Cultura

Crítica

cinema

Idealisme gastronòmic

El cocinero de los últimos deseos parteix d’una hipòtesi de ficció força artificiosa. Un cuiner japonès satisfà, certament, un últim desig: de moribunds (necessàriament rics, a més de poder gaudir amb el gust) que volen retrobar el sabor ideal del seu plat preferit. Amb el do de saber fer un plat havent-lo tastat un sol cop, tot i que ha de satisfer una cosa tan subjectiva com el record d’un gust aliè, ho fa a un preu milionari perquè ha de pagar els deutes derivats d’haver arruïnat un restaurant propi a causa d’una autoexigència extrema.

Havent perdut, de fet, el desig de cuinar, rep l’encàrrec de trobar les receptes que un cuiner va elaborar per un banquet imperial que havia de fer-se a la Manxúria annexionada pel Japó els anys trenta del segle passat. És així que, basant-se en una novel·la de Keïichi Tanaka, el film de Yojiro Takita (l’autor d’Okuribito, amb el qual va guanyar un Oscar l’any 2008) s’obre a una altra història que, com pot suposar-se, acabarà relacionada amb el cuiner desanimat encarnat per un actor (Kazunamu Ninomiya) desganat i hieràtic.

A mesura que, com en un joc de pistes, el cuiner dels últims desigs va descobrint la història amagada, l’espectador es pot sentir més o menys encuriosit i enganxat pel mecanisme narratiu, més simple, però, del que pot aparentar i, en tot cas, abocat a desenvolupar una doble trama de conspiracions i intrigues en el passat i en el present. Mentrestant, amb una música ensucrada, s’esdevenen una sèrie d’exclamacions estàtiques a propòsit d’uns plats exquisits, que voldríem provar, i diverses consideracions sobre l’idealisme gastronòmic (la cuina que podria agermanar tothom en contrast amb la realitat d’un món en conflicte per ambicions de poder i territorials) o sobre si el cuiner artista ha de crear en solitud o ha de confiar en els altres. De fet, és un d’aquells films en què tot es diu i es torna a dir per si no te n’has assabentat.

El cocinero de los últimos deseos
Director: Yojiro Takita. Intèrprets: Kazunari Ninomiya, Gou Ayano, Yoshi Oida, Hidetoshi Nishijima
Japó, 2017


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor el director teatral i actor Hermann Bonnín als 84 anys

Barcelona

‘No s’apaguen les estreles’, la banda sonora de la pel·lícula sobre Guillem Agulló

Barcelona

Unides pel dolor

girona
Viggo Mortensen
Actor i director de cinema

“Ser artista és parar atenció”

Sant Sebastià

Guillem Agulló, a la pantalla gran abans

Barcelona

La Volta crida a la resistència i reprèn les seves jornades

Girona
Raúl Arévalo
Actor i director

“No valen el mateix unes vides que les altres”

Barcelona
Girona/Bianya

Verkami per a un videoclip d’Albert Girona

El Suprem avala Barbastre per al cas Franja

barcelona