“El testimoni dels agents denota una clara parcialitat”

L’advocat penalista Horacio Airaudo assegura que entra dins la normalitat la coordinació entre la fiscalia i els testimonis policials, però alhora afirma que “no s’hauria de notar tant”, tal com passa amb el judici de l’1-O. D’altra banda, el lletrat sosté que el fet que els agents tinguin una actitud evasiva amb les defenses “denota una clara parcialitat dels testimonis, que els converteix en acusadors”. “La fluïdesa com contesten les acusacions no té res a veure en com ho fan amb les defenses”, conclou.

Què és la prova digital?

Part de la jornada es va centrar en l’anàlisi de correus electrònics, i l’advocada penalista Núria Angulo va explicar què és la prova digital. “Un correu electrònic en format paper no és prova suficient; s’hauria d’aportar com a prova en suport digital”, va especificar. Quina diferència hi ha quant al valor provatori? Depèn de l’altra part si accepta el suport paper perquè tingui força provatòria. En el cas d’aquests “correus controvertits”, va recalcar diversos aspectes. En primer lloc, com s’han fet els abocaments de dades: “S’entén, però no va quedar gaire clar, que va ser un expert informàtic qui ho va fer; a més, no sabem qui va tenir accés als ordinadors quan feien els abocaments.” Aquí considera que hi pot haver un problema de la cadena de custòdia dels ordinadors. De la prova digital, va remarcar que és important comprovar si s’ha obert el correu, llegit, a més de ser-ne destinatari o emissor.

Per què no es posen vídeos per confrontar testimonis?

L’advocada Natàlia Frigola va valorar ahir la jornada “tensa i intensa” al Suprem i en especial les “enganxades” entre les defenses i els testimonis policials i l’enfrontament entre l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, i el president de la sala, Marchena. El motiu ha estat que no es permet visionar vídeos per confrontar testimonis que s’estan produint. “Si una de les parts, o la defensa o el ministeri fiscal, sol·licita al mig del judici que s’exhibeixi algun vídeo relacionat amb l’objecte del judici, sempre es fa aquesta exhibició”, va explicar Natàlia Frigola. La lletrada va recordar que “en aquest judici tan especial” Marchena ja va avisar que hi havia tanta prova documental que “ells veurien els vídeos i ells farien la valoració al final”. “Si un testimoni fa una declaració que contradiu plenament els drets de les seves defenses, és lògic que demanin els visionaments”, hi va afegir Frigola. Va recalcar que pot provocar una indefensió “perquè no ho poden contrastar”.

Què és el fals testimoni?

L’advocada penalista Natàlia Frigola va explicar ahir què és el fals testimoni, una acusació per al responsable de difusió institucional de la Generalitat, Jaume Mestre. “Considerem fals testimoni la persona que està mentint”, va detallar la lletrada Frigola. L’advocada va assenyalar que l’advertiment del jutge Marchena a Mestre feia referència al fals testimoni com el d’una “persona que alteri la veritat amb reticències i intenti evadir preguntes, amb silencis”. Frigola va recalcar que el Codi Penal diferencia el que està mentint, al qual s’imposa una pena més dura, i el que assenyalava Marchena, que “no és el que menteix, sinó el que evadeix la resposta”. Per què Marchena no va advertir altres testimonis que negaven les càrregues policials? “És difícil de respondre”, va dir Frigola. “Hi havia testimonis que semblava que es podia induir que evitaven determinades respostes.”

“No és habitual que part de la instrucció sigui desconeguda”

L’advocat penalista assegura que no és habitual que durant el judici part de la instrucció sigui desconeguda per la defensa, si bé hi ha la fórmula dels testimonis anònims, que el tribunal de drets humans ha admès, i hi ha precedents. També el Tribunal Suprem n’ha utilitzat algun cop. Però, segons alerta Jaume Rovira, el que s’està plantejant en el judici de l’1-O “va més enllà de testimonis anònims, sinó que estem parlant de parts senceres documentals que son secretes”, assenyala l’advocat penalista. D’altra banda, Rovira considera que el jutge Marchena hauria d’impedir les preguntes referents a si els testimonis son d’Òmnium Cultural o “de Caritas o d’algun equip de futbol”, diu irònicament. En tot cas, interpreta que el jutge busca la vinculació d’Òmnium amb l’organització de l’1-O.

