MÍRIAM NOGUERAS

VICEPRESIDENTA DEL PDECAT

“Des de Catalunya no estem demanant res que no sigui normal al segle XXI”

“Hi ha un clam multitudinari de ciutadans catalans que volen, de manera pacífica i cívica, assolir la independència.” Així ho posa en relleu Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDeCAT i número 3 per Barcelona de JxCat al Congrés, el 28-A.

Iceta ha plantejat que si el 65% dels catalans volen la independència, la democràcia ha de trobar un mecanisme per habilitar-la. Què en pensa?
Qui ens diu que no som ja el 65%? Tot i això, no em crec Iceta. Pedro Sánchez va deixar molt clar que mentre governés el PSOE, Catalunya mai seria independent.
Tornarien a investir Sánchez?
La gent ens ha votat perquè vol que Catalunya esdevingui un estat independent. No perquè fem presidents espanyols ni amb l’objectiu que siguem aquell partit que eviti que les dretes governin. A Escòcia van poder celebrar un referèndum pactat. Els resultats van ser molt ajustats, i aquí mai ningú va parlar de trencament. Des de Catalunya no estem demanant res que en el segle XXI no sigui normal.
Va de número 3 a la candidatura que encapçala Jordi Sànchez. Quin és el valor que creu que aportarà?
Que els nostres companys a la presó encapçalin llistes en diverses demarcacions és la màxima expressió de la situació de conflicte que es viu entre Catalunya i Espanya.
Sànchez proposa a la resta de candidats un debat a la presó. Meritxell Batet, però, ja ha dit que no.
La proposta de Jordi Sànchez és legítima. Els que van amb la bandera de demòcrates socialistes tornen a ignorar els drets polítics que haurien de tenir els nostres representants que estan a la presó i a l’exili.
D’altra banda, creu que el PDeCAT ha d’acabar integrat a la Crida?
La Crida és la transversalitat que clama la gent. Esperem que totes les formacions polítiques independentistes s’acullin a aquest paraigua, el qual ens ajudarà a fer l’esprint final. La unitat és la força que ens portarà a culminar el procés cap a la independència.

JORDI CREUS

Editor del llibre Contes des de la presó

“Ser el més gran no és el més important sinó que ho és ser el més persistent”

L’editor del llibre Contes des de la presó, d’Oriol Junqueras, explica el projecte, com s’ha gestat fins que ha arribat a les llibreries d’arreu del país.

Com va sorgir aquest llibre?
Fa temps, quan la dona de l’Oriol Junqueras va pensar a fer un recull dels contes que ell enviava als seus fills des de la presó. En un primer moment es va fer un recull de 36 històries que es van distribuir a través de la revista Sàpiens que es deia Estimats Lluc i Joana.
‘Contes des de la presó’ és la reedició d’aquell recull?
És una nova versió, i està feta amb molt amor i va molt més enllà d’Estimats Lluc i Joana. En el nou llibre hi ha una massa de contes certament apreciable. Dels més variats. Des d’experiments diversos que ha fet amb els seus fills des de la distància, fins a històries de dracs, de neandertals i d’altres molt curioses. Hi ha un conte que m’agrada especialment, que va sobre l’animal més gran del món, que és la balena blava, que el posa en contraposició amb el tardígrad, que és el més resistent i que fa una longitud corporal d’1,5 mil·límetres. És un animal que aguanta els 170 graus de calor i els 250 sota zero. En una lliçó als seus fills, l’Oriol explica que ser el més gran no és el més important sinó ser el més persistent.
També està editat en castellà?
Sí, i m’agradaria donar una primícia. De la primera edició se’n van repartir 22.000 exemplars i fa 10 dies que és a les llibreries amb un gran èxit. Doncs ja hi ha preparats 10.000 exemplars més.
Pep Guardiola fa el pròleg.
Ens vam posar en contacte amb el Pep durant la promoció del recull Estimats Lluc i Joana. Llavors li vam fer saber el nou projecte i li vam proposar que fes el pròleg. Va dir que sí i de forma entusiasta. És un pròleg impressionant i preciós.
Ha estat complicat editar-lo?
Sí, no és un llibre que s’ha pogut fer amb normalitat, però a la vegada ha estat una experiència molt gratificant. Hem ajudat l’Oriol amb una cosa tan important per a ell com és l’educació.

