueix viu
Santiago Abascal
Líder de vox