Cultura

Recuperar l’horitzó

L’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya s’insta a acostar-se als 3 milions d’espectadors a Barcelona, després d’assolir els 2,5 milions de tiquets venuts

El 60% dels títols que es van veure a Catalunya el curs passat són de creadors catalans

Com enmig del mar. Les dades d’assistència als teatres (principalment, a Barcelona) fluctuen d’any en any, com si fossin marees o onades. Tot i això, es va corregint la davallada del 2012, quan es va produir la tempesta perfecta en plena crisi –els espectadors tenien més dificultats per afrontar despeses en cultura–, amb la inoperància del ministeri, que va apujar l’IVA dels espectacles del 8% al 21%. El curs 2018/19, s’ha recuperat el còmput de les 214.887 entrades venudes, s’ha assolit la xifra de 2,5 milions d’espectadors i ja es torna a mirar a l’horitzó dels 3 milions. L’any que s’hi va estar més a prop va ser el 2011, amb 2,8 milions d’espectadors. Si la temporada passada es van perdre 6 milions d’euros, aquest curs els comptes s’han recuperat a bastament, fins als 64,6 milions (un increment del 13% de recaptació a taquilla).

Si l’any passat es va atribuir part de la pèrdua a la inestabilitat política (entre els mesos d’octubre i desembre del 2017, es van perdre 85.000 espectadors), també és cert que de febrer a abril se’n van perdre més de 95.000. Ara el repte és mantenir les dades sense els dos grans èxits de la temporada passada: La jaula de las locas i Hits. De fet, caldrà veure com es consolida el nou projecte del Teatre Victòria, amb el Mago Pop, i si es pot desencallar el tancament del Teatre Apolo, un equipament que podria ser tot un motor del Paral·lel si tingués ocupacions elevades.

Les dades conviden a l’optimisme, perquè l’ocupació de les sales ha pujat fins a vorejar el 60%. On hi ha hagut un increment és en les sales de més aforament (que coincideixen amb les sales on les entrades són més elevades).Ahir es preguntava sobre quin coneixement hi havia de la tipologia dels espectadors. Certament, tal com reconeixia la presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), Isabel Vidal, són dades que cada teatre pot tenir, però que la llei de protecció de dades fa difícil compartir. La percepció, però, coincideix amb la informació que recullen altres estadístiques com les del CoNCA i l’SGAE, per exemple. Els empresaris han corregit el daltabaix de l’any passat programant més però amb estades menors. Per això, ha augmentat en 85 el nombre d’espectacles (fins als 1.165 títols) que es van programar la temporada passada a Barcelona, dada que s’ha traduït en 486 funcions més i en 116.000 localitats més.

La producció catalana continua sent líder a la cartellera de Barcelona. El 80% l’ha produït una empresa catalana. També ha augmentat l’autoria catalana (el 60% dels autors són catalans). En canvi, els espectacles en català es queden en un 46% del total i, el que és més preocupant, baixa al 43% el percentatge d’espectadors per idioma. La tendència dels grans musicals és programar en castellà per accedir a un públic més ampli, i això fa que se’n redueixi més el percentatge. Tot i així, es comptabilitzen fins a 1.101.293 espectadors d’obres en català. L’excepció és l’èxit de Maremar (que repetirà enguany) i el de Rent, davant de l’intent injustament maltractat de Fun home, que no va saber trobar un espai per fer-se visible a la cartellera de la tardor passada, carregada de musicals.

Com es vol avançar cap als 3 milions? Obrint diversos fronts: pressionant les administracions ( la catalana i la de l’Estat espanyol) perquè recuperin les inversions en cultura abans de la crisi (el pla integral del teatre probablement ajudarà a corregir-ho a Catalunya); buscant noves estratègies que potenciïn l’hàbit cultural, per exemple, des dels mateixos mitjans de comunicació; mirant de crear noves campanyes per mantenir l’atractiu tot l’any, amb el teatre familiar com una de les primeres disciplines a reforçar, i també buscant més explotació de les sales, ja sigui ampliant l’horari de les funcions, implicant-se més en cartells com el de la Quinzena de Dansa i el Grec Festival o obrint programacions en mesos en què la cartellera baixa, com a l’agost.

El públic familiar són els “espectadors del futur i també d’avui”, insisteix Òscar Balcells, del Teatre Aurora d’Igualada i coordinador de la programació familiar d’Adetca. Ell reivindica que tingui més visibilitat: suposa el 8,45% de les entrades venudes, amb 214.025 espectadors el curs 2018/19. Tot i això, aquesta temporada l’assistència a espectacles familiars –tot i pujar la producció en 33 obres més– s’ha reduït un 4% respecte al curs passat. A les capitals, els musicals suposen un 25% de l’assistència global. Aquesta temporada, a Barcelona només ha estat el 21%, mentre que el 46% d’espectadors han assistit a espectacles dramàtics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Què feia abans Corto?

Barcelona

Impacte fotogràfic

rubí
Ferran Palau
MÚSIC

“Volia fer un disc que sonés ‘mainstream’ total”

BARCELONA

Per Fires, la Girona de Fargnoli

Girona

Gaudí de disseny

barcelona
ÀLEX NOGUÉ
ARTISTA

“Cap esforç dels que he fet en la meva vida artística ha estat inútil”

barcelona
FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. ‘Amor adolescente’. Pel·lícules. ‘Amor adolescente’

‘Amor adolescente’

FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. ‘Los culpables’

‘Los culpables’

FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. Soldados de Salamina

‘Soldados de Salamina’