JOAN JOSEP NUET

Candidat de Sobiranistes-ERC

“La sentència serà un terratrèmol polític a Catalunya”

El candidat d’ERC-Sobiranistes a les eleccions generals, Joan Josep Nuet, sosté que el judici ha provocat una sacsejada política, i que amb la sentència s’accentuarà encara més.

Què és el que l’ha portat a impulsar la candidatura Sobiranistes i en coalició amb ERC?
Estem en una situació excepcional. S’està fent un judici sumaríssim, que passarà a la història i tindrà un impacte polític amb la sentència. Tenim un conflicte i falta diàleg. A més, encara estem al mig de conseqüències de la crisi econòmica. Calen propostes valentes, agosarades. La nova coalició i els pactes ja són una resposta a una sentència que serà un terratrèmol polític.
Es considera encara un comú?
Quan el vam somiar, era un espai que es volia menjar el món. Ara l’espai dels comuns és molt més gran. Sobiranistes és una forma trencadora i apostem per una coalició puntual amb ERC a l’abril.
Estem en una excepcionalitat com la de fa 80 anys entre ERC i PSUC?
Nosaltres som hereus d’aquell pacte de front d’esquerres del 1936. Ara estem en una situació semblant, amb el trifachito pujant des d’Andalusia.
No li preocupa que el PSOE acabi intentant un pacte amb Cs?
Si anem a Madrid és per fer dues coses. Primer, la defensa dels interessos de Catalunya, i després, que no hi hagi un pacte entre PSOE i Cs perquè seria un 155 més tou. Però tampoc que hi hagi un trifachito, perquè seria un 155 més dur.
S’esperava que mai aniria amb un pres polític a les eleccions?
No volem que els presos polítics quedin invisibilitzats. Els seus drets polítics no estan anul·lats, que és el que li agradaria al Suprem. Volen criminalitzar els líders sobiranistes i no se’n sortiran.

l'entrevista

JOSEP MARIA CERVERA President de l'AMI

“No se’ns persegueix pel que fem, sinó pel que pensem”

Josep Maria Cervera és el quart president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde del Port de la Selva. Ahir va passar pels estudis d’El Punt Avui TV, en el programa L’illa de Robinson.

Com veu la decisió de la junta electoral?
Previsible en l’estat actual que estem vivim. Sabem que el dret és capaç d’estira-se i adaptar-se tant com ells necessitin.
Els llaços grocs són partidistes?
El que és clar és que no només els molesten els llaços, sinó moltes altres coses. Els molesta que ens expressem a l’espai públic, que ens manifestem, que ens reunim en un espai de convivència.
La simbologia reivindicativa està present als ajuntaments. Com ha impactat la resolució de la junta electoral?
Ha impactat tant pel fons com per les formes. Nosaltres vam rebre un correu electrònic genèric per la denúncia d’un partit. El que ha acordat la junta electoral és una acció preventiva global, sense saber què passa a cada ajuntament.
Es pot donar el cas d’ajuntaments que hagin de retirar el llaços i d’altres no?
Hi ha ajuntaments que ni tenen llaços grocs. Nosaltres teníem un cartell que deia “Republiquem”. Vam retirar-ho perquè ens va semblar partidista. Però com que al cap i a la fi això no va de si les pancartes són partidistes o no, hem acabat posant “Llibertat Peixos Pacífics”.
En temps de repressió, imaginació?
El problema no és que hi hagi pancartes o símbols partidistes, el problema és que des de les institucions estiguem denunciant l’anormalitat que viu el país. Una anormalitat que fa que de forma injusta tinguem presos i gent a l’exili.
Com a president de l’AMI, com viu la situació que hi hagi centenars d’alcaldes sota investigació judicial?
Els ajuntaments estem en el punt de mira, i des de l’1-O encara més. Des que va néixer l’AMI, se’ns han acumulat més de 500 causes. No se’ns persegueix pel que fem, sinó pel que pensem.

L'ENTREVISTA

JORDI ALEMANY

“La repressió l’hem d’encarar i no retrocedir”

L’activista i membre del secretariat de l’ANC Jordi Alemany va ser detingut per la Policía Nacional dissabte a Madrid.

