Cultura

teatre

«Gore» rebaixat i eficaç per a canalla

Egos Teatre ha estrenat la seva versió Egos Petits per accedir al teatre familiar. Ha posat un nou segell, tot mantenint el to i la intenció que ja va donar a Rudiggore o la nissaga maleïda. A En Joan sense por es continua aquell gust per les escenes còmicament tètriques. El gore en què van inspirar-se per al musical de petit format en què s'explicava un conte de por, ara també funciona per fer que el descregut Joan entri en una casa encantada. És l'única manera que se li acut a la seva amiga perquè es desfaci el malefici d'un pesat singlot. El to i el piano de cua que es transforma en una esquemàtica casa de por (molt bon efecte) és el millor, juntament amb les cançons, la interpretació i els girs que troben la sorpresa de l'espectador.

L'obra, tot i tenir el suport del Centre de Titelles de Lleida, pateix una matussera manipulació d'objectes. Els tres monstres de l'habitació d'en Joan no tenen més benefici que la facilitat que un actor els subjecti tots tres, mentre els altres es desdoblen en altres personatges. És una llàstima que l'esquelet o el fantasma de la casa no hagin estat el patró per al disseny d'aquests altres titelles. Els actors d'Egos canten i interpreten però no treuen tot el suc que podrien als seus titelles. Pot passar molta estona fins que no es repeteix el singlot d'en Joan. Podria ser una opció per no esgotar el públic amb aquest soroll pesat, però sembla, més aviat, un oblit de pes. Malgrat aquests detalls, l'obra atrapa, diverteix i té un final tendre (en Joan s'espanta quan rep la notícia d'un segrest). No espanta però sí que sorprèn. Hi ha crits, però no són eixordadors. Hi ha bones idees, però el final passa massa ràpid. Ara, qui guanya la partida és la bruixa, lletja, presumida, venjativa i, al final, afectuosa. Bon treball.

Direcció escènica: Joan Maria Segura i Bernadas Composició i direcció musical: Francesc Mora Intèrprets: Maria Santallusia, Toni Sans i Albert Mora Dia i lloc: Diumenge 17 de gener (matinals de diumenge fins al 14 de febrer), al Poliorama


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Domènec
ARTISTA

“L’art sí que és útil si ens ajuda a entendre el món”

barcelona
Un tast de...
‘Del procés a la revolta’, d’Eduard Ballesté, Albert Mercadé i Pau Venteo Avançament editorial

Un antídot contra l’oblit

Mirador

Cineasta anglesa ofereix un record

Més que paraules

Barcelona
Crònica
Cant coral

Himne a la nit

Sant Fruitós B

Bunker o els llibres del costat salvatge

Barcelona
Ventura Pons
Director de cinema

“El cinema és la vida i la vida és el cinema”

Barcelona

Records d’una vida intensa

Barcelona
la crònica

La ‘rasmia’ i el diàleg