Cultura

Pacients petits i savis

“Soc una mare de dol, ploraré tots els dies de la meva vida, però he après que la felicitat és una manera de veure la vida.” Anne-Dauphine Julliand diu aquestes paraules amb una naturalitat sorprenent. Després de treballar de periodista durant anys, les tragèdies familiars la van empènyer a escriure dos llibres, Llenaré tus días de vida (editorial Booket) i Un día especial (Palabra), per compartir la seva experiència: “Tenia dos fills i dues filles, i les nenes estaven molt malaltes i van morir, la petita fa pocs mesos. Em vaig passar a l’escriptura no tant per explicar l’horror de les malalties, sinó com un camí per buscar la felicitat, i l’he trobada.”

Amb el documental Ganar el viento, que avui arriba als cinemes, Julliand va voler “donar la paraula a altres nens malalts, perquè no s’acostuma a fer, i em sembla que tenen coses increïbles a dir-nos”. Cinc nens i nenes de menys de 10 anys amb malalties greus (càncer, patologies del cor o els ronyons...) són els protagonistes del film, des dels llocs on fan la seva vida, inclòs l’hospital. “Parlen d’una manera tan senzilla i pura que val la pena sentir-los només a ells –va dir la cineasta a la presentació a Barcelona–. No podia parlar-los de la mort, però a ells no els costa gens. Amb la pel·lícula he intentat que tothom hi trobi el nen que va ser.”“Saben que hi ha coses que no poden canviar, i miren de viure el moment. Carpe diem és la seva filosofia”, reflexiona la cineasta, que ha inclòs al muntatge final una frase que va sentir més d’una vegada: “Quan em mori deixaré d’estar malalt”.El documental no para de voltar per tot el món: després de Barcelona, s’estrenava al Japó. Anne-Dauphine Julliand va a presentar-lo personalment sempre que pot. Al sud de França, un alumne d’un institut que el mirava amb una actitud hostil la va esperar al final i li va dir: “La teva pel·lícula em canviarà la vida.” La directora explica que “se sentia una víctima, i ara s’adona que pot triar la seva vida, que sempre podem viure-la com vulguem”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Adeu, R. Saladrigas

barcelona

‘El rossinyol’, a la Xina

Barcelona
Carme Grandas i Marc Aureli Santos
Directors i coordinadors de les jornades Repensant la figura de Gaudí

“El ciutadà veu Gaudí com un forat negre”

barcelona
Mirador

No pot haver-hi història de l’art sense els llegats

Víctor Baladoch guanya el premi Screen

rubí

Els ocells del Càntut

cassà de la selva
Crònica

Una celebració de la vida

Girona

Antoni Miralda, premi Velázquez

barcelona

El ‘Sotabosc’ invisible surt a la superfície

Girona