Cultura

Cultura

L'oralitat, la prova

Joan Sellent aplega en un llibre les seves traduccions de Shakespeare, una obra que constitueix el primer volum de la col·lecció Biblioteca del Núvol

La publicació del volum permet traçar la història de Shakespeare a Catalunya en els darrers 20 anys

Facilitar la feina als actors. Aquest era l'objectiu principal de Joan Sallent a l'hora de traduir les peces de Shakespeare que li han anat encarregant al llarg dels anys dramaturgs com Lluís Homar, Lluís Pasqual i Àlex Rigola per ser interpretades a l'escenari. “Volia sobretot que els actors s'hi sentissin còmodes i que no s'entrebanquessin, i això no va en detriment de la complexitat”, explica el traductor.

Va treballar en obres com Hamlet, Coriolà, El rei Lear i El somni d'una nit d'estiu, tot de traduccions que fins ara no havien estat mai publicades i que la col·lecció Biblioteca del Núvol ofereix ara aplegades en un sol volum. També s'hi poden llegir Ricard II, Nit de Reis, Conte d'hivern, El mercader de Venècia, Ricard III i Venus i Adonis, totes fruit d'encàrrecs. “En el cas de Venus i Adonis, la vaig començar a traduir per gust, i un bon dia Joan Bosch em va contactar perquè la volia posar en escena i me'n va encarregar la traducció”, comenta Sellent.

En algunes d'aquestes traduccions, hi han fet aportacions els mateixos actors: “Quan entrego una traducció, no la dono mai per bona; ha de passar la prova de l'oralitat, i això ho fan els actors. De vegades hi fan retocs i tinc l'honestedat de reconèixer que sovint són molt pertinents, així que els incorporo a la traducció.” Per aquest motiu, el volum inclou una llista amb les representacions que se n'han fet, el teatre i el repartiment d'actors.

Sellent no ha tingut problemes a l'hora de trobar solucions imaginatives per a passatges arxiconeguts. Així, ha traduït: “Ser o no ser, aquest és el dilema”, en el monòleg de Hamlet. “Crec que Hamlet en realitat es planteja això, si ha de morir o no, i vaig pensar que posar dilema en comptes de qüestió no era cap traïció al text.”

En el cas de Hamlet, la hi va encarregar Lluís Homar el 1998. Anteriorment l'havien traduït Josep Maria de Sagarra i Salvador Oliva: “Em van demanar que en fes una nova traducció perquè a Sagarra no l'entenien i Oliva no els acabava d'encaixar.” Sellent va seguir el model d'Oliva i va traduir combinant els esquemes mètrics per mantenir el ritme del vers.

La principal dificultat de traduir Shakespeare no és tant l'anglès antic, ja que –assenyala Sellent– les edicions angleses inclouen moltes anotacions, sinó més aviat el fet que les polisèmies i les ambigüitats del text plantegen un repte. “Com a traductor sempre has de triar, i el perill és intentar fer-ho més entenedor del que és.”

Una altra dificultat és el tractament de l'humor, que és el que envelleix més ràpidament. “Si et cenyeixes a la literalitat, perd el sentit. Així que cal trobar equivalents perquè els espectadors riguin; això els anglesos no ho poden fer, i ho complementen [a escena] amb gags.”

Shakespeare, versions a peu d'obra és el primer volum de la col·lecció Biblioteca del Núvol, que forma part del diari digital homònim i que el 2017 celebra cinc anys. “La publicació d'aquest volum és també interessant perquè permet traçar la història de Shakespeare a Catalunya els darrers vint anys”, conclou Bernat Puigtobella, director de Núvol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.