Cultura

teatre

Màgia de la paraula i la cançó

La companyia Dei Furbi repeteix diana. Ja la va encertar amb una enèrgica lectura de Shakespeare (a mig camí d'un homenatge i d'una lectura sanament irreverent): Homes de Shakespeare. Ara, l'univers que es posa sota el prisma calidoscòpic de la companyia és l'infern. L'avern, que tantes escenes còmiques protagonitza aquests dies gràcies a les mil versions d'Els Pastorets, cobra una nova dimensió. La proposta, novament desenfadada, s'atreveix a raonar en boca de Dante, de Faust o de Kafka. És un cabaret literari de mèrit perquè aconsegueix dotar de personatges versàtils cada un dels actors. Aquests duen la interpretació a un punt d'esquizofrènia, de xiscle, en el qual atropellen les paraules amb els seus mil possibles significats. Les relacionen d'una manera inversemblant, cal molta gimnàstica mental per a aquests salts mortals lingüístics. Asufre té moments molt brillants. Com el del rap que situa l'espectador a l'entrada i que, posteriorment, tanca de manera eficaç el muntatge. O la conversa entre el darrer veí del nínxol d'un cementiri i els que ja fa anys que malviuen en aquella estança. Hi ha moments d'una certa angúnia (pocs) d'aquelles ànimes que acaben d'entrar al vestíbul de l'infern i reben la salutació dels recepcionistes (hell, hello!), recordant el salt a la tele dels Tricicle amb Tres estrelles, ara fa 15 anys. Són éssers que no troben sortida, com aquells convidats burgesos del film de Buñuel, El ángel exterminador, que no troben la manera d'abandonar la sala d'estar dels amfitrions.

Com no podia ser d'una altra manera, hi ha moments que el ritme i la brillantor decauen, sense arribar a avorrir l'espectador. La pretensió de Dei Furbi cal definir-la de valenta i honesta. Perquè es manté fidel al desenvolupament dramatúrgic d'uns personatges que necessiten un punt de decòrum, de respecte. La sorpresa, però, apareix en cada cantonada. Perquè la companyia té molts trumfos a la mà. Sap canviar de la paraula a la cançó (a la lírica si és necessari). Convertir els actors en àngels caricaturitzats amb la simplicitat d'unes ganyotes i uns guants. Dei Furbi necessita més atenció de les programacions teatrals, perquè és una companyia intel·ligent que sap jugar amb la comèdia sense caure en l'entreteniment banal. El públic ho agrairà.

Companyia: Dei Furbi Direcció: Gemma Beltran Intèrprets: Òscar Bosch, Robert González, Marc Vilavella i David Marcé Dia i lloc: dimecres, 23 de desembre (fins al 3 de gener) al Tantarantana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Domènec
ARTISTA

“L’art sí que és útil si ens ajuda a entendre el món”

barcelona
Un tast de...
‘Del procés a la revolta’, d’Eduard Ballesté, Albert Mercadé i Pau Venteo Avançament editorial

Un antídot contra l’oblit

Mirador

Cineasta anglesa ofereix un record

Més que paraules

Barcelona
Crònica
Cant coral

Himne a la nit

Sant Fruitós B

Bunker o els llibres del costat salvatge

Barcelona
Ventura Pons
Director de cinema

“El cinema és la vida i la vida és el cinema”

Barcelona

Records d’una vida intensa

Barcelona
la crònica

La ‘rasmia’ i el diàleg