Comunicació

Dignitat

La ciència, amb el dret a la memòria

Un programa intenta recollir l'ADN dels familiars de les persones que van desaparèixer durant la Guerra Civil

A Catalunya, 4.600 famílies ja s'han mobilitzat per trobar els familiars enterrats en les fosses del franquisme

L'Estat espanyol és,després de Cambodja, el lloc del món on hi ha més fosses d'executats per obrir

El règim franquista, malgrat els intents que encara es fan per edulcorar-lo, va actuar a fons per aconseguir la desaparició física dels seus adversaris. Així, hi ha algunes xifres que, 75 anys després de la fi de la Guerra Civil i l'inici de la brutalitat franquista, fan feredat. A Catalunya encara hi ha més de 4.600 famílies que s'han mogut per trobar els seus familiars desapareguts durant el conflicte, però aquesta xifra es triplicaria si parlem de familiars amb desapareguts durant la Guerra Civil.

Al mapa de fosses de Catalunya n'hi ha un total de 240, però encara en queden un centenar per localitzar. D'aquestes foses només se n'han excavat dos: la de Gurb i la de Prats de Lluçanès. Però si, a més de Catalunya, examinem tot l'Estat espanyol, resulta que aquest es converteix en el segon territori del món, després de Cambodja –on el règim va assassinar un milió de persones en només tres anys–, en nombre de fosses per obrir.

Als governs del Partit Popular, que encara no han condemnat el franquisme, aquesta qüestió sempre els ha produït una gran incomoditat. I si s'ha avançat, ha estat sempre gràcies a la pressió de la societat, que no està disposada a perdre la seva memòria en nom d'una reconciliació en què l'esforç sempre l'han de fer els mateixos i, sobretot, perquè hi ha persones que volen trobar els seus familiars morts i enterrar-los amb dignitat.

Una de les últimes iniciatives en aquest tema ha estat la creació d'un banc d'ADN per a la futura identificació de les restes, un cop s'aconsegueixi obrir les foses. Aquesta és una acció individual promoguda pel laboratori de genètica forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Per explicar tot aquest projecte i d'altres de relacionats amb la memòria històrica, aquest divendres hi haurà a L'illa de Robinson Roger Heredia i Marc Antoni Malagarriga, els dos impulsors d'aquest banc d'ADN, que, a més, són familiars d'algunes de les persones desaparegudes en la guerra. També hi serà present la doctora Barrot i Carles Seuba, autor d'un reportatge que s'ha finançant amb micromecenatge en el qual s'informa d'aquesta iniciativa.

Els impulsors d'aquest banc d'ADN tenen molt d'interès a difondre la seva existència davant l'evidència que cada cop hi ha menys testimonis vius d'aquell terrible conflicte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
En Temps Real, 17 de novembre

En Temps Real, 17 de novembre

BARCELONA
En Temps Real, 16 de novembre

En Temps Real, 16 de novembre

BARCELONA
En Temps Real, 15 de novembre

En Temps Real, 15 de novembre

BARCELONA
En Temps Real, 14 de novembre

En Temps Real, 14 de novembre

BARCELONA

Maria Dolors Genovès, Natza Farré, Maria Escario o el ‘Popap’ de CatRàdio, Premis de Comunicació no sexista 2019

Barcelona

Premis per a ‘Merlí’, Besa i el Grup Segre

Barcelona
En Temps Real, 13 de novembre

En Temps Real, 13 de novembre

BARCELONA

La CNMC multa Mediaset i Atresmedia per pràctiques anticompetitives en la comercialització de publicitat

madrid

TDT: cal resintonitzar de nou

GIRONA