Cultura

truquen!

arnau puig

Ous cloques?

Recordo dels meus temps de Gesamtwerk (l’obra total) wagneriana, els primers anys del franquisme, que vaig llegir que a l’ambient musical català de finals del segle XIX i principis del XX –ultra els Cors de Clavé, per a la gent espontània i popular– hi havia l’Associació Wagneriana, per als que es creien, volien ser o eren gent culta, que es proposà fer la versió catalana de les òperes de Wagner cercant una traducció equivalent en musicalitat, ritme sonor, melodia i expressió de la força del text operístic del compositor. Ho realitzaren en Joaquim Pena i Jeroni Zanné, fent una traducció adaptada a la música i acompanyada de l’exposició temàtica, elements tan determinants a la idea del músic alemany com la ideologia que tot plegat implicava d’una cultura, una visió del món i del sentit d’una lluita i tarannà nat de les arrels de la terra que implica; l’obra d’art n’és l’expressió.

Entre nosaltres Carles Riba i J.V. Foix –entre d’altres, cal reconèixer-ho– també mantindrien als temps següents aquesta globalitat conceptual que una cultura no és un folklore de diversió i passatemps sinó un tronc preparat per florir i donar fruits. Tots plegats feren un esforç de recerca filològic i de llenguatge equivalent només al desig de servir la llengua i la gent que la parla, expressions d’una visió global del sentit de l’existència en un moment donat i per unes gents i poble determinats.

Aquestes ratlles no obeeixen a cap obsessió ni capbussament sinó a la comprensió que si existim –cadascú de nosaltres i ensems com a poble– és per deixar testimoni d’un dels sentits possibles de l’existència que, sense la nostra acció, mancaria de quelcom a la totalitat del sentit de l’univers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Loquillo
CANTANT

“A Ovidi Montllor, li vaig portar a casa tots els discos perquè me’ls firmés”

Barcelona

La República no nata

barcelona
Mirador

Anna Karina sempre ens mirarà

Les fotos del batec del país

Barcelona

El Clos del Pastor, el recés de pau i dolcesa de Víctor Català

L’ESCALA

Un ‘Oratori de Nadal’ sencer

BARCELONA

Explicador d’històries

caldes de malavella

Música i antropologia

PALAFRUGELL

Premi Peix Fregit 2019 per a Tano Pisano i Blandine Pellet a Palafrugell

Palafrugell