Cultura

L’etern Ulisses

Onada Edicions reuneix la poesia de l’alacantí Lluís Alpera, un dels degans de la literatura catalana, amb el primer llibre editat el 1963

Lluís Alpera és, com Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés, un poeta voluptuós

Lluís Alpera va néixer durant un intens bombardeig dels franquistes sobre la ciutat de València el 1938. Aquest fet ha marcat un caràcter indòmit que l’ha portat a diferents transformacions, de ser el poeta realista valencià més important de la dècada dels seixanta fins a una època barroca i sensualista als vuitanta i noranta que va derivar cap a uns poemes de reflexió que abasten els diferents mestratges de la seva carrera. Sempre s’ha confessat devot de Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu, entre d’altres coetanis, però la visió ha estat clàssica, cap a la mirada a l’horitzó del gran Ausiàs March, el primer i més gran poeta de la nostra literatura.

Tota aquesta evolució la podem trobar al volum Ulisses i la Mar dels Sargassos, una molt interessant compilació prologada per Antoni Ferrer i que abraça dels primers llibres, com ara Temps sense llàgrimes –amb poemes datats el 1958–, El magre menjar i el fonamental Dades de la història civil d’un valencià. Són poemaris d’indubtable militància en els corrents de l’esquerra d’oposició al franquisme però que denoten, així mateix, el seu gust pel llenguatge, les figures nítides, la calidesa i l’amor per les dones i la família. Alpera és, com March i Estellés, un poeta voluptuós que no es conforma amb la reivindicació i la queixa.

Això ho va demostrar en el següent cicle de la seva obra, amb un llibre impactant, Surant enmig del naufragi final contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus. No cal dir que molts de la nova generació dels anys vuitanta vam quedar groguis davant d’aquest esclat de colors i sentits. Després de la trilogia barroca, Alpera començaria un període de reflexió, en alguns moments dubitatius, jo crec que en sintonia a la maledicció que va patir el País Valencià amb la follia del PP local. En fi, sociologia al marge, l’edició, amb el suport de les diputacions valencianes i editat de manera magnífica a Benicarló, conté moltes joies de l’univers del poeta, fins i tot un epíleg extraordinari de proses poètiques, que als vuitanta anys toca de nou el cim i demostra perquè serà un clàssic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Adeu, R. Saladrigas

barcelona

‘El rossinyol’, a la Xina

Barcelona
Carme Grandas i Marc Aureli Santos
Directors i coordinadors de les jornades Repensant la figura de Gaudí

“El ciutadà veu Gaudí com un forat negre”

barcelona
Mirador

No pot haver-hi història de l’art sense els llegats

Víctor Baladoch guanya el premi Screen

rubí

Els ocells del Càntut

cassà de la selva
Crònica

Una celebració de la vida

Girona

Antoni Miralda, premi Velázquez

barcelona

El ‘Sotabosc’ invisible surt a la superfície

Girona