Comunicació

ARANTXA SOROA

DIRECTORA DE “CACHITOS DE HIERRO Y CROMO” DE LA 2

“La música és patrimoni cultural i la tele pública se n’ha de fer ressò”

La clau de l’èxit del programa d’arxiu musical de TVE és la lectura actual del passat i, en concret, els rètols. “No som a la barra del bar”, diu rient sobre el punt trinxeraire dels subtítols

De La Rioja i llicenciada en comunicació audiovisual, es va traslladar al centre de Sant Cugat de TVE fa vint anys. Ha treballat de realitzadora a Los Lunnis, El escarabajo verde, Continuará i a OT. Forma part de l’equip de Cachitos de hierro y cromo des que va començar, el 2013.

El muntatge sembla senzill però és molt important.
Està molt pensat. Se li dona moltes voltes. Intentem que hi hagi una connexió a través de les cançons ja sigui del que s’hi diu o perquè hi ha un gest, o una guitarra. Que a més de la connexió musical hi hagi una connexió intrínseca en el que s’explica en la imatge.
Què ens pot explicar de la vuitena temporada?
Estem treballant en l’especial de Cap d’Any i iniciant els treballs de la vuitena temporada. Quan entrem a l’arxiu de TVE mirem i triem molt.
Encara queden joies a l’arxiu?
I tant! Quan vam començar vam pensar que en dues temporades ja ho hauríem enllestit. L’arxiu és immens. I cada vegada es va digitalitzant més i, per tant, l’arxiu es va ampliant. Quan penses que no trobaràs res, sempre apareixen joies amagades. A vegades pensem que hem tret vídeos que tenim molt presents o molt visionats i resulta que al final no els hem tret. Tenim material per estona.
Van tractar de la dona i la música en l’edició passada. Alguna altra temàtica social?
Sí, vam fer Girl power , sobre dones influents en la música, algun altre capítol que no sé si dir-ne “social” com és el que vam fer de l’Orgull Gai.
És important aquest ressò del present en un programa d’arxiu, de passat. L’actualitat determina a l’hora de planificar les temàtiques?
És el punt clau del programa i és el que intento potenciar: mirar l’arxiu, el passat, des d’un punt de vista del present. I ho fem amb els comentaris. La lectura actual o sociològica del passat des del present és el que dona el valor afegit com a programa.
Els rètols impressionats provoquen molts comentaris. Hi va haver polèmica amb l’últim programa de Cap d’Any amb Vox i Bertín Osborne.
El programa va ser un èxit i va tenir molta repercussió precisament pels rètols. En concret, un vídeo de Bertín Osborne en què cantava New York, New York de Sinatra i el vam retolar amb “La Vox”. Bertín ens va picar l’ullet en un vídeo que va fer en el seu canal de YouTube dient que “s’estava afinant la Vox”.
Com funciona l’equip?
Hi ha els realitzadors de TVE, que busquem imatges i fem els muntatges. Després hi ha els guionistes, que escriuen les presentacions de Virginia Díaz, la cara del programa, i els rètols. Hi ha intercanvi entre tots, treballem en col·laboració. Els rètols els escriuen els guionistes, alguns són de Radio 3 i altres són externs.
No hi ha filtre?
Jo soc el filtre. No és censura. Hi ha una feina molt dura d’editatge en el sentit que s’adaptin a la duració del programa o que s’entenguin millor, que casin imatge i text i concepte. L’edició és fer que el que els guionistes tenen al cap ho entengui tothom. També és veritat que de vegades ens passem una mica, però sempre tenim present que no som a la barra d’un bar. Som gamberros igualment.
És curiós que un programa que juga amb la nostàlgia, basat en arxiu, sigui un dels espais més moderns de TVE.
És un passat modernitzat. És veure el passat des del present; és el més important, que el diferencia d’altres espais d’arxiu. Ho intentem a través del muntatge, les presentacions... No és evocació del que bonic és el passat, sinó amb una interpretació des del present.
Una temporada van tancar el programa amb actuacions musicals des del plató. No és tele per a la música.
L’última dècada és d’un buit clamorós de música a la tele. És pràcticament inexistent. Des del programa vam voler fer una reivindicació d’aquesta manera: necessitem música a la televisió. I no només per ampliar l’arxiu de TVE. La música és patrimoni cultural i la tele pública se n’ha de fer ressò.
Per què aquest silenci musical?
Ha canviat tot i els consums també. YouTube va ser un punt d’inflexió perquè els artistes no necessitaven venir a la tele a promocionar els seus discos. També és veritat que des de les teles no s’ha promocionat que hi hagi música. Sembla que ara hi ha un canvi i esperem que duri.
Hi ha OT?
Penso que és un altre format. No és un programa musical. És un concurs en què utilitzen la música com altres utilitzen la cuina. No són espais on els autors van a interpretar els seus temes.
Faci un TORP de ‘Cachitos’.
Hem fet 71 programes. Em va agradar molt el de música de capçaleres perquè vaig investigar sobre la música a la tele; és com fer metatelevisió. També el de les dones a la música. I m’agraden molt els de one hit wonder, els artistes d’un sol èxit. I el que vam fer sobre els protovideoclips, els vídeos que TVE feia als anys setanta; molts eren de Valerio Lazarov. Era història de la tele.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
En Temps Real, 19 d’agost

En Temps Real, 19 d’agost

BARCELONA
En Temps Real, diumenge 18 d’agost

En Temps Real, diumenge 18 d’agost

Barcelona
En Temps Real, dissabte 17 d’agost

En Temps Real, dissabte 17 d’agost

Barcelona
En Temps Real, dijous 15 d’agost

En Temps Real, dijous 15 d’agost

Barcelona
En Temps Real, 14 d’agost

En Temps Real, 14 d’agost

BARCELONA
En Temps Real, 13 d’agost

En Temps Real, 13 d’agost

BARCELONA
En Temps Real, diumenge 11 d’agost

En Temps Real, diumenge 11 d’agost

Barcelona
En Temps Real, dissabte 10 d’agost

En Temps Real, dissabte 10 d’agost

Barcelona

Mor als 71 anys el fotògraf i periodista Carlos Pérez de Rozas 

Barcelona