Va anar a Madrid a participar a la manifestació?
M’hi vaig desplaçar amb els companys de l’ANC el dia abans per ultimar els preparatius. Amb la diferència que sobre mi requeia una ordre de detenció del jutjat número 4 de Girona. Formo part dels imputats de la campanya 21 raons , fent referència a les detencions del gener als alcaldes de Verges, Celrà i altres activistes. Estava citat pels fets de la delegació de la Generalitat a Girona en què es va treure la bandera espanyola durant les protestes. A la fase d’instrucció, el jutge ens crida a declarar, la majoria de gent s’acull a no fer-ho i en el meu cas i el d’un altre company vam optar per no cooperar i no presentar-nos al jutjat. Això comporta que el jutge pot demanar una ordre de detenció perquè t’obliguin a comparèixer.
Expliqui el periple a Madrid.
Jo sabia que es podria produir la detenció. Feia una setmana que tenia una ordre de crida i cerca. Vaig fer el check-in a l’hotel amb el nom i cognom. I a partir d’aquí vaig ser identificat. A Cibeles, a la 1 del migdia, soc emmanillat i amb un cotxe patrulla soc conduït a la comissaria de Leganitos. Allà, estic molta estona als passadissos. No es van saltar la llei en cap moment però van forçar al màxim les mesures de seguretat.
Com va ser el tracte policial?.
El que podem esperar. L’habitual xuleria de la policia espanyola amb insults del nivell amb el nom i cognom, Jorge Alimany. La meva actitud era tranquil·la i la seva era d’enfadar-se: per exemple, em registraven amb una bandera espanyola i posava les mans i deien ‘no la toques’
Com era la relació amb els altres presos de la cel·la?
En veure com em tractava la policia espanyola amb fatxenderia i insults va generar molt de respecte dels altres presos cap a mi. Es pensaven que era una persona molt odiada per la policia. Em van demanar l’Instagram i a veure si podíem estar en contacte.
La rebuda dilluns a Girona va ser multitudinària.
Em va satisfer molt. El missatge que donem en no presentar-nos al jutjat és que la repressió és un preu que s’ha de pagar. La repressió l’hem d’encarar de cara i no hem de retrocedir i ni abaixar el cap.

JAUME ALONSO CUEVILLAS

ADVOCAT

“En privat, els jutges reconeixen que això de la rebel·lió, no”

L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas va valorar ahir a L’illa de Robinson d’ El Punt Avui TV la sessió del judici.

Hem vist els veritables guionistes del relat?
Ho estic dient des del minut u. Crec que tot el judici continua perquè la llei hi obliga, és requisit necessari per dictar una sentència, però la sentència ja està decidida, i no dependrà ni dels resultats de les declaracions ni del que facin els advocats, que ho estan fent molt bé. Aquesta querella la posa qualsevol advocat normal i ni l’admeten a tràmit. Aquí s’ha construït aquest relat amb els guionistes de la Guàrdia Civil i amb l’entusiasta adhesió dels magistrats de la sala.
Hem vist uns relats esfereïdors. Les defenses ho han rebatut.
Amb l’agreujant que el president Marchena va decidir que no hi deixava posar vídeos. És una altra innovació del dret processal. En la confrontació, té raó Marina Roig i mana Marchena. Tinc la hipòtesi que el que van decidir és correcte i que no volien testigos opinantes, és a dir, que a un testimoni li posin un vídeo i digui si hi va haver molta o poca violència, perquè això ja ho jutjaran ells. Però que a un testimoni sobre un document, un vídeo o una fotografia se li requereixi si és ell i determinats fets, clar que sí.
Garzón considera que hi ha una certa restricció en els testimonis.
És un despropòsit tot. Ens han canviat totes les regles; s’ho estan inventant tot. És evident que s’hi poden posar vídeos, que els testimonis de l’acusació han d’anar després dels de la defensa... La instrucció va estar viciada. Ho ha dit algun magistrat jubilat; en actiu no s’hi atreveixen... En privat, molts jutges i magistrats et reconeixen que això de la rebel·lió, no. Però que ens hem passat. Sí, però si no és delicte, no és delicte.
Publica nou llibre, ‘1 judici (polític) i 100 preguntes’.
El presentem divendres a Girona, amb Lluís Llach, Benet Salellas i Marcela Topor. És una idea del meu editor, perquè veia que anava als platós a contestar respostes jurídiques; estem fent un màster de dret. He intentat posar ordre al que és una causa política vestida de càstig policial i donar-ne les claus.
Diu que s’està abusant dels mecanismes de l’estat de dret per aturar la discrepància ideològica?
En les eleccions del 21-D, la JEC va prohibir el mot democràcia. El groc està prohibit. No em penso treure la corbata groga vagi on vagi; és la Junta Inquisitorial Central.

