Cultura

Crítica

teatre

Un inquietant espectre judicial

Shakespeare decideix que un espectre s’aparegui a les muralles d’Elsinor. El príncep Hamlet rep d’aquest esperit l’encàrrec de venjar la mort del pare. Aquesta proposta, en canvi, insinua un altre tipus d’espectre. Aquest és ambigu, arbitrari, voluble. Calla, Hamlet, calla denuncia que, avui, no hi ha garantida la llibertat d’expressió perquè la justícia s’acull a delictes d’odi o de terrorisme per condemnar un cantant de rap, com Valtònyc, per exemple, que provava de provocar a través de la metàfora. La proposta, sense cap mena de remordiments, trosseja el Hamlet clàssic i l’analitza per trobar comportaments poc edificants de la societat: des de la indefensió de les dones al qüestionament que tothom tingui els mateixos drets i deures. Carla Rovira (que va actuar embenada perquè s’havia trencat els lligaments al matí), amb Ramon Bonvehí i Laura Blanch desenvolupen una mirada postdramàtica, informal, al costat de representacions d’escenes clàssiques, amb vers i una certa intenció. També tallen el relat (i el ritme) per donar entrada a reflexions de filòsofs (Santiago López Petit), o activistes socials (Adama Boiro, Bel Olid, Laura Medina). Però les reflexions no sonen pamfletàries, ni demagògiques, i sí dites des d’uns testimonis rellevants.

Esmolen versos carregant-los amb la seva intenció de denúncia. Es posen, aparentment, en l’abisme de caure en la il·legalitat per advertir la voluntat de matar el rei. Però és una posada aparent. Una cançó d’Albert Pla, per exemple, cou més entre la corona o la justícia que tot l’espectacle estrenat dijous. Però sí que posa en la tessitura que ningú pot afirmar que, segons la interpretació d’algun jutge, aquestes imatges podrien desembocar en acusació. L’espectre observa silent.

Calla, Hamlet, calla
Direcció: Carla Rovira
Divendres, 12 d’octubre. El Canal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una fantasia molt real

girona

Ni ‘groupies’, ni fans, ni coristes

girona
la crònica

La ‘rasmia’ i el diàleg

Un tast de...
‘Vacances aragoneses’, de Teresa Pàmies Avançament editorial

La dèria per la muntanya

Cruïlla col·laborativa

Barcelona

Capvespres al Museu de la Mediterrània

torroella de montgrí

La guitarrista gironina Meritxell Pubill dedica el seu segon disc al barroc

girona

Núria Graham obre el 6è Barretina de Rupià

rupià

Villaronga, en el mar de Baricco

Barcelona