Cultura

ANDREU BERNADÀS

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DELS TRES TOMBS

“El cavall guanyarà protagonisme; és una eina de futur”

Aquest cap de setmana comencen les tradicionals passades dels Tres Tombs. Però la festa va molt més enllà que una passada d’un dia, el món del cavall és una filosofia de vida.

Nova presidència i nova junta, quins en són els objectius?
El prioritari és que es visualitzi la força que tenen les festes dels Tres Tombs a Catalunya. Enguany hem programat 88 festes amb els nostres associats, festes que han començat aquest cap de setmana i acaben a l’octubre. Gener, febrer i març son els mesos forts però la festa s’allarga tot l’any. I parlem de festes molt potents a cadascun dels seus territoris, festes que no es limiten a la passada d’un dia, sinó que inclouen multitud d’actes de tota mena. La suma de tot això és molt potent, però costa de veure perquè la festa està atomitzada en el temps i en el territori, i també perquè en aquesta societat cada cop menys rural i més urbana no es té l’estima que nosaltres voldríem al món del cavall.
I respecte a altres anys?
Hi ha dues festes més, perquè s’hi han incorporat tres pobles però n’hem perdut un. La nostra voluntat és recuperar les que s’han perdut, per diferents raons, i integrar altres pobles que fan tres tombs però que no estan associats.
Perquè, quins avantatges té estar associat?
És una eina de servei. El que volem és que gaudeixin d’una cartera de serveis, des de la coordinació del calendari, el pregó, tenir assegurances a millor preu... I aquesta any, com a novetat, per exemple, gràcies a un acord amb una entitat, cinc de les passades tindran, com a prova pilot, un carruatge adequat a persones amb disminució psíquica. I estem treballant en més coses...
Com ara?
Treballem per ajudar les entitats en els tràmits digitals... Ja no només s’han de tenir els estatuts, els comptes..., ara cal treballar des del digital, per a les subvencions, per als permisos... i treballem per donar aquesta eina als associats.
La tradició, està ben viva?
La tradició dels Tres Tombs funciona, no s’està perdent. Perquè és molt viva, perquè és molt activa, perquè hi ha relleu generacional als pobles... A més, nosaltres creiem, al contrari del que es diu, que el cavall no desapareixerà de la nostra vida. Tenim molts arguments per explicar que el cavall serà molt important en els propers temps, serà una eina de futur.
De fet, defenseu que serà reintroduït en la vida productiva. En aquest món cada cop més mecanitzat?
Fixeu-vos, ara ja tenim cavalls treballant al delta de l’Ebre fent recollida d’arròs, al Penedès o al Priorat, ajudant a recollir el raïm a les vinyes on no es pot arribar mecanitzadament, al Pirineu en multitud de tasques. Tenim uns boscos que fan pena... podrien treballar i evitar incendis. Europa ens està ensenyant el camí: Àustria, França, Alemanya o Anglaterra tenen carruatges especials per a la recollida d’escombraries als pobles, carruatges tirats per cavalls, també per cuidar parcs i jardins; hi ha tot un món que s’està desenvolupant per al cavall, un món que entronca amb la societat que volem, més sostenible.
Acabem de viure unes cavalcades de Reis en què s’ha demanat que els cavalls no hi participin. Com viuen les reclamacions dels animalistes?
Nosaltres neguem la major: els animalistes de veritat som nosaltres. Animalista és la persona que des de l’1 de gener al 31 de desembre cuida i mima l’animal; això, qui ho fa? Nosaltres, la nostra gent, la dels tres tombs. Entenc la gent que es queixa del maltractament, nosaltres també el perseguim. Però nosaltres no volem ser animalistes de cap de setmana, animalistes que es queden sense arguments per dir-nos el què fem malament perquè ni ho saben, el que cal fer. Els fullets que fan públics diuen moltes inexactituds. Han aconseguit eliminar un carruatge de Barcelona, un carruatge que generava dos llocs de treball i que promocionava un turisme més sostenible dient que l’asfalt a Barcelona a l’estiu arriba als 50 graus, cosa que no passa ni en la fórmula 1 a Abu Dhabi. I què han aconseguit amb aquesta inexactitud? Dos acomiadaments i dos cavalls sacrificats a l’escorxador en no tenir feina ni poder, els seus propietaris, mantenir-los. Caldrà posar els cavalls al zoo perquè els nens sàpiguen que existeixen? El camí de la defensa del cavall no és aquest, és entendre’l i lluitar per ells.
Vostès tenen un protocol de benestar animal?
El tenim. El va fer la junta anterior i ara està presentat a la Generalitat, i estem pendents que ja es pugui aplicar. I també volem fer un manifest de defensa dels cavalls, un manifest que volem que signi tothom que està vinculat al món del cavall.
Què faltaria perquè la festa dels Tres Tombs fes el gran salt que demanen?
Nosaltres treballem en dues grans línies per afavorir la festa. En primer lloc, el tema econòmic. La festa va tenir un bon nivell de patrocinis i subvencions fa uns anys, però la crisi ens ha afectat, com a tota la cultura popular. Ara hem recuperat alguna cosa, però no estem als nivells que voldríem. Això s’ha de treballar tant amb les administracions com amb els patrocinis, ja que altres expressions de cultura popular tenen més patrocinadors, i volem anar cap allà. I, en segon lloc, volem convertir la nostra trobada nacional, que es fa a primers de maig, en la nostra gran festa major. Volem que aquesta festa no només sigui una festa del cavall, sinó que ajunti es col·laboracions que tenim amb la resta d’expressions de la cultura popular.
Com són aquestes relacions?
Ja en tenim. Per exemple, l’any passat el pregó el va fer La Mulassa del Pi de Barcelona, que feia 400 anys. Entenc que hem de ser capaços d’ajuntar-nos amb castellers, geganters, esbarts... amb tots, potser excepte els diables, per raons lògiques. Tenim molt d’espai per treballar. I amb Adifolk hem començat a valorar com podem teixir aquesta col·laboració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.