ELISENDA PALUZIE

PRESIDENTA DE L'ASSEMBLEA

“Anem a Madrid, on s’està exercint l’opressió política”

La presidenta de l’ Assemblea , Elisenda Paluzie , va valorar ahir a L’illa de Robinson l’actualitat política.

Què és el que ha de fer la Generalitat amb els llaços grocs?
La reacció m’ha semblat correcta. El que passa és que hi ha aquesta escalada de conflicte en relació amb el llaç groc amb aquells partits polítics que han intentat convertir-lo en un símbol d’ideologia política, quan no ho és. El que fa és no normalitzar el que no és normal, que és tenir presos polítics.
En quin punt està l’organització de la manifestació a Madrid?
S’estan acabant els detalls. Organitzar una manifestació és sempre una qüestió relativament complexa, tot i que a l’ANC hi tenim experiència. Però aquest cop és en una ciutat on no n’hem organitzat cap. Tenim el suport de col·lectius d’allà. La idea és que el mateix missatge que donem aquí també el puguem donar allà, que és on s’està fent el judici. I és anar-hi a dir que l’autodeterminació és un dret i que no la podem convertir en delicte.
És una convocatòria molt transversal que inclou sindicats?
Aquesta manifestació clou el cicle de manifestacions unitàries que vam començar el dia d’inici del judici, que van continuar amb la de Barcelona del 16 de febrer i que van seguir el dia de la vaga del 21-F. Els actors que les hem organitzat en l’àmbit de Catalunya són els grups parlamentaris Junts per Catalunya, el grup republicà i la CUP, l’ANC i Òmnium. En el cas de Madrid, s’hi afegeixen un reguitzell de col·lectius, molts dels quals ja es van manifestar a la Plaza del Sol el dia 1-O per les càrregues policials.
Numèricament no serà la més important, però des d’una perspectiva simbòlica sí?
Sí, ens estem manifestant a la capital de l’Estat que està exercint l’opressió política i és el lloc on s’està fent aquest judici.
Madrid és molt plural, però pot haver-hi algun problema? Esperen alguna reacció hostil?
Comptem que no. Hi haurà servei d’ordre i la Delegació del Govern és la responsable de garantir la seguretat.
Quina xifra de participació es consideraria important, tenint en compte les problemàtiques de logística que hi ha?
L’Assemblea té la tradició de no donar xifres de les manifestacions. Però la xifra no és el més rellevant. Comptem que serà una manifestació important. És el símbol del que representa fer-la a Madrid. La comparació més adient seria amb la manifestació que es va fer a Brussel·les el desembre del 2017; dimarts teníem 400 autocars plens. A Brussel·les n’hi havia 216.
Com està veient el judici?
És desagradable veure com testimonis i acusats s’han de justificar de coses que no haurien d’estar judicialitzades, com ara el dret d’autodeterminació. És un judici polític. Des de l’Assemblea volem convertir-lo en un altaveu de denúncia; volem extreure’n arguments que reforcin la nostra causa de l’autodeterminació.
Com veu l’independentisme el període electoral?
No ens agafa gaire bé. Estem faltats d’una estratègia unitària cap a la independència. Per a les eleccions de fronts exteriors, com ara les Corts espanyoles o el Parlament Europeu, hauria anat molt millor tenir una estratègia unitària, sòlida i ben travada entre els partits independentistes i que les eleccions fossin instrumentals. Malauradament, no ens hi trobem. Estem sortint d’un dol, el de la tardor del 2017. No s’han acabat de refer les confiances polítiques i hi ha una lluita per l’hegemonia electoral; tot això no hi ajuda. I això es reflecteix en la base independentista, que està desconcertada.

IÑAKI LASAGABASTER

ADVOCAT I CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU DEL PAÍS BASC

“És un avís a navegants: vigila si et manifestes”

“Que la resposta a una crisi política sigui l’instrument més dur del dret penal és totalment desproporcionat i inadequat”

“Es vol limitar el dret de protesta i la mobilització ciutadana com a forma d’acció política”

“Hi ha autoritats europees preocupades i expectants”

Diu que no es podrà fer una anàlisi acurada de tot el que ha passat fins al final del judici, però l’advocat i catedràtic de dret administratiu Iñaki Lasagabaster té clar que la simple existència d’aquest procés ja qüestiona la credibilitat del sistema judicial espanyol. Que es respongui a una crisi política “amb l’instrument més dur del dret penal és totalment desproporcionat i inadequat”, assegura.

