Cultura

Estimar i pensar el cinema

La distribuïdora A Contracorriente proposa per a aquest estiu sis documentals sobre cineastes (Varda, Bergman, Welles i Keaton) i les imatges fílmiques

El programa ‘Visions de cinema’ portarà els documentals a diferents cinemes
Un dels films planteja si el cinema no pot ser més que una representació que menteix

Agnès Varda aporta una lliçó magistral sobre el seu cinema a Varda por Agnès; An accidental studio explica com George Harrison va crear una productora cinematogràfica, HandMade Films, per ajudar els Monty Python; Margarethe von Trotta dialoga a Entendiendo a Ingmar Bergman amb Liv Ullmann i amb diversos cineastes per comprendre millor l’abast i l’empremta de l’obra del cineasta suec; el crític i historiador del cinema Mark Cousins, a La mirada de Orson Welles, repensa les imatges cinematogràfiques del director de Ciutadà Kane a la llum dels seus dibuixos; Peter Bogdanovich declara a El gran Buster el seu amor incondicional per Keaton, i Julien Faraut parteix a Buscando la perfección de les filmacions que Gil de Kermadec va fer de John McEnroe a Roland Garros per reflexionar sobre la capacitat de la imatge cinematogràfica per capturar vertaderament allò que filma.

Aquestes sis pel·lícules tenen en comú que són documentals sobre motius cinematogràfics, però la seva relació ve determinada perquè la distribuïdora A Contracorriente els ha aplegat en una proposta anomenada Visions de cinema per ser exhibits en sales com ara els Verdi i el Cinema Truffaut de Girona, aquest estiu.

Cada pel·lícula representa una manera diferent de fer documental i, per això mateix, fa present que pot ser una forma de fer cinema tan variada, renovadora i també convencional com ho és la ficció. El cicle, de fet, va començar el 5 de juliol amb una cineasta, Agnès Varda, que sempre va dinamitar les fronteres entre el documental i la ficció: els seus documentals es construeixen de manera subjectiva i amb molta imaginació, mentre que part dels seus films de ficció són pròxims a una textura documental o inclouen imatges que testimonien la realitat d’una època. Així ho explica ella mateixa a Varda por Agnès , que, aprofitant les seves conferències en diverses sales i reciclant de nou imatges seves per il·lustrar el discurs, la cineasta va enllestir pocs mesos abans de morir i ha arribat als nostres cinemes, després de passar per la Berlinale.

Un beatle productor

Més convencional en la seva forma és An accidental studio, que s’ha estrenat divendres passat. Realitzat per Bill Jones, Kim Legatt i Ben Timiett, el títol del documental suggereix que el beatle George Harrison va crear una productora de manera accidental, sense tenir-ne una intenció prèvia, un temps després d’haver fet possible que Stuart Cooper adaptés al cinema la seva obra de teatre Little Malcolm. Ho va fer per ajudar els Monty Phyton, amics seus, a realitzar La vida de Brian (1979) quan la productora EMI va deixar penjat el grup poc abans d’iniciar-se el rodatge.

Amb Denis O’Brien assumint la direcció de la productora, l’èxit va dur a perseverar amb Els herois del temps, també dels Monty Phyton i a equivocar-se volent-ne tenir més reunint Madonna i Sean Penn a Shanghai Express, però també a encertar-la amb Mona Lisa, de Neil Jordan. El productor accidental va decidir deixar de ser-ho quan els Monty Phyton (de què es recull el testimoni d’Eric Idle, Michel Palin, John Cleese i l’inefable Terry Gilliam) van buscar-se la vida en un altre lloc i van fracassar altres produccions. Harrison hi apareix en imatges d’arxiu com un home tranquil i enraonat a qui Terry Gilliam reconeix que va donar un clatellot molt elegant, en resposta als seus capricis i exigències, amb la cançó que tanca Els herois del temps.

Entendre Bergman

Com en el cas d’An accidental studio, Margareth von Trotta també remet a les entrevistes a Entendiendo a Ingmar Bergman, que s’estrenarà el 19 de juliol. Ho fa, però, de manera més personal, començant pel fet que apareix en el pla conversant amb Liv Ullmann, Carlos Saura, Ruben Östund, Mia Hansen-Love i Olivier Assayas, entre d’altres. De fet, amb el suport d’aquests altres punts de vista, Von Trotta n’és la narradora recordant la impressió que va causar-li El setè segell, el primer Bergman que va veure, i enorgullint-se del fet que el cineasta suec va incloure Les germanes alemanyes, obra clau de la directora, en una llista dels seu deu films preferits.

Carta a Orson Welles

Com un documental subjectiu que ho explicita amb l’ús de la primera persona, Mark Cousins (autor d’una esplèndida Historia del cine en onze capítols) aborda La mirada de Orson Welles, anunciada per al 26 de juliol. Ho fa d’una manera retòrica adreçant una carta al mort que, a més, té una rèplica. A banda d’aquest artifici, amb efectes discutibles, Cousins coneix profundament el món de Welles i, a més, convida a mirar les seves imatges cinematogràfiques d’una altra manera, mostrant-ne els retrats, caricatures i dibuixos que va fer en cartes, postals i guions. Resulta molt revelador.

Homenatge a Keaton

Tot i que el documental també recull el testimoni de personalitats tan significades com ara Quentin Tarantino, Werner Herzog i Mel Brooks, el punt de vista de Peter Bogdanovich és el fil conductor de l’homenatge que el director nord-americà (un nostàlgic tan confessat de l’època daurada d’Hollywood que el seu cinema fa pensar que sent que va néixer massa tard) dedica a El gran Buster , que començarà a projectar-se el 2 d’agost. Bogdanovich no només fa atenció al gloriós període silent de Keaton, comentant les seves grans pel·lícules, sinó que fa present que no va deixar d’actuar mai, fos al cinema, a la televisió o fent publicitat.

El cinema menteix?

“El cinema menteix, l’esport no”, va afirmar el cineasta i aforista Jean-Luc Godard, amant del tennis. Julien Farault ho té present per reflexionar sobre les imatges de Guy de Karmedac que mostren John McEnroe jugant a Roland Garros. Buscando la perfección, que tancarà el cicle a partir del 9 d’agost, és un film fascinant que convida a pensar novament sobre les imatges fílmiques en relació amb la realitat que registren. El cinema no pot ser més que una representació que menteix?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Febre serièfila

Palamós /figueres
JOAN-DANIEL BEZSONOFF
ESCRIPTOR

“Amb el procés s’ha vist clar que som catalans, al nord, malgrat la història”

GIRONA

L’amor i els robots

barcelona

Busquen solució per reobrir Las Vegas de Figueres, tancat des de l’octubre

FIGUERES

De dissident a distingit

Barcelona

Excavant Casa Pastors

Girona

Un art obert als altres

barcelona
Crònica
música

Dits (i medalla) d’or

Barcelona

Música en viu pel centenari dels Pastorets d’Olot de l’Orfeó

Olot