Cultura

música

Olor d'èxit

Hi ha pocs grups que puguin citar en un sol concert els Beatles, Camarón, Santana, Michael Jackson i Manu Chao i sortir indemnes de l'experiència, però aquesta barreja és la mateixa essència de Gazpacho, un grup format per antics combatents del rock català («Quan rebíem subvencions...», ironitzava el gran Castillo), del blues i d'altres batalles que, aparentment, poc tenien a veure amb la rumba que ara toquen, no com si fossin gitanos de Gràcia, però sí paios de Girona amb un gran coneixement i respecte pel material que tracten. Per això s'han guanyat també l'amistat i el respecte de tot un personatge com ara Serafín Amador, de Los Nitros («El primer grup de rumba flamenca que va haver-hi a Girona», va aclarir el seu admirador Castillo), que els animava sorollosament entre el públic que omplia la sala de cambra de l'Auditori. Dones, fills, pares, sogres, alumnes i fans entusiastes van acompanyar el grup en l'estrena del seu tercer disc, Cambio de rumba, del qual van sonar cançons que fan olor d'èxit, com ara Bailongo, No pases de mí, Cartero, No se me quita, Pa Cahuita i Qué grande el universo, combinades amb clàssics de la casa com per exemple Pásame la sal, Estanislao i De colores. Sense mànager ni discogràfica –Castillo va ser divertidament cruel amb els seus antics explotadors–, Gazpacho inicia una nova etapa en què només compten amb ells mateixos, un grapat de bones cançons i la seva gran qualitat com a músics, i això ja hauria de ser més que suficient.

Músics: Fonso Castillo (veu i guitarra), Pere Martínez (baix i veus), Xei Barti (bateria) i Jordi López (percussió, guitarra i veu). Lloc i dia: Sala de Cambra de l'Auditori de Girona, dijous 11 de febrer.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cantabile estrena el seu "Cant de lluita"

Barcelona

La cultura és igualitària?

barcelona / girona
Mirador

Un ‘documental’ també pot ser el millor film

La Casa Masó, vista amb els ulls de les seves dones

Girona
MÍRIAM PORTÉ, PRODUCTORA AUDIOVISUAL (DISTINTO FILMS)
.

“Allà on hi ha diners, hi ha dificultats per a les dones”

IOLANDA BATALLÉ PRATS, DIRECTORA DE L’INSTITUT RAMON LLULL
.

“El canvi no és només arribar a dirigir; cal que després treballis a la teva manera”

GLÒRIA CASTELLVÍ, MÀNAGER I PRODUCTORA (RGB MUSIC)
.

“Programar més dones no hauria de ser una moda”

CARLA ROVIRA, AUTORA, DIRECTORA I ACTRIU
.

“El circ mediàtic a l’Institut del Teatre ha estat un reabús”

FRANCESCA LLOPIS, ARTISTA
.

“El món de la cultura és capitalista i patriarcal de manera majoritària”