Com s’està seguint el judici a la resta de l’Estat?
Amb una certa distància, però també amb atenció. El que és clar és que està generant preocupació i està sensibilitzant la població; per això crec que una sentència dura podria tenir importants conseqüències en els demòcrates de la resta de l’Estat. Està removent consciències, i ja no parlo només dels republicans o les persones que puguin compartir ideari, com els ciutadans d’Euskadi o Galícia. El judici certifica que no es busca una solució al conflicte, això no és fer política.
Creu que s’està jutjant els acusats per les seves idees?
Que es doni un procés contra un govern en ple i que afecti també la mesa del Parlament, representants de la societat civil i responsables dels Mossos d’Esquadra fa que l’única perspectiva possible sigui percebre’l com un procés contra tot el que representa la independència. És un avís a navegants, la raó de l’Estat aplicada amb una duresa inusitada i sense cap límit.
És un dels observadors convidats per International Trial Watch, plataforma que ha denunciat que la decisió del president del tribunal de no permetre veure més vídeos durant la fase testifical afecta el dret de defensa. Hi està d’acord?
Hi ha una sèrie d’elements que no podrem analitzar fins a veure el desenvolupament de tot el judici, encara que comparteixo la seva observació. Quan s’assegura que no hi ha hagut càrregues, es podrien ensenyar vídeos per preguntar si ho eren o no, per exemple, i això seria molt important des del punt de vista de la prova. Igual que quan s’afirma que no hi va haver violència per part de la policia. Els vídeos que hem pogut veure ho posen clarament de manifest. Per què no s’ensenyen? En tot cas, hem de recordar que després hi haurà la fase de prova documental i haurem de veure quin valor s’acaba donant a aquestes declaracions. Ho esbrinarem amb la sentència.
S’estan criminalitzant en aquest judici drets fonamentals com el de protesta?
Tinc la impressió que el dret de protesta i, anant encara més enllà, la mobilització ciutadana com a forma d’acció política, es volen reduir i limitar. Que es vol llançar un missatge: vigila si et manifestes d’una determinada manera, que podem afirmar que formes part d’un moviment violent.
I si no es pot demostrar que hi ha violència?
La violència és un tema molt delicat. El dret a manifestació té com a element principal garantir que les persones es puguin expressar lliurement. La reflexió del dret públic és com s’han d’enfocar situacions de violència que es poden produir.
I a quines conclusions s’arriba?
El principi de seguretat s’ha d’equilibrar amb altres drets, com el de la llibertat d’expressió i manifestació, i el dret a la integritat personal. En algunes declaracions dels aleshores responsables del govern espanyol sembla que s’havia d’impedir el referèndum amb independència de les conseqüències que això pogués tenir en les persones, és a dir, de si hi podia haver ferits. La magistrada havia demanat que es preservés la convivència, i això, unit al principi de proporcionalitat, posa de manifest que el comportament ajustat a la interlocutòria judicial va ser precisament el dels Mossos. Dit això, a Catalunya no s’ha produït cap element de violència, sinó ben al contrari! Oriol Junqueras renega de tota possibilitat d’exercir la via política a través de la violència, Jordi Cuixart és insubmís... Que davant d’això es respongui amb l’instrument més dur del dret penal és totalment desproporcionat i inadequat.
Vostè és especialment crític amb l’encausament de la mesa del Parlament. Per què?
Aquí al Suprem hi ha Carme Forcadell, però la causa inclou altres membres com ara Anna Simó. I això és molt greu, perquè existeix el principi d’inviolabilitat del Parlament. El Tribunal Suprem no té jurisdicció sobre la mesa del Parlament per procedir d’aquesta manera. Que un tribunal digui el que pot estar o no en un ordre del dia va contra el principi de separació de poders. S’ha de poder debatre de tot.
Què suposaria la condemna més dura, per a la credibilitat del sistema judicial espanyol?
Sigui quina sigui, ja afectarà la credibilitat del sistema, perquè, de fet, que aquest judici s’estigui celebrant ja l’afecta. Si la condemna fos dura, podria tenir conseqüències sobretot en el marc de la Unió Europea. La preocupació pel desenvolupament del procés l’han manifestat diverses autoritats a Europa, i es podria dir que, en aquests moments, estan preocupades i expectants.

