Cultura

Teatre

teatre

Temporada de resistència

Descansin en pau, les víctimes d'‘In memoriam'. Llarga vida al Temporada Alta

L'art que commou és indispensable. Sigui com sigui. Lluís Pasqual va captivar ahir al vespre amb l'espectacle d'inauguració del festival Temporada Alta. Aclamació absoluta per a In memoriam. La quinta del biberó, que preveu repetir avui al Municipal de Girona i també una notable temporada al Lliure de Montjuïc. El Temporada Alta és un cartell constant, de feina dia a dia. I que manté ben ferm el compromís dels espectadors que confien en el cartell i accedeixen amb curiositat a produccions a les quals, d'altra manera, difícilment accedirien. Una inauguració amb Pasqual i Teatre Lliure era tota una garantia. Els soldats de la quinta del biberó defensant un Ebre que se sabia perdut (com la Guerra Civil) morien per una resistència inútil. La cultura és inútil? Festivals com ara el Temporada Alta demostren que és imprescindible per rememorar i enfortir les ànimes i les consciències.

La nova fornada de la Kompanyia del Lliure ha arrencat amb una obra de fort compromís amb unes víctimes oblidades. La lleva del biberó (van anar a primera línia de foc amb 17 anys, quan estava prohibit que els cridessin a files fins als 18 anys) és un cant mig oblidat. Perquè no es pot obviar que la carnisseria perpetrada per l'exèrcit de Franco per destruir d'una vegada per totes la resistència catalana a l'Ebre, amb les morts d'aquells joves, era innecessària i covarda. Massa temps feia que esperaven les columnes comunistes que arrenqués la Segona Guerra Mundial, amb la qual cosa passarien a tenir el suport de les forces aliades, que tan eficaces van ser per posar fi al feixisme alemany i italià.

Pasqual insisteix a jugar amb els diferents accents per donar més color a escena. Si altres vegades pot confondre perquè s'atorga els accents més pintorescos als personatges més barroers, caricaturitzats pràcticament (sovint ho ha utilitzat en comèdies com les darreres representades de Goldoni o Filippo), ara respon amb sinceritat a la diversa procedència d'aquestes tropes atacades per partida doble: per les bombes dels nacionals i per les execucions sumàries dels comissaris que evitaven la desmotivació de les tropes disparant als que intentaven escapar-se. En primera línia de batalla, els principis polítics cauen tan de pressa com un obús. Defensar un sistema que no protegeix els indefensos, sense formació militar, ni tan sols armats mínimament?

El Temporada Alta va arrencar ahir per partida doble. A més d'In memoriam també es va fer l'estrena de Cúbit a La Planeta. Amb poc més de dos mesos, es programen cent títols diferents, la majoria d'autoria catalana, tot i que la presència de directors internacionals continua sent un dels valors segurs del festival: Peter Brook, Alain Platel, Christian Luppa, Thomas Ostermeier… Aquests 25 anys del festival no tindran una actuació especial com la inauguració de Carabosse de l'any passat, La cerimònia del foc. Es fan anys, creixent, diu en Salvador Sunyer. Sens dubte, és irrepetible la instal·lació que es va escampar per tot el Barri Vell. Un dels trumfos que podria lluir aquesta edició del Temporada Alta era una marató de produccions de Propeller. Estava lligada de fa un parell d'anys. Quan no era previsible que la companyia es desintegraria… El Temporada Alta és un festival de fons, de llarg recorregut. Descansin en pau, les víctimes d'In memoriam. Llarga vida al Temporada Alta i al seu inconformisme constant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.