Cultura

teatre

festival temporada alta

El paisatge moral després de la batalla

El nom de Peter Brook està associat per sempre més al del Mahabharata des que, fa trenta anys, va fer un muntatge teatral de nou hores de durada basat en aquest poema èpic hindú que, en paraules del director, conté idees còsmiques i metafísiques junt amb les coses més senzilles de la vida quotidiana: una immensa tela que cobreix tots els aspectes de l'existència humana i que a cada moment pot continuar-nos dient alguna cosa que no és aliena al present. Aquell muntatge mític va ser ell mateix una epopeia. Passat el temps, Brook, compartint la direcció amb Marie-Hèlene Estienne i amb un text escrit per l'incombustible Jean-Claude Carrière a partir del poema, ha tornat al Mahabharata per fer-ne una adaptació concentrada i intensa que, amb el títol de Battlefield (Camp de batalla), dura poc menys d'una hora. De fet, podria considerar-se que tal muntatge, representat aquest cap de setmana al Teatre Municipal de Girona dins de la programació de Temporada Alta, és una encarnació radical del despullament, de la depuració màxima per arribar a l'essencial, que caracteritza el concepte teatral de Brook.

En aquesta concentració del Mahabharata, que descriu la guerra que desmembra la família dels Bharata, es fa present el paisatge moralment devastat de després de la batalla: no hi ha victòria ni per als vencedors, només derrota de la humanitat; els morts han deixat un pes per sempre més en els supervivents, que no només els ploren, sinó que lamenten el que ha mort en ells mateixos per haver participat en la matança.

Brook i Estienne fan la posada en escena amb la consciència del ressò d'aquest lament en el curs de la història fins a arribar a l'actualitat: “La descripció fa feredat: podria ser Síria avui dia”, n'ha dit el mateix Peter Brook. També tenen consciència que les paraules del Mahabharata ressonen en passatges dels textos homèrics, de la tragèdia grega, de les obres shakespearianes, D'aquestes ressonàncies, tant en el món real com en la seva narració i representació dramàtica, també n'és conscient l'espectador, que sent amb estupefacció aquestes paraules adreçades a qui, sentint-se derrotat, ha guanyat la guerra: “No podràs triar entre la guerra i la pau, sinó entre una guerra o una altra.”I és possible que, pels espectadors que han seguit aquesta edició de Temporada Alta que s'acosta al seu final, aquest camp de batalla ressoni en altres muntatges que aborden les guerres i, així doncs, l'horror que arrossega la història, amb les seves ferides, i continua en el present: el Líban a L'obús al cor de Wajdi Mouawad; la Guerra Civil espanyola a La quinta del bieró, de Lluís Pasqual; la violència mexicana relatada per Lagartijas tiradas al sol; la repressió de la dictadura xilena a Els nens d'enlloc, de Fabrice Murgia; el genocidi ruandès a Compassió, de Milo Rau; la pervivència del nazisme a Davant la jubilació, de Bernhard/ Lupa, i Les benignes, de Littell/ Casiers; fins a la irrupció del conflicte sirià en el muntatge de La gavina d'Ostermeier.

A l'escenari, pràcticament buit, de Battlefield hi ha el músic Toshi Tsuchitori, creant una atmosfera sonora amb un tambor, i quatre intèrprets (l'actriu Carole Karemera i els actors Jared McNeill, Ery Nzaramba i Shean O'Callaghan) que assumeixen diversos personatges i que van explicant històries amb una veu neutra que pot resultar estranya, però que va imposant-se com una manera de relatar l'immemorial. Però, és clar, també hi ha la vida dels colors i la llum crepuscular del paisatge de després de la batalla. Tanmateix, malgrat tot, no hi ha nihilisme a Battlefield. Seria impropi de l'humanista Peter Brook, que, amb més de noranta anys, continua fent teatre amb aquesta idea: “Al teatre ho pots suportar tot i sortir-ne pensant que pots plantar cara a la vida.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Generalitat recorrerà la sentència per l’art de la Franja

Lleida

El Petit Romea acosta la figura de Maria Aurèlia Capmany

Barcelona

Mor Anna Manel·la

olot

Un jutge de Barbastre ordena la devolució de les 111 obres d’art de la Franja a les parròquies aragoneses

Lleida

Apujant el llistó

barcelona

Veu valenta fins a la cançó final

BARCELONA
Àlex Susanna
ESCRIPTOR, CRÍTIC D'ART I GESTOR CULTURAL. NOU DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS.

“No tenim una visió sectària de l’art català”

barcelona

‘Bonart’ celebra els seus vint anys d’art

barcelona

Desacomplexats

palafrugell