GONZALO BOYE

ADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT

“Madrid ha reaccionat amb histèria”

Gonzalo Boye és l’advocat de Carles Puigdemont i els consellers exiliats. Avança que estiguem atents que els pròxims dies hi haurà sorpreses.

Quan parlava que preparéssim les crispetes es referia a l’anunci de Carles Puigdemont que podria tornar a Catalunya si surt escollit eurodiputat?
Em referia a tot el que passarà a partir d’ara.
Que passaran més coses?
Sense cap mena de dubte. El president Carles Puigdemont és una persona molt activa.
El cas està estudiat jurídicament?
El que hem demostrat fins ara és que no ens agrada improvisar. Fa temps que hi estem treballant. El que veiem ara és una reacció histèrica des de Madrid, amb poc temps d’anàlisi de la situació per la seva part.
Una de les incògnites és si podrà anar a recollir l’acta d’eurodiputat sense ser detingut.
El reglament europeu és molt concret. No és el primer cop. Hi ha precedents de casos com aquest en altres països. Ruiz-Mateos, per exemple, estava en ordre de crida i cerca. El van deixar en llibertat perquè havia estat escollit europarlamentari i no hi va haver cap problema. La gent es posa molt nerviosa quan es tracta de Puigdemont.
La seva immunitat començaria el dia de les eleccions, en el cas que sortís escollit?
Efectivament. A Turquia segur que sí, però no crec que l’Estat espanyol detingui un eurodiputat ja escollit en unes eleccions.
El fet que sigui perseguit per fets anteriors podria complicar les coses?
No hem de confondre la immunitat amb la inviolabilitat. Tranquil·litat, les normatives són molt clares.
Aquestes normes protegeixen els eurodiputats?
Les normes tenen una raó de ser, són històriques. El que és preocupant és com a l’Estat espanyol, sistemàticament, interpreten la llei a la seva manera.
Aquest divendres pot haver-hi alguna sorpresa?
Hi haurà més sorpreses. Carles Puigdemont les anirà mostrant i posant en evidència.

L'ENTREVISTA

MONTSE BASSA

“El millor que podem fer per ajudar-los és ser actius”

“Soc la Montse, però en realitat a qui represento és a la meva germana, la consellera Dolors Bassa, que està aguantant aquesta farsa de judici i la ignomínia de presó.” Són paraules de Montse Bassa, que encapçalarà la llista d’ERC per Girona en les eleccions del 28-A al Congrés, on vol tenir veu per continuar denunciant la repressió de l’Estat.

Per què ha decidit presentar-se als comicis generals?
La resposta és molt clara. Jo, de fet, sempre dic que només soc la Montse. Al meu lloc hi hauria d’haver la meva germana. En nom d’ella i de tots els nostres presos i exiliats, porto un any de lluita al carrer, de moltes trobades i de sopars grocs, arran de ser una de les sòcies fundadores de l’Associació Catalana pels Drets Civils. Això m’ha permès veure que el millor que podem fer per ajudar-los és ser actius. És un dels punts que m’han convençut a l’hora d’encapçalar la candidatura d’ERC, com a independent. Vull i necessito lluitar perquè surtin de la presó i els exiliats retornin a casa. Fins ara em movia més en un àmbit català, ja que fa temps que des de l’associació de familiars mirem de tenir incidència arreu de l’Estat, però costa molt.
Què li ha dit la seva germana?
Sobretot, és qui m’ha convençut de presentar-me. He parlat molt amb ella d’aquest tema i amb gent experimentada a Madrid. Una de les veus més clares que podem tenir és des del faristol al Congrés. A més, he rebut un suport espectacular de la gent. No em vull quedar a casa. Sempre critico els independentistes de sofà. Quan la repressió és més forta, lluny d’espantar-nos, ens hem d’enfortir. Els familiars som una veu directa per poder ajudar. I soc una persona molt implicada en temes de Girona. Serà una manera de combatre la repressió, però també de cuidar els interessos dels gironins i les gironines.
Podem afirmar que serà la veu de Dolors Bassa al Congrés?
Exactament. De fet, l’objectiu final és aconseguir una República catalana independent. I, alhora, és una manera de fer alguna cosa pels presos i els exiliats, que s’ho mereixen.