Cultura

Morat

GRUP COLOMBIÀ DE POP

“No creiem en la cançó pop perfecta”

Cançons com ara Mi nuevo vicio, Cómo te atreves, Aprender a quererte i Cuando nadie ve han convertit la banda colombiana Morat en la gran revelació del nou pop llatinoamericà. Avui, actua al Festival de Cap Roig , amb les entrades exhaurides, per presentar-hi el disc Sobre el amor y sus efectos secundarios. Parlem amb els seu bateria, Martín Vargas.

Com van començar i en quin moment els va arribar l’èxit?
La banda es va formar quan vam acabar el col·legi. Les ganes de fer música sempre van ser-hi, però cap de nosaltres pensava que podíem arribar tan lluny. El salt més gran el vam fer quan Paulina Rubio va decidir cantar amb nosaltres Mi nuevo vicio. Per a nosaltres era un repte, així que vam decidir aprofitar l’oportunitat i va sortir bé.
S’ha definit la seva música com a folk-rock, fins i tot com a pop balcànic-llatinoamericà. La part folk té a veure amb l’ús de determinats instruments?
Crec que hi ha infinites maneres de posar etiquetes i, en el nostre cas, sens dubte està condicionat pel fet que toquem instruments com ara el banjo, la mandolina i les harmòniques. Però una raó per què Morat té un so particular és perquè als quatre ens agraden diferents estils de música i, a l’hora de compondre, això enriqueix les nostres cançons.
La seva música té vocació internacional, però s’hi poden veure també influències de la música popular colombiana?
En determinats temes sí que hi ha un so molt particular que no s’acostuma a trobar en el pop, com per exemple a Cómo te atreves. Probablement, en Morat pot haver-hi ritmes de qualsevol altre lloc abans que de Colòmbia, però segur que si t’hi poses a buscar influències colombianes, també en trobaràs.
A més de Colòmbia i l’Estat espanyol, on tenen més èxit? Tenen concerts programats a països com ara l’Argentina i Xile.
Avui en dia, afortunadament, funcionen molt bé les coses a Mèxic, perquè vam tenir l’oportunitat de gravar amb Alejandro Fernández i això ens va ajudar molt. Estem tocant a tot Llatinoamèrica i l’Estat espanyol, i mentre puguem fer música, la portarem on ens sigui possible.
Han col·laborat també amb Juanes, Cali y El Dandee, etc. Què els aporten les col·laboracions i amb qui més els agradaria col·laborar?
Les col·laboracions juguen un paper molt important en la carrera de Morat . Dir que no sempre és una opció, però sempre hem dit que sí a les col·laboracions que ens han vingut de gust, i han estat moltes. Fins ara, hem col·laborat amb artistes amb què hem trobat nexes d’unió i són experiències que ens han enriquit. Ens agradaria molt col·laborar amb Pablo López, Alejandro Sanz, Leiva, Julieta Venegas, Maná... La llista és infinita.
Actuen a Cap Roig amb les entrades exhaurides. Sempre els han rebut tan bé a Catalunya?
És increïble que estigui tot venut des de fa dies. Sempre ha estat molt especial tocar a Catalunya. Tenim la fortuna que els nostres fans catalans sempre ens han donat molt de suport.
Les seves cançons han sonat en pel·lícules i sèries. Es relacionen bé amb les imatges?
Generalment, ens encarreguem de la música i acostumem a tenir un molt bon equip de treball que sap perfectament com utilitzar la nostra música, com en el cas de Gru 3.
Quan publicaran material nou? Treballen més pensant en el concepte d’àlbum o en els senzills adreçats a internet?
Ens encanta la idea de fer un disc amb una sèrie de cançons que connectin entre si, però, avui en dia, la música ha evolucionat i és important estar vigent i treballar també a través de les plataformes digitals, que ens permeten avançar temes de l’àlbum. El proper disc té un concepte musical i estètic que els nostres fans aniran coneixen amb antelació, a poc a poc.
Com és la banda en directe?
Generalment, a l’escenari sumem dos músics més: som sis, amb un altre guitarrista i un pianista. En aquesta gira per l’Estat espanyol no portem pianista, només som cinc, i Juan Pablo toca el piano en alguns temes.
Existeix la cançó pop perfecta? La busquen?
Crec que un no sap el moment exacte en què fa alguna cosa que a la gent li pot agradar. No creiem en la cançó pop perfecta: algunes vegades, sortim guanyant i d’altres, perdent, però arriscar sempre suma.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Apujant el llistó

barcelona

Veu valenta fins a la cançó final

BARCELONA
Àlex Susanna
ESCRIPTOR, CRÍTIC D'ART I GESTOR CULTURAL. NOU DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS.

“No tenim una visió sectària de l’art català”

barcelona

‘Bonart’ celebra els seus vint anys d’art

barcelona

Desacomplexats

palafrugell

El millor circ xinès, per Nadal

girona

Inventar-se el futur

barcelona

Edgar Massegú obre la seva casa museu

sarrià de ter
música

El Houston Ballet i Joan Kaufmann, a Peralada