Situacions mai vistes

El comissari dels Mossos Emili Quevedo va optar ahir per prestar testimoni, malgrat que Marchena li va recordar que tenia el dret de no fer-ho. I és que, tal com indica l’advocat Josep Prat, els testimonis investigats en altres procediments per l’1-O poden declarar o no. Abans que Quevedo, tots els que es trobaven en aquesta situació van guardar silenci. “Normalment, és el que els lletrats els recomanem per no córrer riscos, perquè no sabem quines preguntes els formularan. Quan Quevedo sigui jutjat, les acusacions li faran referència a la declaració d’ahir per posar-lo en contradicció.” A banda, el tinent coronel Baena va demanar que s’ajornés el seu testimoni i el jutge ho va acceptar. Prat diu que no és habitual el canvi, sols si és per una qüestió de primera necessitat. “Els advocats estem veient coses que no havíem vist mai. El jutge Marchena té la paraula absoluta, du la batuta.”

Doble vara en la ideologia

La lletrada judicial Montserrat del Toro va sol·licitar que no es pogués veure la seva imatge en la seva declaració al Suprem, i el tribunal ho va acceptar. L’advocada Núria Angulo diu que és un dret que ha de valorar el president de la sala: “En judicis tan mediàtics, molts testimonis no hi voldrien anar, per això hi ha aquesta mesura de protecció, que ha d’estar basada en fets.” Li sorprèn que es concedís a Del Toro, “de qui coneixem la seva identitat” i “la seva imatge circula a les xarxes”. Creu que es va coartar d’alguna forma el dret d’informació que tenim tots. També pensa que estava “molt autosuggestionada”: “Deia que el 20S no s’acostava a la finestra per por” i, en canvi, “suposava haver sentit Forcadell”. Angulo veu correcte que no li preguntessin sobre la ideologia personal, si bé “hi ha una doble vara, perquè es va demanar a alguns acusats si eren de certes associacions”.

Prova de càrrec

L’advocat Jaume Rovira va explicar ahir que ens trobem en la “fase de testificals de l’acusació” i que tant l’exdelegat a Catalunya Enric Millo com el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos són “testimonis proposats per l’acusació”. L’objectiu de les acusacions és “intentar portar al judici persones que poden constituir prova de càrrec necessària per poder basar les seves acusacions”. Va recordar que Millo i Pérez de los Cobos són l’inici del “nucli dur dels testimonis de l’acusació”, tant pel relat de la violència com de l’organització d’aquesta violència. “Són bàsics per fonamentar i basar tota l’acusació.” Quin ha de ser el paper de la defensa davant d’aquest nucli dur de l’acusació? “La seva funció és desvirtuar-los i intentar que el jutge no els pugui arribar a veure com un testimoni de càrrec.” Més endavant hi haurà els testimonis de descàrrec, els que “aniran bé a les posicions de les defenses”.

L’interrogatori dels testimonis i els vídeos

Horacio Airaudo ADVOCAT PENALISTA

En relació amb l’actuació de Marchena sobre el fet que no permet mostrar vídeos, i amb l’interrogatori dels testimonis, l’advocat Horacio Airaudo va assenyalar que els vídeos han de servir per contrastar fets concrets que negui el testimoni, però no les opinions del testimoni. De la declaració de Roger Torrent i el fet que les defenses no han pogut posar altres qüestions, més enllà de les de Vox, va recordar que la llei diu que es pot repreguntar sobre aquelles respostes del testimoni. Amb tot, va assenyalar que “per justícia material, sí que hauria de tenir més màniga ampla, ser més flexible”.

“El jutge podria imputar a Rajoy un delicte de fals testimoni”

HORACIO AIRAUDO ADVOCAT

L’advocat penalista va valorar ahir la contradicció entre les declaracions del lehendakari Iñigo Urkullu i l’expresident Mariano Rajoy. L’article 460 del Codi Penal remarca que, si un testimoni altera la veritat silenciant fets o dades rellevants, el jutge pot obrir diligències per fals testimoni. “El testimoni de Rajoy és fonamental i la seva declaració va ser inexacta, no s’ha pogut oblidar de fets de fa un any, i el jutge li podria imputar un delicte de fals testimoni”, conclou.