Cultura

La llum interior

El cineasta argentí establert a Barcelona Fabricio D’Alessandro estrena el film d’episodis ‘Oculto el sol’

“Oculto el sol és una pel·lícula feta per passió, per amor al cinema. Això és una recomanació que faig a tots els aspirants a cineastes: fes el que tens ganes d’expressar sense pensar el que vindrà de retorn.” Així de clares té les idees Fabricio D’Alessandro, cineasta debutant amb Oculto el sol, que s’estrena avui, i professor de la FX Animation Barcelona 3D Film School, que ha participat en el film a través de la seva productora Señora X Productions. Rodat a Buenos Aires amb un grapat de joves actors argentins desconeguts, Oculto el sol alterna set històries que transcorren un mateix dia i conflueixen en un eclipsi de sol.

Coherent amb els seus propis consells, Fabricio D’Alessandro ha fet una opera prima molt personal: “La sento com molt personal tot i que no parlo de res que m’hagi passat, com fan molts directors. Parlo del que em passa a mi en l’aspecte interior, i ho reflecteixo en tots els personatges, en aquestes històries que em vaig imaginar que em podrien haver passat.” El film, insisteix, parla d’“aquesta recerca constant per saber com funciona el nostre interior, com funciona aquesta foscor que no volem veure, perquè, al cap i a la fi, la foscor és la llum que no es veu, però sempre hi és”.

Les històries són molt diverses: un home descobreix que els seus progenitors no són els pares biològics; una núvia s’amaga el dia del seu casament; una noia és víctima d’un encanteri; un ballarí clàssic no vol sortir a escena... “Vull que s’entengui que no som perfectes i tots som complicats –diu el director–, per això hi ha tantes històries. A tots ens passa alguna cosa: tots tenim una història, una personalitat o un inconscient ocults.” L’amor és present en els diferents episodis. Per D’Alessandro, “tot és amor, totes les històries són d’amor”, i ell viu la vida “amb molt d’amor”. “M’interessa compartir el que faig i busco estar constantment en una relació amorosa. Tracto de transmetre-ho constantment en aquesta pel·lícula.”Els films episòdics formen part de la seva memòria cinèfila i l’han influenciat molt. “Pel·lícules com Pulp fiction, Magnolia, Vides creuades... van molt lligades a la meva generació, hem vist molts episodis, moltes sèries. Em surt així, explicar moltes històries al mateix temps, més que explicar una única història en una hora i mitja.”Espera que no se’l jutgi només per aquesta pel·lícula: “El film és una primera obra, li falta molt. Sempre dic que un cineasta s’ha de valorar no per la seva pel·lícula, si no pel conjunt de la seva obra.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

David Martí guanya el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica

Barcelona

Adeu, R. Saladrigas

barcelona

‘El rossinyol’, a la Xina

Barcelona
Carme Grandas i Marc Aureli Santos
Directors i coordinadors de les jornades Repensant la figura de Gaudí

“El ciutadà veu Gaudí com un forat negre”

barcelona
Mirador

No pot haver-hi història de l’art sense els llegats

Víctor Baladoch guanya el premi Screen

rubí

Els ocells del Càntut

cassà de la selva
Crònica

Una celebració de la vida

Girona

Antoni Miralda, premi Velázquez

barcelona